Sent Cugat

Fa un any

Tinc la sensació que durant el darrer curs polític han passat tantes coses que no hem tingut temps a pair allò que va passar ara fa un any a les Rambles de Barcelona i a Cambrils. Fa concretament un any i un dia que Catalunya va esdevindre el centre de les mirades del món per una de les pitjors notícies possible. I crec que és important fer un balanç deixant de banda deixant de banda la investigació i els debats polítics partidistes que alguns han volgut construir-hi.

Si per al sistema fer-nos grans és un problema, potser hem de canviar el sistema

Quan parlem de vida, ràpidament vinculem el concepte als anys d’activitat –laboral o d’oci– més activa. Que si les festes i bogeries de joves. Que si la creació d’una família de més adults. La criança, el progrés laboral, els amors, l’estabilitat... Tenim un guió de vida més o menys coincident prefixat en base a un pensament hegemònic de quina és l’aspiració que tenim com a persones. Qui se n’ix de les normes, és un fracassat. “Com que no vols tindre fills?

El Valle de los Caídos

Una proposició no de llei del Congrés espanyol el maig del 2017 per a treure les restes del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos va ser aprovada per majoria.

El PP sempre s'hi ha negat a fer-ho i ara, amb el govern dels socialistes, sembla que tornen a remoure l'afer.

Voleu dir, però, que només cal treure les restes del dictador? Mai devia haver-se enterrat aquí un personatge amb tants “enterrados” de víctimes de judicis sumaríssims i arbitraris i tortures salvatges a la seva esquena i la seva consciència.

Del cel a l’infern o de la calor al fred

Si alguna cosa ens diferencia dels animals no humans és la necessitat de canviar d’emplaçament sense que sigui una necessitat vital. D’ençà que no som nòmades, la mobilitat dels nostres cossos i dels bens de consum, s’han fet amb la primera posició en el rànquing de problemes mediambientals, laborals, socials o polítics. Tot i que siguin el moment més desitjat d’alguns, tots els anomenem amb la boca plena: les vacances d’estiu o senzillament ‘l’estiu’. Que si l’estiu és per descansar, que si això o allò, la calor, les mosques, els nens sense col·legi...

Una onada de suports

No hi ha millor manera de començar les vacances que amb una onada de suports a elCugatenc. I aquest és un article per a donar les gràcies.

Ha sigut esporàdic i poc previst. Tant senzill com una entrevista a Televisió de Sant Cugat amb Aina Serra, membre de l’assemblea ciutadana, i un servidor. A partir d’ací, moure-la una mica per les xarxes socials i alguns contactes i trobar-nos, de sobte, amb una onada de suports vinguts des d’entitats i persones a títol individual. No ho esperàvem i segurament per això ens ha fet tanta il·lusió.

Una ciutat feminista

Per tal que una ciutat feminista sigui possible hem de tenir en compte la vida quotidiana i les necessitats de totes les persones. En canvi, el model de ciutat de Sant Cugat, com el de la majoria de ciutats, està pensat per a algú que sigui home, jove, blanc, sa i que tingui estudis acadèmics de prestigi. Està pensat per a algú que sigui productiu econòmicament, que segueixi la roda capitalista, que no es queixi, que no molesti el sistema i que segueixi reproduint el model de família nuclear convencional i alimentant el capitalisme.

Una tarda plena d'errors

Estic en un del milers aeroports que hi ha disseminats arreu del món després d’uns quants dies, cinc només cinc, de desconnexió total. Durant el viatge no tenia wifi i vaig posar mòbil en mode avió.

Pau i tranquil·litat.

Però en arribar al aeroport vaig buscar ràpidament la xarxa gratuïta de wifi i asseguda en una butaca incòmoda, segur que més d’un s’ha passat un parell d’hores en aquestes butaques diabòliques esperant per un vol, em connecto i obro el Twitter.

Crònica d'una mort anunciada

Fa un temps ja vaig escriure un article comentant la desaparició de Convergència per donar pas al PDECAT. Una nova formació política que, sorgida del seu congrés fundacional del juliol del 2016, pretenia ocupar el lloc de l'extinta Convergència. Recordo aquell congrés i recordo com molts convergents que hi eren presents, jo entre ells, no vàrem veure clar aquest nou projecte.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat