Sent Cugat

Stop al Bullying

Victòria es va canviar d’escola als 6 anys. Els seus companys es reien d’ella des que va entrar. Era diferent a ells, fes el que fes es burlaven d’ella.

A tercer de primària li van posar ulleres, les burles i rialles van augmentar. La nena no li donava importància, ja que li deien que era normal per la seva edat.

Generació Z: generació digitalitzada

Una nova generació s'obre pas a la nostra societat: són els joves, adolescents i nens que han nascut entre 1995 i 2010, i la seva presència es comença a notar a les universitats i al món laboral per crear canvis i noves formes de pensar.

¿Cómo no te voy a querer si fuiste campeón por segunda vez?

Més de 1.000 persones aclamaven Mariano Rajoy quan va sortir a la palestra per saludar i celebrar la victòria electoral amb els seus votants. Deixant de banda el discurs passat de voltes i fora de lloc del president en funcions i que va deixar frases memorables com “La bandera del PP es la bandera de España” o “Este partido se merece un respeto”, els càntics que es van deixar escoltar també eren d’alt nivell.

Comerciants de Sant Cugat

Fins que es va jubilar, el meu pare era ferrer a Sant Cugat. De fet, un dels pocs ferrers que hi havia al poble. Va heretar el taller del seu pare, que al seu torn el va heretar del seu oncle, el primer Francesc Carol que va venir a viure a Sant Cugat. Tres generacions de ferrers en total que van tenir el taller sempre al mateix local (a on també hi tenien la casa al pis de dalt) a prop de la Plaça de Barcelona.

Esperança

Fa dos mesos parlava en aquest mateix espai d’un estat d’ànim: resignació. Avui però penso que, encara que sigui per un dia, val la pena defensar-ne un altre: esperança. 

El tumor de la màfia italiana

Itàlia, el país del bon menjar i del bon vi, de l’oli i dels paratges idíl·lics és també un país immers en conflicte. Històricament és un país dividit entre el nord i el sud, entre l’Est i l’Oest i entre desenes de cultures i llengües diverses. Moltes són les referències que hom pot prendre a l’hora de parlar d’Itàlia: des de la pasta i la pizza a la indústria automobilística i la controvertida escena política.

Plens infumables

La política no és fàcil ni ràpida. Aconseguir, per tant, que la ciutadania mostre interès és tot un repte. Fer els Plens per les vesprades, a diferència d'altres municipis, és tota una conquesta per als ciutadans que els agrada acudir de tant en tant a veure què diuen els seus representants polítics sense cap filtre. 10 o 20 persones és una xifra gens menyspreable. Ara, això implica responsabilitat.

Temps de CUP?

Per la columna d'avui vull practicar un esport que últimament està molt de moda: la cupologia. La cupologia és aquell exercici que fan els opinòlegs a l'ús de tants mitjans quan opinen de la CUP -fan de cupòlegs- com si en fossin grans experts i profunds coneixedors.

 

La loteria

“Ai, si em toqués la loteria!” Moltes vegades he sentit aquesta exclamació. Sovint posem el nostre futur econòmic en mans de la Dea Fortuna. Tants anys, tenint com a model aquests rics afortunats amb mansions, viatges idíl·lics i festes fastuoses (us recordeu dels “Missatges subliminars” dels quals us parlava?), que finalment ens volem semblar a ells.

Propostes ciutadanes

L'Ajuntament tingué la bona idea d'oferir-nos fer propostes de millora de Sant Cugat. Hi destina dos milions. En Jordi Casas es mostrava escèptic: tants espais de participació ciutadana no funcionen, deia. Però d'altres, sí. Jo crec que és bo -boníssim- mantenir sempre la porta oberta; el que no s'aconsegueix avui potser s'aconseguirà demà.

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat