Sindicat de Llogateres

Marxar, el dejuni o la lluita

Un quart de vuit del matí. Gràcia, Sabadell. Sortim de casa i agafem el cotxe fins a un dels racons més allunyats de tot de Sant Cugat. Valldoreix no és segurament el que el president Macià tenia al cap quan parlava de la caseta i l’hortet. Però aquí ara no hi entrarem. Arribem a Escola a tres quarts. Les monitores ens reben amb el seu somriure i els meus fills comencen la seva jornada laboral, més llarga que la meva.

Forçada a marxar

Em dic Sílvia Pérez Adell i tinc 34 anys. Vaig viure a Barcelona fins als 4 anys i, des d’aleshores, sempre he viscut a Sant Cugat. Des de finals de l’any passat, torno a viure a Barcelona ja que no em van renovar el pis on vivia a Sant Cugat. Pagava 795 € mensuals. La propietària del pis no va voler renovar-me’l perquè, tal com va dir literalment, “estava perdent diners amb el aquell preu” i volia apujar el lloguer fins a 1.300€.

El meu contracte de lloguer m'expulsa de Sant Cugat

Corria l'any 2014, després d'un temps d'estar separat i vivint a casa del meu pare, trobo una nova parella i vam decidir planificar un nou projecte de vida.

Subscribe to Sindicat de Llogateres