No, l’Ajuntament no cobra les plusvàlues a pèrdua però ha de ser la propietat qui acrediti que no hi ha hagut increment del valor

Foto: Jordi Pascual

A la presentació de la candidatura d’Álvaro Benejam com a cap de llista del PP, el candidat popular va dir que l’Ajuntament segueix cobrant l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), més conegut com a plusvàlua. Ell mateix va tornar a treure el tema al Ple de febrer, aprofitant el debat sobre l’increment de la base imposable de les plusvàlues.

El popular va demanar explicacions al regidor d’Economia, Carles Brugarolas, sobre aquest cobrament ja que seria contrari a la sentència del Tribunal Constitucional de l’11 de maig del 2017 per la qual s’estipula que quan no hi ha un increment real del valor dels terrenys, l’administració local no hauria de fer el cobrament de la plusvàlua. Així mateix, la sentència també té caràcter retroactiu i, per tant, els ajuntaments es poden veure abocats a retornar les plusvàlues que no van suposar un increment real del valor cobrades durant els quatre anys previs a la sentència.

L’Ajuntament de Sant Cugat té cedida la gestió de les plusvàlues a la Diputació de Barcelona. Segons explica Brugarolas, aquest organisme segueix un procés automatitzat que de partida no contempla si hi ha increment o pèrdua i que, a més, calcula l’impost sobre el valor cadastral i no sobre el preu de mercat. És per això que la plusvàlua es deixa de cobrar només si la persona afectada acredita amb l’escriptura amb què va adquirir l’immoble que no hi ha hagut l’increment. En el cas de les plusvàlues ja cobrades, el retorn depèn de la petició de la persona afectada.

Per tant, no és cert que l’Ajuntament (via de la Diputació) cobri l’IIVTNU sempre que hi ha una pèrdua del valor però, en qualsevol cas, no és proactiu en la detecció de l’increment o la pèrdua ja que és la propietat la que ha d’acreditar-ho. Això provoca que sí es cobri aquest impost en casos que, segons allò recollit a la sentència, no s’hauria de realitzar el cobrament.

El regidor d’Economia es defensa dient que la sentència no ha modificat la llei i, per tant, deixa l’administració local en un espai complex. Per això va demanar al darrer Ple municipal que es modifiqui la llei estatal per tal que els ajuntaments no es vegin limitats entre la llei i la sentència. El portaveu popular, però, diu que la sentència marca una forma d’interpretar la llei i, per tant, l’Ajuntament està obligat a actuar en conseqüència.

La plusvàlua és un impost que es cobra en donacions i herències a la persona que adquireix l’immoble i en compravendes a la persona que el ven. L’Ajuntament ha previst una partida pressupostària per fer front al retorn de les plusvàlues cobrades incorrectament segons la sentència i preveu una davallada d’ingressos tot i que no ha facilitat aquestes dades a elCugatenc.

Fins el moment, les plusvàlues han mantingut una lògica ascendent en els ingressos municipals, passant dels 11,6 milions del 2010 als 24,3 del 2015. Al 2016 es va aplicar un coeficient reductor que les va deixar en 19,2 milions i al 2017, any de la sentència, van créixer fins els 19,6. L’Ajuntament encara no ha fet pública la liquidació del pressupost que es va aprovar al darrer Ple municipal on es podria veure la variació de l’any 2018.

Notícies relacionades