Sent Cugat

Notícies dels camps

He de dir, que aquests [dies] han estat especialment difícils per a mi. Malgrat tot, sembla que a poc a poc recupero una perspectiva adequada. Hi ha una insalvable distancia, entre la tasca quotidiana i la presa de consciència de la situació general. El que veus quan aixeques el cap es sovint molt dolorós de veure.

Primàries

Per fi ha succeït el que tothom demanava, per fi s'ha passat de les paraules al fet. El pròxim 21 de maig, el "super dissabte", els i les militants de Convergència no només escolliran si volen refer el partit o crear un de nou, sinó que a més a més tindran el que mai hi havia hagut al partit: primàries.

Condemnats i al carrer, la falta de #JustíciaJuanAndrés

Aquesta setmana ha finalitzat el procés judicial per l'assassinat de Juan Andrés a mans de sis Mossos d’Esquadra, i dos més que van encobrir-los fent que els veïns esborressin els vídeos que havien enregistrat i que afortunadament han servit de prova en el judici. El final ha estat marcat per un acord que ha estat incomprès i rebutjat per els moviments socials que han abanderat la demanda de Justícia en aquest cas.

Esport, espectacle i negoci

El meu pare havia estat entrenador de boxa. De noiet, jo no em perdia ni una vetllada que feien al desaparegut Gran Price. Estava a la cantonada de Casanova-Floridablanca. Allà s'hi feia ball, concerts, sermons a Setmana Santa i boxa. Fins i tot, el 1970 es va celebrar el Primer Concert de Poesia Catalana

Parlar de guerres

Malauradament les guerres, és a dir, l’ús de la violència tecnificada, legalitzada, industrialitzada i beneïda pels governants, continuen formant part de la nostra vida, directa o indirectament. La guerra civil nostra va marcar el destí dels nostres avis, pares i el nostre. Les guerres actuals properes o llunyanes marcaran la dels nostres fills i nets...

Acceleració com a norma de vida

El ritme que porta la societat ens exigeix que siguem ràpids, que siguem capaços de fer moltes coses a la vegada i en molt poc temps. Que pensem, interpretem i reflexionem la realitat en dècimes de segon. Però aquesta acceleració no concorda amb l’essència humana. La reflexió i comprendre i analitzar tot allò que ens passa per lògica pura demana un cert temps. La societat, però, ens posa un límit que no podem sobrepassar: si tardes més estàs perdut.

Epidèmia de necessitats

Després de dues setmanes als camps de refugiats, em sento enfadada i una mica confosa. la situació és indigerible, tant emocional com psicològicament. Vull compartir anècdotes d’aquests últims dies, per donar veu al que està passant aquí.

I si aprenem de la naturalesa?

Som el que realment volem ser? Actuem tal i com realment volem actuar? O som simplement titelles d’una societat que ens assenyala el camí i d’un sistema que ens atrapa en les seves xarxes? Parem-nos un moment a pensar i preguntem-nos: faríem el mateix que fem, pensaríem igual que pensem, si per exemple fóssim invisibles a la resta d’éssers humans, però vivint en les mateixes condicions de vida que ens ha tocat viure?

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat