Sent Cugat

3, 2, 1… a caçar

Queda oficialment inaugurada la temporada de caça de porcs senglars a Sant Cugat. Ni més ni menys que 20 jornades on, un any més, es disfressarà de “solució contra la superpoblació” un acte que només pot rebre el nom d’error garrafal.

El lloguer i els salaris

Arran del cas de Sara, la santcugatenca que ha decidit marxar del país amb la seua parella després que s’assabentara que per a seguir vivint a la ciutat hauria de pagar 300 euros mensuals de lloguer més que no estaven disposats a assumir, s’ha generat un debat sobre si la seua marxa realment té motius residencials o es deu bàsicament al salari. Fins i tot he rebut crítiques a la notícia que havia escrit al respecte en forma de testimoni de l’afectada. Amb això, crec interessant obrir el debat.

“Les esquerres al govern”

“Les esquerres al govern”, això cantem amb el número 34 al quinto de Sant Cugat, fent referència a la situació política del 34. Ara bé, sembla que, parlant de Sant Cugat, Sant Josep podria tenir competència, segons diuen algunes veus optimistes.

I és que ja són un bon grapat que diuen que el curs polític que acabem de començar podria acabar amb un canvi de color en el govern local. Diuen, diuen, diuen..?

Bretolades polítiques (o problemes semàntics)

Hi ha dues menes de bretolades. Les que fan els descervellats i les polítiques.

Les primeres són aquelles de guixar rètols i parets, de trencar mobiliari urbà o qualsevol destrossa que els vingui a gust. Les fan “perquè sí”, per passar-s'ho bé, per anar contra el sistema establert. Ells no entenen ni volen saber de política; són, s'anomenen “anarcos”. Primer problema semàntic. Segurament no s'han llegit mai cap llibre sobre el pensament anarquista i no saben un borrall del que representa ser-ho.

Els segons, els que fan bretolades de signe polític, ja són una altra cosa.

Ser d'esquerres avui

En aquesta realitat tan líquida, per complexa, ràpida i esmunyedissa, que ens ha tocat viure, no és fàcil definir-se. Però és necessari, en la mesura que sempre està bé saber on hom vol situar-se (o que els situïn). Parlo de ser d’esquerres, en plural, ja que, sens dubte, hi ha diferents maneres d’entendre-ho i viure-ho. Jo, per anar pel món, he decidit elaborar-me un decàleg. No puc negar-ho, m’agraden els decàlegs. El meu és aquest (l’odre no implica una jerarquia).

Complex de demiürg

El llenguatge o, més aviat, la forma d’emprar-lo pot revelar moltes coses del nostre interlocutor, no per res acostuma a ser l’objecte de les crítiques de tot moviment que es digui revolucionari. Des de la revolució soviètica, que va voler abolir el registre formal del rus, per no fer distincions entre parlants, fins l’ús del femení com a plural genèric, popularitzat per la CUP, la forma de parlar no deixa de ser el reflex de la forma de pensar i, precisament per aquest motiu, la bellesa d’aquest fenomen resideix en que, en la majoria dels caos, és inconscient.

Narcís Serra i els quaranta lladres

Les fotos de Billy el Niño i de Narcís Serra s'assemblen. Billy no és el jove arriscat, l'intrèpid cowboy de la Columbia Pictures que d'un salt pujava al seu cavall i assaltava els bancs polsosos del Far West exhibint el seu regirar rutilant. I, pel que sabem, Narcís Serra està a dècades de distància d'emular el socialista utòpic i humanista que bastonejava el piano, mentre deia lluitar per la igualtat social en l'àrida praderia d'un país on els pocavergonyes tenen un bon predicament.

L’escletxa generacional

Estem en plena setmana de la gent gran i el repte és trencar les barreres que separen la gent jove de la gent gran. No és senzill ni segurament això ha de passar per negar-nos a ser com som cadascuna de les generacions. Perquè és cert que aprofundir en l’escletxa és un error però negar les diferències entre nosaltres seria molt més greu, obligar-nos d’alguna manera a renunciar al que som en ares d’una convivència fal·laç.

Terrorisme silenciós

1.000 dones assassinades d'ençà que van començar a enregistrar-se les seves morts al 2003, 28 infants assassinats d'ençà que van començar a enregistrar-se al 2013. Aquí sols es comptabilitzen el assassinats íntims, aquells que passen en l’àmbit de la parella o exparella, res es diu de totes aquelles que no van tenir relació prèvia amb l'agressor ni quan les assassinades són prostitutes. La violència masclista mata i molt.

Aquestes son les xifres d'enguany sobre feminicidis (contemplant tots no sols els íntims) segons feninicidio.net:

- Gener:7

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat