Sent Cugat

Tornem després de mig mes d’aturada

Des del passat 2 d’abril i fins avui el web d’elCugatenc ha restat sense actualitzar i, tot i que ho vam fer saber a través de les xarxes socials i amb un correu electrònic als subscriptors, cal que donem explicacions a tots aquells lectors que, per altres vies, entràveu per informar-vos trobant un diari aparentment no operatiu.

Aproximació al periodisme crític

Som milers els periodistes que quan en la nostra postadolescència vam triar carrera o ja cursant-la vam pensar que aquest ofici que començava a abraçar-nos té un potencial transformador com pocs. Ser periodista implica tindre la capacitat de dir què és i què no és notícia, qui mereix ser part de l’agenda mediàtica i de quina manera, com controlar aquells que tenen el poder i donar veu a les seues víctimes.

Democràcia? Quina democràcia? Sobirania? Quina sobirania?

“Jo voto qui em dóna la gana”. “Jo voto a qui penso que ho farà millor”. La democràcia capitalista ens vol fer veure que som lliures a l'hora de votar. I ho som; però abans ens han bombardejat amb notícies i informacions manipulades pels mitjans informatius. Ens han rentat el cervell i sovint, sense saber-ho, ens fan canviar la intenció de vot.

Queda’t a la teva pell

Diu el famós crític televisiu Ferran Monegal que la missió dels mitjans de comunicació, entre d’altres és la de “disparar contra els de d’alt”. Doncs bé, avui, des de la tribuna que m’ofereix elCugatenc, em proposo disparar contra la impostura difosa, segur que amb bona intenció, per un dels líders de la ràdio catalana, en Jordi Basté.

No en som set, en som milers

Ja han passat tres setmanes de la Vaga General Feminista, una victòria que no podrà ser esborrada. Un 8 de març on les dones de classe treballadora van ser les protagonistes, van decidir organitzar-se arreu del món per aturar les cures, la feina, els estudis, el consum... per subvertir l’ordre del món i aturar-ho tot.

Quan menys t'ho esperes

Mai hagués imaginat que allò que amenaçava ser una càrrega de responsabilitats i un canvi de rutines acabés omplint de vida casa nostra. Recordo que era diumenge al matí i estava prenent un cafè amb la família. Una amiga em va trucar per demanar-me un favor, poca cosa. Es tractava de portar dues gates de 6 setmanes a l’estació, allà una noia se les enduria per fer-los de casa d’acollida fins que una família les adoptés. Dit i fet. Arribo a l’estació i espero.

Les cures al centre

Vivim uns temps en què molts de nosaltres hem plorat d’impotència, el que, sembla, és de les poques coses que podem fer sense delinquir. Cada dia que passa ens trobem un titular que ens indigna més, una situació cada cop més insostenible que provoca un pols social potent i, em lamente, desaprofitat. No és fàcil tindre milions de persones disposades a implicar-se des de la base i desaprofitar-ho és perdre una oportunitat històrica enorme.

Punt i seguit

El passat 8 de març els carrers es van omplir més que altres anys que jo recordi, costava caminar però invadia molta sensació d'unió amb les milers de dones que estàvem allà. Dones de totes les edats, moltes molt joves, cosa que omple d'orgull, i moltes dones grans reivindicant les mancances aturades en el temps.

RIP llibertat d'expressió

M’agradaria viure en un país on em pugui expressar de forma lliure, m’agradaria poder protestar sense l’amenaça d’una multa, m’agradaria poder donar la meva opinió o penjar contingut a les xarxes socials sense tenir por, m’agradaria escoltar música de persones que no estan a la presó, m’agradaria anar a una exposició que no estigui censurada, m’agradaria poder llegir qualsevol llibre que em vingui de gust i m’agradaria que no hi haguessin presos

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat