El guany de les pèrdues
Potser has sentit parlar que els japonesos utilitzen la practica kintsugi per reparar objectes de ceràmica trencats, la qüestió és fer ben visible les línies de ruptura perquè això mateix confereix un aspecte únic i preciós.
Potser has sentit parlar que els japonesos utilitzen la practica kintsugi per reparar objectes de ceràmica trencats, la qüestió és fer ben visible les línies de ruptura perquè això mateix confereix un aspecte únic i preciós.
Sempre s'ha dit que Catalunya és terra d'acollida i un país solidari. Però l'augment d'accions racistes en aquest últim any i sobretot, en aquests últims mesos, posa en evidència que estem vivint conflictes de convivència a la nostra societat.
Si es veuen les noticies per la televisió en adonarem que cada dia surten imatges d’un grapat de banderes. En tenim per a tots els gustos; les espanyoles, les estelades, la nostra senyera i fa unes setmanes, a causa de les eleccions andaluses, la verda i blanca de Andalusia. Es veu gent la mar de contenta portant la seva bandera a l’esquena, pintats els seus colors a les samarretes, a les motxilles, gorres, a la pell... Allà on hi ha un espai buit et col·loquen una bandera i estic segura que molts d’ells no tenen ni idea del significat.
Aquest mes de març ha sigut el Dia Internacional del Teatre. Una efemèride important a la nostra ciutat, si tenim en compte la gran quantitat de companyies "amateurs" que hi ha a Sant Cugat. De fet l'any passat es va marcar una gran fita com va ser reunir a totes les companyies per interpretar junts una mateixa obra, en aquest cas una obra de teatre de l'autor santcugatenc Víctor Aleixandre sobre el centenari de l'arribada del tren a la nostra ciutat: La vida en un tren.
A aquestes alçades, qui no ha sentit a parlar de la Greta Thunberg? Aquesta activista contra el canvi climàtic de 16 anys ha fet posar vermells a polítics d’arreu del món, organismes internacionals, cimeres contra el canvi climàtic i científics i ha posat sobre la taula l’emergència, la necessitat vital i la duresa que calen per abordar aquest tema. A Sant Cugat, aquest moviment que ha generat Thunberg arriba en forma dels Fridays 4 Future.
Apple ho ha tornat a fer. La presentació del mal anomenat 'Netflix de la premsa' aquesta setmana al Steve Jobs Theater a Cupertino, Califòrnia promet sacsejar el món editorial. Els subscriptors del nou servei tindran accés a més de 300 publicacions de manera il·limitada, per 9,99 dòlars al mes. Capçaleres financeres com el Wall Street Journal, del món de la moda com Vogue, l'esportiva Sports Illustrated, la tecnològica Wired o la il·lustre National Geographic s'han afegit a la iniciativa.
Un immoble. Buit, a mig acabar. Sense ús des de fa anys. Una veïna, com tantíssimes d’altres, amb la necessitat d’un sostre per viure. La història recent de Sant Cugat, cuinada durant les darreres dècades amb color blau convergent; l’emergència habitacional o l’exclusió residencial, com li vulgueu dir. Capitalisme en qualsevol cas. Així doncs, hi ha qui opta legítimament per l’okupació com a únic mitjà per poder accedir a un habitatge. És també el cas de centenars de persones i famílies arreu del l’Estat.
Aquesta frase expressa un fet que no prestem prou atenció. Actualment l’espècie humana, una de milions que habita en la Terra, s’ha apropiat del planeta. És increïble! Però és que a més està fent mal a la Terra, produint el canvi climàtic. I aquesta espècie som nosaltres.
En el que portem d'any ja van 33 víctimes. Això era fa uns dies. Ara potser en faig curt. Sembla com si ens estem habituant, com si fos un depredador humà habitual.
Quan vas a peu o conduint i veus les barrabassades que es fan al volant, te'n fas creus. És llavors quan et sorprens que no hi hagin més de víctimes.
I mentrestant, les autoritats intentant reparar –o no– les vies públiques i buscant desesperadament llocs d'aparcament. No és que en faltin, és que hi ha massa cotxe.
Sempre al centre de les nostres vides. Ens passem el dia denunciant la seva sobrerepresentació en l’esfera pública, diem que el món està fet a la seva mida i que als llibres d’història només hi surten ells. Expliquem, també, que aclaparen els llocs de poder i que són el rostre de la violència. Què passa, però, quan hi mantenim una relació afectiva? (Drama).
