Sent Cugat

‘The Reader’ / ‘El lector’. USA (2008)

Pel·lícula que haurien de veure tots els alumnes d'institut (potser abans fóra prematur?) en forma de tallers / col·loquis, doncs els seria de gran utilitat per aprendre fins on condiciona la resta de la vida d'una persona (i de totes les que d'una manera o altra es relacionaran amb ella) la formació a la qual hagi pogut accedir.

Contra (tots) els nacionalismes, començant pel de casa

Aquest article ha anat precedit d’una desena més que, més o menys, han tocat la mateixa qüestió, per la qual cosa el lector o lectora que se l’estalviï quedarà excusat/da. En tot cas, demano indulgència davant la meva insistència (i l’extensió de l’article).

Aquest article, encapçalat per un títol que vas més enllà del seu contingut i que moltes persones poden considerar excessivament contundent (no amago la seva intenció provocativa), mereix tres consideracions:

El rugit del sometent

Aquesta setmana vaig rebre una brevíssima carta. Començant amb un “Hola, veí!”, em convidava a descarregar-me Nextdoor, una aplicació privada on compartir, entre d’altres, problemes i recomanacions “sobre Seguretat i Protecció [sic]” relatius al meu carrer i al meu barri. Val dir que aquesta xarxa social és de proximitat és gratuïta.

Posar portes al camp

Els intents de limitar la llibertat d'expressió en alguns països podrien provocar l'autocensura dels creadors de continguts. La tecnologia, però, permet que les vies d'expressió artística, sentiments o d'opinió acabin trobant camins per fer arribar el missatge. El refranyer popular sempre ens ajuda i, en aquest cas, "posar portes al camp" s'hi escau perfectament.

Més enllà de la confrontació

S’acosten temps convulsos per a la política catalana. Des de fa ja un temps, el Govern de la Generalitat sosté que la Sentència sobre els presos polítics marcarà la política catalana dels propers anys, una sentència que previsiblement sortirà ben aviat.

Valors d'abans

Aquest estiu sortia la notícia que nou dones havien denunciat al tenor Plácido Domingo per assetjament sexual. Ell sortia responen que "els valors d'abans no són els mateixos d'avui en dia" i que no sabia que les seves relacions amb les dones no fossin desitjades per ambdues parts. Elles començaven les seves carreres artístiques i a canvi de favors sexuals les dones deien que ell les ajudava a situar-se i a les que es negaven els dificultava el camí.

Plastificats

Entrar a Twitter i topar-se amb un anunci de Lidl amb el text: "¡En Cataluña ya hemos eliminado las bolsas de plástico de sección para fruta y verdura y las hemos sustituido por bolsas 100% biocompostables!" és, si més no, intrigant.

Només a Catalunya han eliminat les bosses de plàstic per a la secció de fruita i verdura? Per què només a Catalunya? Què passa amb les bosses de plàstic de les altres ciutats del Reino de España com Coslada, Palma, Majadahonda o Boadilla del Monte on Lidl té botigues? Deu ser cosa de l'algoritme de Twitter.

L’adéu de Maria Dolors Renau

Se n’ha anat sense fer soroll, com va decidir viure la política en els seus darrers dies. Maria Dolors Renau, socialista de cor i de cap, va deixar enrere l’etapa institucional per a entrar a l’activisme de barri des de l’Associació de Veïns del Centre-Estació. Amb el seu currículum pot semblar una anècdota començar un comiat per ací però, ben vist, la seua implicació des de la base abans i després de la vida institucional demostra aquell saber fer que malauradament bona part de la política actual ha perdut.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes

Contra la lacra dels feminicidis i de les agressions sexistes envers les dones, la lluita és col·lectiva i alhora individual, però, sobretot ha de ser social i institucional.

Es confirma la cinquena víctima de violència masclista a Catalunya, amb la darrera víctima assassinada el passat 2 d’agost, a l’Hospitalet de Llobregat.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat