Sent Cugat

Rèplica de Dones amb Iniciativa a l'article de Jordi Casas

Dones amb Iniciativa de Sant Cugat vol fer un aclariment respecte a l'article de Jordi Casas Ser d'esquerres avui publicat en aquest mitjà de comunicació.

Jordi Casas signa aquest article com a historiador però també és un conegut militant d'ICV Sant Cugat, company nostre de lluita, i és per això que volem mostrar el nostre desacord, centrant-nos al paràgraf on parla de gènere i de feminisme. Un paràgraf que aquest mitjà va destacar a les xarxes socials.

Amb perspectiva

La nostra perspectiva és la visió, el punt de vista des del qual considerem o analitzem les coses.

El sexe al qual pertanyem seria l'estat biològic de cada persona sigui home o dona i està associat principalment a qualitats físiques, anatomia interna o externa.

El gènere faria referència a atributs, activitats, conductes, rols establerts socialment que una societat en particular considera apropiats en homes i dones i nenes i nens. Vinculant-se en com les persones actuem i interactuem.

Pau i amor i odi visceral

Corria l’any 1967 quan al parc Golden Gate de San Francisco, John Philips del grup The Mamas and the Papas va fer estellar a la multitud amb la cançó “San Francisco”. Va ser un 14 de gener quan és va iniciar el preludi del que seria el moviment Hippy amb cançons tan icòniques com aquesta. Recordo com el meu germà la posava al seu tocadiscos i me la traduïa poc a poc per fer entendre a una mocosa de quatre anys allò de l’amor i la pau que ens arribava de tan lluny.

Eren pocs i...

Reconec que hi ha vegades que tinc por de fer-me repetitiu en algunes de les temàtiques dels meus articles. Però també vull confessar que hi ha dues sagues d'intrigues polítiques a les quals sóc addicte; una és "Joc de Trons", la sèrie més vista de la història de la televisió, i l'altre és un altre "Joc de Trons", la lluita per saber qui és l'hereu de l'extinta CiU.

3, 2, 1… a caçar

Queda oficialment inaugurada la temporada de caça de porcs senglars a Sant Cugat. Ni més ni menys que 20 jornades on, un any més, es disfressarà de “solució contra la superpoblació” un acte que només pot rebre el nom d’error garrafal.

El lloguer i els salaris

Arran del cas de Sara, la santcugatenca que ha decidit marxar del país amb la seua parella després que s’assabentara que per a seguir vivint a la ciutat hauria de pagar 300 euros mensuals de lloguer més que no estaven disposats a assumir, s’ha generat un debat sobre si la seua marxa realment té motius residencials o es deu bàsicament al salari. Fins i tot he rebut crítiques a la notícia que havia escrit al respecte en forma de testimoni de l’afectada. Amb això, crec interessant obrir el debat.

“Les esquerres al govern”

“Les esquerres al govern”, això cantem amb el número 34 al quinto de Sant Cugat, fent referència a la situació política del 34. Ara bé, sembla que, parlant de Sant Cugat, Sant Josep podria tenir competència, segons diuen algunes veus optimistes.

I és que ja són un bon grapat que diuen que el curs polític que acabem de començar podria acabar amb un canvi de color en el govern local. Diuen, diuen, diuen..?

Bretolades polítiques (o problemes semàntics)

Hi ha dues menes de bretolades. Les que fan els descervellats i les polítiques.

Les primeres són aquelles de guixar rètols i parets, de trencar mobiliari urbà o qualsevol destrossa que els vingui a gust. Les fan “perquè sí”, per passar-s'ho bé, per anar contra el sistema establert. Ells no entenen ni volen saber de política; són, s'anomenen “anarcos”. Primer problema semàntic. Segurament no s'han llegit mai cap llibre sobre el pensament anarquista i no saben un borrall del que representa ser-ho.

Els segons, els que fan bretolades de signe polític, ja són una altra cosa.

Ser d'esquerres avui

En aquesta realitat tan líquida, per complexa, ràpida i esmunyedissa, que ens ha tocat viure, no és fàcil definir-se. Però és necessari, en la mesura que sempre està bé saber on hom vol situar-se (o que els situïn). Parlo de ser d’esquerres, en plural, ja que, sens dubte, hi ha diferents maneres d’entendre-ho i viure-ho. Jo, per anar pel món, he decidit elaborar-me un decàleg. No puc negar-ho, m’agraden els decàlegs. El meu és aquest (l’odre no implica una jerarquia).

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat