Sent Cugat

Resposta a Patricia Gotarda: ‘Ni a setas ni a Rolex’

El passat divendres es publicava a aquest mateix diari un article de la militant d'Arran Patricia Gotarda, titulat Populisme assegurat. En ell, s'abordava la problemàtica de la seguretat ciutadana i l'autora donava una opinió que em veig en l'obligació de respondre perquè abona certes premisses que, en comptes d'ajudar-nos a entomar el problema, ens allunyen de tota solució. Repassaré l'anomenada peça d'opinió paràgraf per paràgraf.

Les persones represaliades de Sant Cugat

En el Ple d’aquest dilluns passat es va aprovar per àmplia majoria una moció presentada pels grups municipals d’ERC-MES, PDeCat - Demòcrates, ICV-EUiA i PSC-CP de reparació i reconeixement a les víctimes del franquisme. Ja era hora! 40 anys han hagut de passar perquè hi hagi una majoria del Ple de l’Ajuntament favorable a fer justícia amb aquelles persones que van patir la venjança del dictador a partir del final de la Guerra Civil. Només C’s i PP s’han abstingut... ja se sap que no va amb ells aquest tema.

Si deixéssim el mòbil per un moment

Segons l’institut d'Estadística de Catalunya, Idescat, el 2017 la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat té 297 quilòmetres, 110 estacions i va suportar un total de 86 milions de viatgers. N’hi ha molts que estan abduïts pel mòbil, altres aprofiten per llegir, treballar, dormir, xerrar, badar, etc. Avui us explicaré una de les innombrables històries que es produeixen diàriament al tren. És la història de dues dones que portaven vides paral·leles sense saber-ho.

Recordant la Floresta Parla

S’apropaven les eleccions municipals del 2015. La Floresta estava forta, hereva d’una reivindicació constant per a què aquell Pla Antipols i Antifang que va presentar el llavors tinent d’alcalde d’Urbanisme, Pere Casajoana, es convertira en alguna cosa més participada i adaptada a l’entorn. El Pla de Millora va nàixer com una esperança i va seguir com una relativa frustració. La Floresta Parla havia vehiculat un acord que semblava impossible. Quina és la manera de compaginar la voluntat dels veïns que volien seguir tenint carrers de terra i els que volien començar a gaudir del paviment?

Populisme assegurat

Ja fa temps que el nombre de robatoris a la ciutat és un dels temes en boca de molta gent, però especialment de determinats partits polítics. Ciutadans i el PP estan intentant fer d'aquesta preocupació un dels seus cavalls de batalla electoral, amb discursos plenament demagògics i simplistes i amb solucions igualment poc profundes.

El nostre Monestir

Que el nostre Monestir és una joia, no cal dir-ho. I que enlluerna a tots els visitants de la nostra ciutat és més que evident. Parlem d'un dels pocs Monestirs urbans de Catalunya i un complex arquitectònic com hi ha pocs, on podem gaudir d'un magnífic (i ben restaurat) Palau Abacial i un dels pocs claustres de dos pisos. A més a més al seu interior amaga alguna joia com una basílica Paleocristiana al ben mig del jardí del Claustre.

Prevenció

En la violència de gènere, com en molts aspectes de la vida, la prevenció és fonamental per evitar danys i patiments doncs el cost personal i social acostuma a ser molt elevat.

Per una ciutat capdavantera en igualtat

Com a ciutat, estem deixant molt a desitjar últimament. Sant Cugat s’ha convertit en la ciutat on es necessita invertir més diners en el lloguer. De fet, les dades ens han mostrat com un ciutadà de Sant Cugat es deixa el 30% del seu sou en el lloguer. Es necessiten uns 3.500€ nets mensuals per pagar-lo.

El vigilant local a l'EMD

Crec que tots els habitants de Valldoreix hem llegit l’article de La Vanguardia que diu que els robatoris a Sant Cugat han baixat, però mira per on a Valldoreix han pujat. La dada és sorprenent i no sé quina màquina de calcular han utilitzat perquè amb una pujada d’un 81% a Valldoreix és matemàticament impossible que els robatoris a tot el municipi hagin baixat.

Repensem els Tres Tombs?

Les tradicions ens agraden i molt però una tradició que és festa per a uns i patiment per a d’altres hauria de revisar-se. En nom de la tradició s’han perpetuat, i avui encara passa a tot l’estat, barbaritats en contra dels animals no humans. Recordeu que no cal que hi hagi sang perquè hi hagi patiment. Potser ha arribat el moment de repensar els Tres Tombs i evolucionar cap a una festa que homenatgi en positiu i respectuosament la nostra història amb la resta d’animals.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat