Aquest article serà curt, perquè els comiats com més curts millor i aquestes poden ser les meves últimes paraules a elCugatenc. Heu vist que, convenientment, he utilitzat la paraula "poder", això vol dir que hi pot haver possibilitats de que els fets tinguin lloc com que no ho facin i prefereixo no pensar massa en les esperances o les decepcions.
El foxtrot és un ball i alhora és un control de carretera en mig del no res. Quan amb encert s'ajunten les dues coses en resulta un sòlid tractat antimilitarista.
· Estem davant d'una magnífica pel·lícula que planteja temes tan "senzills" com ara: el dol i el dret de viure'l en la intimitat o en la forma en què cadascú desitgi; o, fins a quin punt el poder de l'estat disposa, com a propietari(?), de la vida i de la mort dels seus ciutadans. També mostra l'empatia de la que pot fer gala (o no) la professionalitat obedient i perfectament ensinistrada.
El dolor i la ràbia.
Ningú llegeix la lletra petita. Probablement si ho féssim, vigilaríem més a l'hora de comprar un bitllet d'avió, a viatjar amb els Ferrocarrils de la Generalitat o contractar el servei Prime d'Amazon. Vegem tres petites mostres de lletra petita.
En una tertúlia a TV3, el periodista i escriptor Ernesto Ekaizer comentava que, durant aquesta campanya electoral l'havia sobtat el fet que els candidats semblaven ficats en una bombolla a l'hora de prometre actuacions que, segons ells, millorarien Espanya. Havien obviat completament que estem dins la Comunitat Europea i que aquesta dicta una sèrie de normes que sovint condicionen i fan rectificar actuacions unilaterals dels països integrants.
Mals temps corren per a l’exercici dels drets que tant ens van costar conquerir després de la dictadura feixista. Aquests són vilment trepitjats, violentats, vulnerats, suprimits, assetjats, colpejats, igual que en aquells temps que voldríem oblidar.
I amb la manca fàctica d’exercici d’aquests drets, es trepitgen, violenten, vulneren, suprimeixen, assetgen i colpegen les persones.
Això que constatem avui en dia, al carrer, en la nostra vida privada i pública té un nom escrit en vermell. Es diu REPRESSIÓ.
Quan parlem de vida, com amb qualsevol terme abstracte, podem fer-ho de debò, buscant el rigor i la veritat, o de forma retòrica. De forma retòrica, posar la vida al centre pot significar qualsevol cosa i el seu contrari, com totes les paraules buides i ben-sonants de la política representativa i la ideologia precuinada.
No em sembla normal que les imatges de l’accident de trànsit del dilluns 29 als túnels de Vallvidrera estiguin disponibles a Internet. Les imatges es poden consultar a la web de La Vanguardia, El Periódico, 20 Minutos, CCMA, Regió 7, Nació Digital, etc. L’accident va passar el dilluns a la tarda al quilòmetre 4,7 de la C-16. En va resultar mort un home de 53 anys.
La tònica cau suau sobre els gels. A l’altra banda de la barra la cambrera somriu com una mostra de condol a la teua cara de cansat. La barreja del gintònic fa una efervescència que et sembla màgica. És absurd, saps que no és màgia però t’entestes en pensar-ho. Per un moment et ve a la ment que no hauries de prendre aquella copa, que realment no n’hauries de prendre cap. Eres conscient que fas un consum responsable però et molesta sempre que molt puntualment trobes en un beure el moment de desconnexió.
A les darreres eleccions al Congrés dels Diputats, 2.127 santcugatenques van votar Vox. Segurament, més santucugatencs que santcugatenques, ja que el votant mitjà d'aquest grupuscle d'extrema dreta legalitzat sota unes sigles acostuma a ser un home blanc i adult.
Una mica més de vots, 2.564, van ser els que va obtenir el PP a la ciutat. I més del doble, 6.220, els que va rebre el tercer partit que completa el conegut com a trifachito, Ciutadans. En total, 10.911 vots en una ciutat que supera les 90.000 habitants.
Cal denunciar i visibilitzar realitats socials ocultes com és la violència de gènere en dones discapacitades. Aquesta és encara més perversa i dobla la seva discriminació, la de gènere i la de discapacitat. Els experts diuen que una de cada tres patirà aquesta xacra doncs elles tenen menys capacitat de defensar-se, tenen major dificultat per expressar-se, pateixen encara més poca credibilitat en el seu relat especialment quan són dones amb trastorns mentals greus.
