Sent Cugat

Quins mitjans hem de llegir

No patiu que no us diré quins mitjans heu de llegir o no. Només vull fer una reflexió sobre els mitjans que hi ha al panorama informatiu i que, malauradament, moltes vegades no sabem ni que existeixen amb el que no podem ni tant sols donar-los una oportunitat per satisfer les nostres necessitats. Perquè us heu preguntat alguna vegada quin és el motiu pel qual llegiu un mitjà o un altre? Majoritàriament penso que sí.

Elogi als (meus) professors i mestres

– A mi m’interessa saber si el vostre pas per l’institut vos ha servit d’alguna cosa en la vida –llença amb un cert toc interrogatiu un professor després que diversos exalumnes del centre haguem acudit per a explicar les nostres experiències vitals postsecundària i batxillerat als estudiants que tot just ara es preparen la selectivitat.

Sempre que calgui, cop de timó

És ben habitual que entre moviments socials hi hagi diferències, prejudicis i fins i tot contradiccions.

El senyor Nicolás

El senyor Nicolás era un amic del pare de feia molts anys. Sembla ser que s'havien ajudat mútuament vàries vegades. Quan el pare va morir, va venir al tanatori tot sol en transport públic. Va ser llavors que em contà la relació fraternal que havia entre ells dos. Era molt més del que jo m'havia imaginat mai. El vaig veure molt afectat i, en tornar, vaig acompanyar-lo fins a casa seva amb el meu cotxe.

Mortes o senzilles?

Recordeu aquell disbarat de cançó que deia “antes muerta que sencilla” ? Un escàndol, una lletra que cap mare hauria d’haver tolerat. Però, en canvi, va gaudir d’una gran popularitat. Erotitzar, aprincesar i ensenyorar nenes (ja no parlem de casar-les, que aquest és un altre i més greu drama) és cosa antiga.

Per què foragitem la història dels nostres carrers i places?

Vagi per endavant una reflexió de caràcter general. Sóc dels qui pensen que vivim moments molts complicats, complexos i, per tant, de difícil comprensió, que generen incerteses i que fan necessaris grans consensos socials i polítics per defensar allò que funciona i, sobretot, allò que se’ns vol arrabassar perquè no quadra amb l’economia de mercat: els drets lligats a l’Estat del benestar, per dir-ho ras i curt.

‘Quien parte y reparte’

Passa a les millors democràcies, i Espanya no es una excepció, que certes matèries esdevenen debats perpètuament irresolts. Pensem-ho: L’avortament, la llei electoral, la propietat privada (la seva okupació) o el sistema de contractació laboral són exemples de temes en els que mai ens acabem de posar d’acord.

La llibertat és quan comença l’alba

Abans d’ahir, 8 de març de 2018, va ser un dia històric. No per res que s'aconseguís, sinó per l'esperança de futur que dibuixa tal jornada. Només amb moltes dones autoorganitzades, conscients de la seva condició com a treballadores, desobedients a les lleis i al poder dels homes, prenent els carrers per prendre el que és nostre, serà possible una societat feminista.

Una abraçada enmig de la vaga feminista

Estic en una d’aquelles èpoques de recerca d’abraçades; aquell instant en què algú aliè al motiu de la recerca et pren entre els seus braços. L’agafes, t’agafa, i durant cinc segons d'estrènyer-se mútuament el cor es calma i tot sembla tornar al seu ordre o, com a mínim, un calfred de pau recorre tot el cos, de cap a peus. I en eixe moment, just ahí, a mesura que tornes a prendre distància, un sospir intern et travessa.

Fem-ho possible

Avui, dijous 8 de març, el carrer s'omplirà de reivindicacions històriques de la lluita feminista. Tornarem a ocupar l'espai públic per defensar greus que no es resolen i solucions aparcades en el temps.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat