Fa uns anys, en una sortida organitzada pels Veïns Progressistes de Valldoreix a l'estany dels Alous, la Rosa Maria va recollir uns plàstics que havien llençats a terra. Em va sorprendre l'acció; però vam acabar recollint brutícia tots. No s'entén com hi ha gent que és capaç de llençar deixalles a terra. Menys, en un lloc com els Alous.
Diu en J. Fontana, en llibre pòstum de recent aparició*, que Fernando VII, al retorn del seu captiveri, havia anul·lat totes les reformes introduïdes pel règim constitucional en un decret de 4/maig/1814, que ordenava l’eliminació de tot el que s’havia dut a terme des de 1808, “como si no hubieran pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo”.
A qui li rendeixen els diners? A qui els té.
I qui els té?
Molts estudis estadístics i microeconòmics dins el sector bancari demostren que la tendència actual en el mercat bancari és que els bancs retinguin els diners del públic en les seves mans, diríem urpes, al màxim. Algunes entitats bancàries catalanes afectades de manca de liquiditat ho fan a fi i efecte d’especular amb diners aliens i treure’n rèdit uns dies, per pocs que siguin. El sumatori entre molts comptes corrents dona un espectacular benefici.
Per a mi l'any comença al setembre, com el curs escolar. El 31 de besembre? Bé, pura festa major. Setembre és quan tornes de vacances amb la ment desperta i enfiles l'any. Faré això, faré allò altre. M'apuntaré al gimnàs, faré aquell curs d'anglès i m'escaparé més els caps de setmana, etc. Siguem realistes, setembre és el mes de les propostes. Després ja enfiles l'any i la resta ja és una continuació. Recau sobre nosaltres tirar endavant el que ens hem proposat.
El grafiter Banksy torna a ser notícia... "I can not believe you morons actually buy this shit" ("No em puc creure que vosaltres, imbècils, compreu aquesta merda") dona nom a la licitació, que la casa de subhastes Christie's, farà per posar a la venda dos gravats de l'obra "nena amb globus" que l'autor va realitzar l'any 2004. En ella mostra una nena desolada per la pèrdua del seu globus-cor. Fa un any, un exemplar de la mateixa sèrie va ser polèmica en autodestruir-se en plena subhasta.
Pel·lícula que haurien de veure tots els alumnes d'institut (potser abans fóra prematur?) en forma de tallers / col·loquis, doncs els seria de gran utilitat per aprendre fins on condiciona la resta de la vida d'una persona (i de totes les que d'una manera o altra es relacionaran amb ella) la formació a la qual hagi pogut accedir.
Aquest article ha anat precedit d’una desena més que, més o menys, han tocat la mateixa qüestió, per la qual cosa el lector o lectora que se l’estalviï quedarà excusat/da. En tot cas, demano indulgència davant la meva insistència (i l’extensió de l’article).
Aquest article, encapçalat per un títol que vas més enllà del seu contingut i que moltes persones poden considerar excessivament contundent (no amago la seva intenció provocativa), mereix tres consideracions:
Aquesta setmana vaig rebre una brevíssima carta. Començant amb un “Hola, veí!”, em convidava a descarregar-me Nextdoor, una aplicació privada on compartir, entre d’altres, problemes i recomanacions “sobre Seguretat i Protecció [sic]” relatius al meu carrer i al meu barri. Val dir que aquesta xarxa social és de proximitat és gratuïta.
Els intents de limitar la llibertat d'expressió en alguns països podrien provocar l'autocensura dels creadors de continguts. La tecnologia, però, permet que les vies d'expressió artística, sentiments o d'opinió acabin trobant camins per fer arribar el missatge. El refranyer popular sempre ens ajuda i, en aquest cas, "posar portes al camp" s'hi escau perfectament.
Aquest estiu ha estat especialment carregat de notícies sobre suposats despropòsits vegans i animalistes. Hem tingut famílies que han desnodrit el seu fill i els mitjans han decidit especificar que eren veganes, com si el desnodriment fora culpa del veganisme i no de la despreocupació paterna i materna per garantir que els seus infants tenen els nutrients, proteïnes i vitamines suficients –cosa que afecta als omnívors també–.
