Sent Cugat

La pujada de la dreta

El darrer exemple ha estat l'ultradretà Jair Bolsonaro al Brasil. Amb un discurs amb la promesa de privatitzar companyies públiques i retallar pensions, el poble l'ha votat i l'ha fet president.

Un món sense dones?

Un pare i un fill viatgen en cotxe. Tenen un accident greu, el pare mor i al fill el porten a l'hospital perquè necessita una complicada operació d'emergència. Truquen a una eminència mèdica, però quan arriba i veu al pacient diu: "No el puc operar, és el meu fill".

No els doni el gust

Tots portem un feixista dins. Aquesta crec que hauria de ser la primera lliçó que qualsevol entès en política hauria d'assumir com a premissa: Tots som una mica fatxes, sí, i qui diu fatxes, diu autoritaris, aviciats, condescendents o menyspreadors, amb independència del corrent enes militi.

Una mirada a qui piula a o des de Sant Cugat

Un any després faig un repàs d’aquelles persones que des de diferents àmbits són presents a la xarxa social Twitter. El desembre de l’any passat vaig escriure sobre la qüestió i em semblava que fer-ne una actualització un any després tenia el seu què. Evidentment que ser més o menys visible a la xarxa de l’ocellet no implica que les teves opinions tinguin més o menys rellevància. El que em sembla obvi és que aquelles persones (o entitats) que et segueixen ho fan perquè allò que tu dius, comparteixes, etc.

No dimitir de nosaltres

Les misèries d’un estat del benestar desconstruït ens han portat a una lluita quotidiana per les nostres vides. Ens situem, orfes de mecanismes forts que ens protegisquen, davant la realitat que ens aboca un sistema que basa el seu funcionament en les desigualtats, discutint i rebatent cadascun dels arguments d’aquells que mirant que el PIB puja ja tenen suficient per a dir que l’economia va bé.

Una pinya mullada esperançadora

Poques coses passen en aquesta ciutat que ens donin esperança a aquelles que ens guanyem la vida amb el nostre treball. Poques, ben poques coses, són capaces de fer-nos canviar la idea ja massa integrada, gairebé irremeiablement assumida, que al final haurem de marxar de la ciutat.

Sabem que si no canviem tot no podrem canviar res, però també sabem que, fins i tot quan tot sembla perdut, mentre hi hagi gent amb ganes de canviar les coses la possibilitat de fer-ho existeix. O, com es diu de manera més poètica, sabem que “si lluitem podem perdre però si no lluitem estem perdudesˮ.

Vincles

Cap al 2002, Carmen Alborch, exministra de Cultura va publicar el llibre Malas,rivalidad y complejidad entre las mujeres on parlava de relacions plenes de rivalitats falses entre dones, algunes de molt conegudes i que feien que el públic creiés que es portaven a matar. El seu llibre parlava de moltes coses oblidades per moltes de nosaltres, parlava de vincles –ara parlem de sororitat–, de falses creences entre nosaltres per considerar-nos algunes vegades enemigues.

Transparència

L’altre dia, llegint articles de diferents diaris, em vaig topar amb una dada que em va deixar desagradablement sorpresa, a l’Estat Espanyol inclosos els Parlaments Autonòmics, el Senado, el Parlamento i las Cortes Conjuntas els partís polítics reben unes subvencions d’uns 500 milions d‘euros anuals, sense incloure els assessors i els ajuts per a les eleccions. I no estic parlant del que cobren els parlamentaris, sinó dels diners que s’emporten els partits polítics de les arques públiques. És una dada feridora i més si pensem en tot el que manca a la nostra societat.

Expulsions pel lloguer

Els darrers dies, el debat sobre la problemàtica de l’habitatge a Sant Cugat s'ha vist augmentada. Per un cantó les mobilitzacions que el Sindicat de Llogaters de Sant Cugat ha convocat per aturar el desnonament d'un veí de Sant Cugat per impagament del seu lloguer i per aconseguir un lloguer social. I al mateix temps, unes desafortunades declaracions de fa un any de la Tinenta d'Alcalde d'habitatge, convidant a la gent a marxar si no poden viure a Sant Cugat.

L'oferta

Aquest és un conte de ficció basat en la realitat política de Catalunya. Forma part d’un seguit de relats al voltant de l’1 d’octubre que el periodista florestà Dionisio Giménez està preparant amb la voluntat de poder-los publicar en forma de recull.

Dedicat a Carme Forcadell.

“Senyores i senyors ...

Pàgines

Subscribe to Sent Cugat