Sent Cugat

Més enllà de Mario Kart

Una operació a cor obert a distància? Fer d’arquitecte a la construcció de la Catedral de Santa Maria del Mar? Aterrar un Airbus 380 en plena tempesta? Tot això, i molt més, és possible amb la tecnologia dels videojocs. El Centre de Cultura de Barcelona (CCCB) exposa, fins al 3 de maig, la mostra Gameplay, cultura del videojoc.

Eixir de l’engranatge

Radiodespertador. Alerta pel coronavirus. Alguna política més simbòlica que real. Comentaris estridents i em lliure de la tertúlia de miracle. La dutxa matinal, la vitamina i un té que ja fa temps que no em desperta. Un ordinador ple de correus electrònics, un mòbil que en qüestió de minuts s’omplirà de missatges i una recerca impossible d’una pausa que em permeta pair un tema massa complicat com per a escriure una notícia ràpida.

Dones treballadores

S’acosta el 8M, o dit d’una altra manera, el dia de la Dona treballadora. Crec que és important, retornar a la denominació original del dia per tal de recordar quin és el seu objectiu principal: l’emancipació de les dones treballadores. 

Endavant

Falten tres dies pel 8M i la nostra ciutat és plena d'activitats reivindicatives i de consciència. Abans els actes se circumscrivien en el propi dia i ara, i cada cop més, es va allargant en el temps. Aquest moviment seguirà fins que arribi la normalitat al nostre dia a dia, fins que no sigui necessari cap tipus de reivindicació, fins que tota aquesta violència invisible vers la dona la puguem identificar, la puguem veure i la puguem deconstruir.

Feminisme de base

Massa vegades he sentit dir que les feministes són dones infelices que no troben parella, o dones que odien els homes i els sostens, i depilar-se ,i els vestits, etc. Sovint s’associa el feminisme amb l’odi, jo crec que s’associa més amb la ira. El gènere com funciona avui dia és una gran injustícia i resulta normal que les persones que tenim una posició feminista davant la  vida estiguem enfadades. No és l’odi, sinó la ràbia el que ens mou, però també l’esperança.

Dies de lluita

Ja ho dèiem fa unes setmanes: les coses estan començant a canviar a Sant Cugat. Fa un mes, un grup de joves anunciaven l’okupació d’un bloc sencer que portava una dècada buit per convertir-lo en un bloc juvenil. Amb aquest anunci s’impugnava el model sobre el qual s’ha construït Sant Cugat des de fa dècades i es denunciava com n’és d’absurda  la situació de la vivenda ja no a nivell local, sinó de tot l’estat.

Què vol dir ser casa d'acollida?

Podríem donar mil i una raons per acollir una mascota, però ho resumirem en tres punts molt senzills i a la vegada vitals: donar-li una llar temporal, evitar-li l’estança en una gàbia d’una gossera i, sobretot, ajudar a retornar-li la confiança en l’ésser humà.

8M contra l’oblit: Russes, revolucionàries i obreres

La pugna del relat de la història

Controlar el relat del passat en benefici del poder fa que el present sigui manipulable,  fent-nos creure que les coses sempre han estat així: de dalt a baix, amb pobresa, patiment, explotació i aïllament; i de pas, que el capitalisme fantàstic ens ha vingut a salvar a totes proment-nos uns drets que mai arriben. 

Són justos els pressupostos participatius per barris?

Cada cop és més habitual que els pobles i ciutats es plantegin la participació més directa de la ciutadania en els assumptes públics, superant la participació delegada que representen els plens municipals. Sant Cugat no és aliena a aquesta iniciativa política que va començar a caminar fa més de 20 anys seguint les pautes del fòrums que es realitzaven a Porto Alegre. No sempre aquests processos de participació han servit per apoderar la ciutadania davant l’administració.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat