Sent Cugat

Exhibicionisme social

Les xarxes socials s’han convertit en el major esdeveniment de l’actualitat, ja que costa trobar algú que no sigui membre de Facebook, Instagram, Twitter, etc. Si no ets membre d’alguna d’elles, ets un ermità de la societat. No vull que em malinterpreteu, per favor! Jo vaig ser de les primeres que va utilitzar aquestes xarxes que van ser tot un alliberament per a una persona que viu sobre rodes i que el seu cercle social era, per aquell moment, escàs. Sempre he pensat que els ordinadors personals i Internet han estat una finestra a l’educació, al món.

'Un asunto de familia', Japó (2018)

El títol dona una pista sobre el subjecte de la pel·lícula però sense desvetllar-lo del tot. Perquè la pel·lícula gira al voltant d'una família, és cert, però no fa cap referència a quin és el tipus de família que trobarem (dit des del convenciment que a aquestes alçades del segle XXI tots sabem que no existeix LA família).

No tot són manifestacions

El darrer 8 de març vam celebrar el Dia Internacional de la Dona. La celebració, aquest any, seguint la tònica de l'anterior, va consistir amb una gran mobilització arreu d'Espanya. Va ser tot un èxit. Va haver-hi episodis desafortunats? Sí. Es va voler polititzar el dia? També. Francament, nihil sub sole novum. No ens durem les mans al cap, que ja som tots grandets. La jornada, amb tot, va ser un èxit.

Sagrada Família

El Boeing 737-700 de Transavia provinent de Rotterdam / La Haia, aterra a l’aeroport de Barcelona el divendres a les 14.30 h després de dues hores de vol sotraguejat. A bord hi viatja el matrimoni Van Dijk per gaudir d’un cap de setmana de retrobament familiar amb els seus dos fills adolescents. El pare, Renske Van Dijk, treballa a la Philips al departament de biberons i tetines a Amsterdam. La mare, Hylke Van Dijk, fa de restauradora al museu de cera Madame Tussaud a la mateixa ciutat i els fills, Karianne de 18 anys i Larz de 16 fan veure que estudien a l’escola pública de Tamboerijn.

Grandiloqüències de precampanya

De sobte, enmig dels primers aplaudiments de la sala en desitjar una majoria absoluta àmplia en les properes eleccions, Carmela Fortuny, candidata de Junts per Sant Cugat, etziba un: “No volem que ningú ens ocupi Valldoreix”. La gent aplaudeix amb més força per a què l’alcaldable acabe posant el segon colofó amb reaplaudiment dient que si cal es millorarà el conveni entre l’EMD de Valldoreix i l’Ajuntament de Sant Cugat i que el futur és “junts”.

Feminisme del 99%

Avui, 8 de març, el feminisme torna a prendre els carrers. Hem tornat a organitzar una vaga general que s’ha construït de manera autènticament popular: des de cada barri, poble o ciutat. Des de cada secció sindical i cada assemblea de treballadores o estudiants i des de cada comitè de vaga. Fa goig, a expenses de veure com es desenvolupa la jornada, constatar la força que tenim quan ens ajuntem i ens organitzem, quan decidim per nosaltres mateixes com desenvolupar una lluita.

8 de març

El 8 de març és un dia significatiu en les agendes de moltes dones, actes diversos de reconeixement, de reflexió i d'acció, una acció necessària per canviar les coses doncs les coses no acostumen a canviar per elles soles. Cal la voluntat de molta gent per fer canvis estructurals i prèvia a aquesta voluntat de necessitat cal la mirada, una mirada que entengui que una societat injusta no es pot sustentar en el temps i que cal fer canvis per caminar a una societat igualitària.

8M

Aquest divendres és 8 de març, una data que l'any passat va mobilitzar milions de persones a arreu del món i va marcar un abans i un després en la lluita feminista. A l'Estat espanyol es va generar una mobilització sense precedents contra la desigualtat de gènere, centenars de milers de persones van inundar els carrers de 120 ciutats. Les reivindicacions eren moltes i plurals, però en podem destacar la desigualtat laboral i la violència de gènere.

Tornem

Tornem a omplir els carrers, que el feminisme s’estengui com la sang per les venes del nostre cos fins a l’últim capil·lar, que arribi fins a terres llunyanes, piquem a totes les portes, agafem el mòbil i truquem a les nostres amigues i enviem WhatsApps, pressionem, negociem, però sortim, obrim les portes de bat a bat i sortim.

Raül

Aquests dies estem assistint a una de les situacions més vergonyoses de la història de la nostra democràcia. Parlo del judici als nostres polítics per haver impulsat un referèndum i demanar el dret, internacionalment reconegut, a l'autodeterminació. Homes i dones que estan sent sotmesos a un judici esperpèntic només pel fet de voler respectar la voluntat popular sorgida d'un referèndum.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat