Publicitat
Després de dues setmanes als camps de refugiats, em sento enfadada i una mica confosa. la situació és indigerible, tant emocional com psicològicament. Vull compartir anècdotes d’aquests últims dies, per donar veu al que està passant aquí.
Som el que realment volem ser? Actuem tal i com realment volem actuar? O som simplement titelles d’una societat que ens assenyala el camí i d’un sistema que ens atrapa en les seves xarxes? Parem-nos un moment a pensar i preguntem-nos: faríem el mateix que fem, pensaríem igual que pensem, si per exemple fóssim invisibles a la resta d’éssers humans, però vivint en les mateixes condicions de vida que ens ha tocat viure?
Quantes vegades hem sentit en boca de les nostres governants que la nostra ciutat és una ciutat amb un model de ciutat educadora? En el meu cas confesso que unes quantes. I en què es tradueix aquesta definició? En que “l’educació dels infants no només depèn dels pares i els mestres sinó que és compartida per tota la ciutadania”, com expressava la regidora Esther Salat en la inauguració del curs escolar d’enguany.
El 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Potser és una data que queda difosa en un mar de dies mundials i al tocar d'un primer de maig que resulta molt més sonor però és un dia de reivindicació del dret a la informació.
Ara ens toca descobrir el camí per on transitar cap a la fita que volem: la independència.
En el moment de redactar aquest escrit sols sabem (?) el que ens diuen els polítics.
“Ningú es comporta malament quan se sent bé” potser és una de les frases més conegudes de la psicopedagoga i impulsora de l’educació viva Rebeca Wild.
A partir de la mitja nit d’ahir, si res no canvia mentre escric aquesta columna, les Cortes Espanyoles quedaran dissoltes de manera automàtica i clourà la legislatura més curta de la història de l’Estat. L’aritmètica parlamentaria, l’immobilisme i les negociacions fallides entre partits han abocat a la convocatòria d’eleccions per al proper 26 de juliol.
Finalment, a causa de la impossible aritmètica de pactes, tindrem noves eleccions generals al juny. És el moment en que moltes de les opcions que es van presentar a les darreres eleccions, es poden tornar a replantejar.
Avui he tingut el dia lliure. He anat al camp d’Idomeni, a repartir bananes de matí, aquest és un servei diari als camps. Només arribar amb els cotxes plens de plàtans, era molt d’hora, però un grup de nens ens estaven esperant a la carretera, anaven corrent darrere els cotxes.
Ens passem els dies escoltant i llegint als mitjans de comunicació dues versions de la realitat que vivim: el “no hi ha alternativa”, que representa la ideologia neoliberal i que impregna tot allò que es mou a la seva dreta i esquerra i “l’economia del bé comú”, com se li diu ara, que defensa l’esquerra tradicional.