Sent Cugat

El laberint de l'alimentació

Cada cop costa més triar els aliments que mengem. Cada cop posen a les etiquetes més productes que desconeixem, més noms complicats que no saps què volen dir.

Sobre els cossos de les dones

Malgrat que no es l’època de l’any en què més es parla –potser pel fred– no deixen d’aparèixer notícies i debats relacionats amb la roba que portem les dones. Les més curioses varen aparèixer a l’estiu quan es parlava dels burquini. Massa tapades. I fa poc varen aparèixer noticies provinents de l’Índia en què s’aconsella les dones no passejar amb faldilla curta.

Podria ser pitjor

Diuen que estàs enamorat quan trobes el sentit a les cançons. Sorprenentment, jo, que sí que ho estic, d’enamorat, només faig que fer lectures polítiques de tot el que escolto, fet que no deixa de ser especialment curiós perquè sóc de tot menys un melòman (i ho dic amb pesar). Serà que estic enamorat de la política? Buf, què cursi, per Déu.

Impacte o estratègia, sols o acompanyats

El cas Palau i els indicis de més presumpte finançament irregular a Convergència han marcat la setmana i posat contra les cordes un govern que, malgrat desmarcar-se d’aquestes operacions de les quals diuen no tindre coneixement, és incapaç de treure’s de sobre la pressió fiscalitzadora que arriba amb força des de l’oposició.

L’elefant es diu crim organitzat

Sembla que quan més aixequem la catifa, menys possible d'amagar és l'elefant de corrupció que hi ha dins de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Lisa

Lisa és una preciosa gata de 8 anys, fa poc una dona de Noestasola la va adoptar, sincronitats de la vida...Venia d'una llar amb una història molt dura i trista. La seva companya humana va ser assassinada a Barcelona a conseqüència de l’enorme pallissa que un desanimat maltractador li va ocasionar. Ella, ferida de mort va buscar sense parar abans d'anar a l'hospital una associació que li garantís que la seva amiga peluda estaria ben cuidada.

El sistema inclusiu s'ha de coure a foc lent

Cada matí, a l’arribar a l’escola, tothom deixa la jaqueta i la motxilla al seu penjador. L’Albert molts dies se n’oblida i s’asseu a la cadira amb tot posat, la mestra li senyala un dibuix on es veu un noi penjant la jaqueta i acte seguit s’aixeca i fa el que toca. A la classe són 17 alumnes, dos mestres d’educació especial i una psicopedagoga. Durant els deu primers minuts de classe tothom explica què va fer ahir a la tarda.

L’optimització de la participació ciutadana

En els últims temps tots els Governs s’han vist obligats per llei a deixar participar a la gent en els projectes de la seva ciutat. Hem vist com la premsa ha donat veu en aquesta nova política per fer arribar informació, als veïns i veïnes interessats i que volien intervenir en la presa de decisions del poble. Això és bo? Tots diríem que si, clar que és bo. Pues permetin que discrepi.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat