“Van a la seva, no tenen compromís, són egoistes, només pensen a passar-s’ho bé, no lluiten per res, no tenim un futur clar amb aquesta generació…”. Us sonen aquestes frases? Sabeu de qui estem parlant?
Segurament tots nosaltres se’ns ha passat pel cap més d’una vegada alguna d’aquestes frases, veritat? Però realment la visió que tenim d’aquesta etapa quadra amb la realitat?
Torno una altra vegada a l’Audiència pública de l'Ajuntament de Sant Cugat, és dilluns i són les vuit del vespre, fora és fosc i fa fred. La sala està plena de gent, uns asseguts i uns altres en peu, l'ambient és dens però s'agraeix la caloreta. Com he dit no és la primera vegada que vinc i suposo que no serà l'última, la diferència radica que abans ho feia per una pseudoobligació mal entesa i ara ho faig per necessitat.
Aquests dies hem viscut una de les vagues més contundents dels darrers temps. Els taxistes de Barcelona i tota l'Àrea Metropolitana (incloent-hi Sant Cugat) s'han manifestat i tallat el transit durant dies com a protesta per la legislació sobre els VTC. Al cap de poc la vaga ha sigut secundada pels taxistes de Madrid per la mateixa raó, col·lapsant les dues ciutats de manera contundent.
Google maps ha entrat a les nostres vides sense fer soroll. És la nova Bíblia que ens indica el bon camí. Fa només deu anys encara consultàvem mapes o preguntàvem direccions. D’aquí a deu anys potser ni caldrà mirar el mòbil per anar a qualsevol lloc. Però Google, a diferència de la Bíblia, evoluciona.
A la marquesina de la parada del Bus de barri número 2074 Torrent del Rovelló - Camí del Pantà de les línies 118, 128 i Nit Bus10 ubicada davant del Baixador de Vallvidrera, hi ha un cartell en dos idiomes i fotografies que diu:
S’estima que cada any s'abandonen a 150.000 animals, un terç d'ells llebrers. Aquest és el principal motiu pel qual s'ha creat el Dia Mundial del Llebrer, una jornada per denunciar la difícil situació en què es troba immersa aquesta meravellosa espècie.
L’aigua és, com tantes altres coses, un element bàsic per a la vida. No és cap caprici ni se’ns presenta com tants d’altres i prescindibles béns de consum. De la mateixa forma, el gas, la llum –allò que entenem per subministraments bàsics– i, a dia d’avui, tecnologies com internet o la telefonia, també ho són. I què implica que siguin bàsics, fonamentals per a la vida? Doncs que totes i cadascuna de les persones d’una societat o comunitat els necessitem per tal de desenvolupar-nos dignament en un sentit vital, social i laboral.
Davant la inundació mediàtica criticant als taxistes de Barcelona de les últimes setmanes, m’agradaria trencar una modesta llança a favor seu en aquesta columna.
És molt fàcil discutir les coses mirant-se les realitats des de la graderia. Això ho podrien fer millor, no s’expliquen prou, no cal fer això per protestar, s’haurien de modernitzar….bla bla bla.
Quan era petit, al meu Montjuïc natal, pels seus camins passaven esquiladors de gossos, adobadors de paraigües i drapaires que compraven tota mena d'andròmines que a casa ja no en feia servei.
Un parent meu tenia una draperia al Poblenou. Li va anar bé el negoci de compra-venda d'endergues i es va fer una torre a Segur de Calafell. Els caps de setmana feia vida de senyor.
Sovint, quan una cosa no ens agrada, tendim a oblidar-la. No hi pensem més. La invisibilitzem. Fem com si no existís. Però hi ha coses que no ens podem permetre oblidar, la memòria històrica n’és un exemple.
És una evidència que al món (que en aquest text i a efectes pràctics podem reduir a Europa) cada cop costa més practicar la transversalitat o, si es vol amb altres paraules, el respecte a les idees dels altres o, si més no, el tenir-les en compte, quelcom imprescindible per generar un determinat consens polític, que, al seu torn, faci possible l’acord i la convivència entre diferents.
