Sent Cugat

Marxeu a viure a Rubí!

Avui, donant-hi voltes al futur, al meu i al de les meves companyes, i veient la convocatòria de macroassemblea per l'habitatge que proposa el Sindicat de Llogateres per al proper 2 de juny, em voltaven algunes idees pel cap. Viurem totes a Rubí, o Badia, o Sabadell o Cerdanyola, d'aquí a un parell d'anys? Quin tipus de persones quedaran a la ciutat? I què passarà amb el teixit associatiu que hi ha?

Coses de dones

Sovint sento aquesta afirmació, massa vegades i sempre en referència a la defensa dels drets de les dones, dels drets bàsics i elementals dels que, com part de la societat, no hauríem de reclamar doncs cauen per si mateixos. “Coses de dones”.

Des de la meva petita memòria

Jo no puc fer una roda de premsa, no soc important. Tampoc tinc la facilitat que tenen uns altres de mentir, ni m’agrada ni sóc capaç perquè no em surt la cara de pòquer o la insensibilitat necessària per fer-ho. Així que només deixo constància de la meva memòria a través de la paraula escrita i gràcies en aquest meravellós mitjà que és elCugatenc que em dóna l’oportunitat de fer-ho.

Whatsapp

Si hi ha un sistema de comunicació que ha revolucionat la manera de comunicar-nos en el segle XXI, aquest es el Whatsapp. Amb un nom que deriva de l'anglès col·loquial com a manera de referir-se al "Whats up?" (Que passa?), va néixer com a alternativa barata als SMS. Tot això en un mercat on internet revolucionava la telefonia mòbil i on els telèfons intel·ligents es van convertir en un símbol d'estatus social entre els adolescents.

La República invisible, el ‘processisme’ i les municipals

Per respecte a la Segona República no seré jo qui diga que unes municipals no poden servir per a canviar un sistema polític. Sense la victòria dels republicans en els comicis del 1931, entesos com un plebiscit sobre una monarquia deslegitimada, potser mai hauríem tingut pàgines republicanes als llibres d’història –amb permís de la Primera República– i ves a saber què ens haguera vingut després i què estaríem vivint ara.

Un Cal Temerari per a tothom

Fa ja 3 anys que Cal Temerari camina. I amb 3 anys deu ni do com de lluny que ha arribat. Hem recorregut camins difícils, i és que en molts aspectes obríem camí. Han estat 3 anys plens d’èxits i amb molts encerts, però també amb errors, problemes i limitacions.

Sobre l'eutanàsia

Sembla ser que volen retocar la llei sobre l'eutanàsia. L'actual data de 1995 i amenaça, més que regula, amb una sèrie de penes de presó que et fa pensar-t'ho abans d'ajudar algú a morir.

Minuts.cat: els minuts com a moneda

Minuts.cat és una plataforma que bescanvia els minuts que una persona dedica a una tasca comunitària per activitats, serveis, descomptes o regals. L’objectiu del projecte és connectar a la població amb els diferents sectors o entitats del barri i fer de la prestació de serveis una oportunitat per millorar la cohesió social, el benestar comú, la participació i l’economia social.

Forçada a marxar

Em dic Sílvia Pérez Adell i tinc 34 anys. Vaig viure a Barcelona fins als 4 anys i, des d’aleshores, sempre he viscut a Sant Cugat. Des de finals de l’any passat, torno a viure a Barcelona ja que no em van renovar el pis on vivia a Sant Cugat. Pagava 795 € mensuals. La propietària del pis no va voler renovar-me’l perquè, tal com va dir literalment, “estava perdent diners amb el aquell preu” i volia apujar el lloguer fins a 1.300€.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat