Quan vaig entrar a treballar a l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer, els que ja hi eren, comentaven un sopar solidari que havien organitzat i que no havien aconseguit els objectius que s’esperaven. Els voluntaris havien treballat de valent, el restaurant els havien cobrat també de valent i els guanys no havien estat massa generosos.
La Cosa (amb majúscules) ha entrat a les nostres vides d’una forma progressiva. Amb un aspecte de total innocència ha fet el seu camí vestida amb un llenguatge civilitzat i ha entrat carregada, nodrida, ben nodrida, de moltes i pregones emocions. Per això s’ha engreixat tant. Les emocions costen d’encarrilar bé i van ocupant cada cop més espai.
Del cridat lema, entre les files anti convergents, “Que pagui Pujol” –una consigna encertadíssima, per cert– a Sant Cugat hem passat al “Que pagui el contribuent”. El ple del passat mes de juliol aprovava una despesa de fins a 600.000 € per una mala gestió de l’Ajuntament. La casa del tenista Àlex Corretja construïda a la Costa del Golf continua dempeus tot i no complir el Pla Parcial d’Ordenació (PPO) del 1989.
Benvolgut lector, com començar aquest article sense que part de qui el llegiu amb gran interès no us sentiu en desacord amb algunes de les idees aquí reflectides? Desitjaria recórrer al molt conegut llatinisme Captatio benevoentiae.
Quants fulls, viatges, hores i assessoraments s’han gastat perquè ara el senyor Montoro vagi i, en el darrer moment, en el clímax de la seva legislatura, faci una marxa enrere en una de les lleis que havia de ser més important del seu govern la: “Ley de racionalización y sostenibilidad de la administración local”.
El barri de La Floresta va estar marcat durant el passat mandat per l'anomenat Pla de Millora. Va ser un projecte camaleònic que va haver de canviar de color fins que es va generar un consens. El primer Pla Antipols i Antifang era poca cosa per als florestans i això va provocar una dinàmica de denúncia i proposició que va desembocar en un ampli procés participatiu.
El passat diumenge dia 18 d’octubre va tenir lloc la Tercera Jornada d’Adopcions Responsables del Cau Amic a Jardiland, Sant Cugat. Va ser una diada plena d’activitats per a nens i per a gossos, per a tota la família! Un dia festiu amb desfilades, tallers infantils, xerrades sobre els drets dels animals, educació canina, concurs fotogràfic, premis, exhibicions de gossos amb Disc-Dog, taules informatives i fins i tot una gran xocolatada.
La veritat és que no acabo d'entendre els debats i les decisions que es duen a terme des del Ministeri d'Educació.
L’altre dia es va celebrar la Festa de la Tardor a Sant Cugat. Vàrem conèixer el diari digital… I van oferir-nos la possibilitat de col·laborar amb ells. Nosaltres des d’Assadega’m, Associació per a la Superació de l’Ansietat i la Depressió Grups d’Ajuda Mútua volem portar a terme l’objectiu que moltes persones ens coneguin i què més adient que tenir una participació periòdica en un diari digital local.
Les relacions humanes moltes vegades es basen en una cordialitat absurda que només serveix per maquillar allò que realment pensem. La societat ens ensenya a fingir constantment per a no crear escàndols, controvèrsies o animadversions amb les persones amb qui hem de mantenir una mínima relació, quan realment és inexistent. La cordialitat significa dir alguna cosa que surt del cor amb afecte.
