1 de maig

Avui és 1 de maig, el Dia Internacional del Treballador, festa laboral i pont per a alguns amb sort.

Ens hem habituat a posar causes als dies, de malalties, organismes, situacions de malestar social i a moltes altres coses, però l'1 de maig és un dels més veterans. El dia internacional dels treballadors ha aconseguit en la seva llarga vida, des de 1886, no perdre mai allò que l'identifica més que una altra cosa, la reivindicació. Hem de recordar que encara que ara l'1 de maig sigui un dia festiu no ho va ser en el passat, el dia Internacional del treballador en els seus inicis va ser un dia de rebel·lió i no de descans. La primera celebració va ser explosiva i sagnant, els poders de l'estat i la patronal no estaven disposats a rebaixar les seves exigències i els treballadors tampoc les seves representades amb el lema "8 hores de treball, 8 de descans i 8 de son". Chicago, baluard de la vaga de desenes de ciutats va ser també on es va originar el caos per les repressions de l'estat contra els dirigents sindicals als quals van afusellar convertint-los en "Els Màrtirs de Chicago". Arran d'aquests fets, durant la celebració de la 2a Internacional Socialista a París, es va acordar que a partir d'aquest moment es celebraria en el primer de maig el Dia Internacional dels Treballadors. A Espanya, la celebració de l´1 de maig, va arrencar l'any 1890 gràcies al treball conjunt dels líders socialistes i anarquistes. La convocatòria va ser un èxit i es va aconseguir que les concentracions fluïssin pacíficament amb l'excepció del País Basc, amb greus problemes en el sector miner, i Catalunya, amb una vaga de marcat caràcter anarquista i violenta el que va esdevindre que Barcelona fos declarada en estat de setge.

Any rere any seguim sortint al carrer, ens unim a les manifestacions perquè les veus de tots arribin fins a aquells que volen desmuntar un sistema legal que protegeix els treballadors. Perquè una i altra vegada, al llarg de la història, s'ha intentat afeblir o pervertir les lleis que regulen la seguretat jurídica dels més febles del sistema, els treballadors. El dia 10/02/2012 va ser un dia per recordar, el Partit Popular va aprovar una llei, amb ajuda dels vots de CiU i UPyD, el Reial Decret -Llei 3/2012, que minvava significativament l'estatut dels treballadors. Si resumim, perquè la llei és molt extensa, els greuges més sagnants que incloïa la llei van ser la rebaixa substancial de la indemnització per acomiadament improcedent de 45 a 33 dies per any treballat, la facilitat per a executar acomiadaments col·lectius amb la supressió del requeriment de l'autoritat laboral el que facilitaven els ERO i que s'ampliaven les causes per exercir l'acomiadament procedent. En resum, es desequilibrava substancialment la balança de poder entre la patronal i els treballadors en detriment d'aquests últims.

Davant aquest atropellament els sindicats van cridar a una vaga general el 29/03/2012 per intentar derogar aquesta nova llei, però va ser en va, el PP tenia majoria absoluta i la pressió de la Unió Europea al darrere. En els discursos dels dirigents del govern del 2012 ressorgia la paraula "Flexiseguretat", paraula que ve de lluny i que em deixa enllaçar l'esmentada llei del 2012 del Partit Popular, amb la proposta de la nova reforma laboral "proposición de Ley de lucha contra la precariedad laboral " del 27/02/2018 que presenta Ciudadanos al Congrés dels Diputats. I de nou sentim, aquesta vegada en boca del líder de la formació taronja, la paraula miraculosa i una mica franquestein, "Flexiseguretat", però de veritat saben el que vol dir? Perquè crec sincerament que no, s'han limitat a rescatar-la dels discursos d'aquell PP de majories absolutes del 2012 i omplir-se la boca amb ella, com si l'haguessin inventat, per vendre'ns les meravelles de la llei que han presentat. Anem a resumir la proposta en diverses línies per que com totes les que es presenten al congrés són llargues i denses.

El punt més important d'aquesta llei recull les modificacions en matèria de contractació i acomiadament, els contractes temporals passen a ser indefinits, exceptuant els contractes formatius i els de substitució. Això, així tal qual, és per aplaudir fins que se t´espellin els palmells de les mans, però no ens deixem enlluernar per que la brillantor durarà poc. Com es desllueix tot? Quan llegim l'apartat que parla dels acomiadaments. S'obre tant, però tant, el ventall de motius d'acomiadaments que pot esgrimir l'empresa, aquesta disposició en concret és tan imprecisa i generalista, que no només el contracte es converteix en precari sinó que deixa en bolquers la llei del Partit popular del 2012.

Aquí la deixo perquè valoreu vosaltres mateixos:

"f) Por la amortización justificada de un puesto de trabajo individualizado. Se considerará que la amortización está justificada cuando las funciones desempeñadas por el puesto de trabajo no respondan a una necesidad de trabajo de carácter estructural y permanente dentro de la actividad normal de la empresa. En todo caso, se entenderá que no responden a dicha necesidad los puestos de trabajo cuyas funciones hubiesen devenido innecesarias o redundantes con las de otros puestos de trabajo como consecuencia de una movilidad funcional o geográfica o de una modificación sustancial de sus condiciones de trabajo o como resultado de cambios en el objeto social de la empresa o en su estrategia empresarial, en su estructura organizativa, en su actividad, en su oferta de productos o servicios o en la composición de su cartera de clientes o proveedores, o a resultas de la aplicación de una innovación tecnológica o de alteraciones significativas del mercado.”

Després de llegir això, Oi que la brillantor ha desaparegut del tot? Ja et pots treure't les ulleres de sol, com he dit abans eren innecessàries. Hi ha moltes més coses interessants en la llei, però millor la llegiu vosaltres a casa.

L´altre punt important i controvertit és la "motxilla austríaca", una proposta que ja la va intentar aplicar el govern de Zapatero i que el Partit Popular porta en el seu programa des de l'any 2011, però d'aquesta idea tan "innovadora" de Ciudadanos ja en parlaré en el proper article perquè és un os dur de pair i necessito un munt de caràcters per analitzar-la i explicar-la.

Els darrers i continuats intents per bombardejar i desequilibrar la balança entre la patronal i els treballadors ens faran sortir al carrer l´1 de Maig per reivindicar un sistema més just i equitatiu per a tothom. Per això és important que dies com aquest no es dissolguin en les sorres del temps.

Susanna Casta, veïna de Valldoreix

Notícies relacionades