Sent Cugat

Potser no estic sol encara que plori

És primavera i estem en el pic de reproducció dels gats de carrer o ferals. Si us trobeu en la sempre trista circumstància de creuar-vos amb uns cadells de gat aparentment sols o abandonats, i teniu l’impuls lícit i lloable de voler-los ajudar, si us plau llegiu aquest article.

Lloguers disparats a Alemanya

El dissabte 6 d’abril els alemanys van sortir al carrer a Berlín, Colònia, Frankfurt i Munic per protestar per l’augment desorbitat del preu dels lloguers els darrers anys. La disputa amb el recompte de manifestants també és tradició a Alemanya i, mentre els organitzadors afirmaven haver-ne congregat 40.000, la policia de Berlín en va comptar només 10.000.

Aquella edat boja

Ser adolescent no sempre és fàcil. La cerca de l’acceptació social i la construcció d’una identitat i personalitat pròpies no sempre van en consonància i sovint generen etapes més que convulses. En tot cas, és una època de moltíssims aprenentatges i experiències en àmbits ben diversos com ara l’emocional, el relacional o el dels coneixements acadèmics. Cada jove té uns orígens familiars diferents, sigui per raó cultural, social o de classe. Així doncs, cadascú tindrà unes necessitats pròpies més enllà de les comunes.

La importància del teatre

Com a president del Grup de Teatre Espiral i representant l'esmentat grup, des de Cugat.cat se'm va convidar a assistir aquest dilluns al Club Esportiu Valldoreix i fer preguntes als candidats a l'EMD per a les properes eleccions del 28 d'abril.

Tal com se m'havia demanat, vaig enviar pel correu electrònic unes quantes preguntes perquè ells en triessin i ordenessin totes les dels participants. En van triar dues, una d'elles, relacionada amb el teatre.

Ànimes lliures

Fem un Museu és un projecte d’inclusió social que apropar l’art a un dels col·lectius més sensibles de la nostra societat. Va ser gestat des de Museus de Sant Cugat que, després d’11 anys de vida, ja és més que un espai d’art. Fem un Museu té ja una ànima pròpia.

‘Los espigadores y la espigadora’ / ‘Les glaneurs et la glaneuse’. França, (2000)

El nostre entorn és ple de deixalles, malbaratament, runa, residus, escombraries, oblits i abandó... i de moltes persones que viuen al marge del consum desaforat per una qüestió de necessitat o, en molts casos, de pura supervivència –a hores d'ara tots hem vist, dia sí, dia també, persones remenant dins els contenidors o empenyent un carretó ple de ferralla per tal de poder subsistir–.

La senyora Tackle

El meu torn és el primer del matí. El passeig dura uns 25 minuts perquè en Jagger, així es diu el nostre gos, un Schnauzer mini blanc i negre, s’airegi després de dormir com un tronc dotze hores. Diuen que els gossos dormen més que els mandrosos óssos morruts. És possible. Però en Jagger no perdona ni un passeig! La rutina sempre és la mateixa. Baixo al carrer cada dia a les 7:15 del matí entre setmana mentre aprofito per escoltar la ràdio en directe o algun Podcast, amb l’objectiu d’arribar a Can Mates i tornar.

Mercadejar amb l’habitatge

Les santcugatenques tenim un problema greu que requereix urgentment de la nostra atenció. Efectivament, parlo de l'habitatge, un dret bàsic que han convertit en un privilegi a l'abast només de qui el pot pagar. Nosaltres, les que vivim a Sant Cugat i hi volem seguir vivint, sentim cada dia el pes dels lloguers abusius sobre les nostres espatlles. I sí, parlo només de lloguers per dos motius. El primer és que a dia d'avui la majoria ni ens plantegem adquirir en propietat un immoble de tan gran que és la distància entre el nostre sou i el preu que demanen les promotores o immobiliàries.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat