Sent Cugat

I què passa amb els MENA?

Fronteres i milers de quilòmetres són la trajectòria que molts menors recorren durant anys fugint de la pobresa, de la guerra, de la violència o del tràfic de persones. Aquests recorreguts els fan sols, sense família, en situació de risc tant físic com mental, i quan arriben al nostre país es converteixen en MENA (Menors Estrangers No Acompanyats).

Candidatus

Candidato procede del latín candidatus ‘el que viste de blanco’, derivado del verbo candere ‘ser blanco’, ‘brillar intensamente’, voz con la que se designaba en Roma a quienes se presentaban como aspirantes a cargos públicos. En el ritual político romano, los candidatos debían cambiar su habitual toga por una túnica blanca (candida) con la que se exhibían públicamente para manifestar la pureza y la honradez esperables en los hombres públicos.

Una jornada per al record

Avui fa un any que ho vàrem fer. Avui fa un any que, contra tot pronòstic, vàrem aconseguir el que crèiem impossible; fer el referèndum d'autodeterminació promès. Per sobre de les prohibicions, de la vigilància i de la por, els homes i dones de Catalunya van aconseguir tirar endavant una de les accions mes èpiques de la nostra història contemporània.

Ni ofici ni benefici

Vagi per endavant la critica a l’acció i no a les persones que s’hi dediquen –més aviat a l’acció que realitzen–, i val a dir es veuen induïts en una inèrcia capciosa, hereva de tradicions arcaiques. Tot i ser de necessitat per la supervivència de l’espècie –-potser fa mes de 10.000 anys– en l’aparició de les ciutats emmurallades, va passar a ser un luxe burgès, un mètode de demostració de valentia o una via de pràctiques militars en temps de pau. En cap cas un ofici o un servei públic. Tampoc una contractació.

La societat de cost marginal zero: superació o ‘uberització’ del capitalisme?

Els projectes col·laboratius han entrat a l’economia de mercat i, amb això, l’esperança d’una societat de cost marginal zero que ens obligue a una redefinició radical del capitalisme o fins i tot la seua superació amb noves o velles fórmules va diluint-se. Sí, hi ha la Viquipèdia, sí hi ha Linux, sí hi ha els arxius de música lliure... però sí, també hi ha Uber, Cabify, Airbnb...

Unitat, lluita, batalla, victòria

Avui comencen les commemoracions del primer aniversari de l’1-O, no amb molts motius d’alegria pels independentistes.

Després d’un any sense rumb, donant pals de cec, i escudant-se darrere la injustícia de la repressió, els actuals lideratges del moviment independentista estan arriscant el més valuós que tenim, que és la consciència col·lectiva i l’esperança. Crec que és un bon moment per fer una mica d’autocrítica constructiva.

Valldoreix, poble o ciutat jardí

Cada any, a la Fira d'Entitats de Valldoreix, totes les Associacions exposen, a la plaça del Casal, les seves activitats, els seus projectes.

Són gent entregada, il·lusionada, entestada en fer poble. Una gent que creu que fer Valldoreix no és només pagar impostos i rebre tots els drets del contribuent; sinó que, a més, és col·laborar en la vida col·lectiva del poble.

Aquest és, al meu entendre, un dels problemes més importants de la nostra vila.

Si el feminisme està de moda, organitzar-se també

Sembla que actualment el feminisme està en boca de tothom, o com molts dirien “està de moda”. Però si el feminisme és com és ara no ha estat pas per les samarretes amb eslògans com “power femel” o “rebel girl” que trobem a les botigues que exploten milers de dones i infants. Alguns pensaran que els exemples que ens mostren els mitjans de comunicació on dones, mares i empresàries aconsegueixen arribar a altes esferes de poder poden tenir implicacions amb aquest auge del poder femení. Però segons el meu parer el feminisme va d’una altra cosa...

Zapaterisme municipal

Mentre escric aquestes línies, sento l'helicòpter dels Mossos sobrevolant el meu barri. Un sorollet constant que sembla dir, amb insistència, "Ep! No t'oblidis que som aquí!".

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat