No, el camí d’accés a l’escola Avenç no forma part del Parc Natural de Collserola

Mapa: Ajuntament de Sant Cugat

Sant Cugat Fake News és una secció que tracta d’ampliar i/o desmentir notícies, declaracions i informacions virals referents a la ciutat que o bé són falses o poden ser malinterpretades per manca de context o seguiment de l’afer que expliquen.

El curs escolar va començar amb crítiques d’una part de les famílies de l’escola Avenç així com veïns de la zona per l’actuació d’adequació del camí Crist del Treballador, que dona accés al centre educatiu concertat i al Club Tennis Natació. Davant aquestes crítiques, al darrer Ple el grup municipal de Ciutadans va preguntar per l’actuació i el regidor de Mobilitat, José Gallardo, va dir: “Ens vam reunir amb la direcció del centre i vam traslladar les tasques que havíem fet evidenciant que hi havia hagut un malentès per part d’algunes famílies que havien entès que hi ficaríem asfalt però allà no se’n pot posar perquè és un parc naturalˮ.

Tot i que és cert que l’Ajuntament, com també va explicar l’alcaldessa, no pot actuar a aquella zona com a qualsevol altre indret de la ciutat, això no és degut a cap protecció en forma de parc natural. Tot i que apartats de la masia medieval que dona nom a la zona, el camí així com l’escola formen part de l’àrea urbanística de Torre Negra, que va ser exclosa del Parc Natural de Collserola amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 2014, ratificada pel Suprem al 2016.

Ara per ara, l’àmbit té una ordenació urbanística aprovada al Ple de juliol del 2018, que recull els equipaments com a zona urbana però deixa la resta de l’àmbit, i en conseqüència el camí, com a zona no urbanitzable, el que impedeix fer accions com a la resta de la ciutat. Això és així pel conflicte urbanístic que fa tres dècades que sobrevola Torre Negra i que posa en conflicte dos interessos: el de l’Ajuntament –amb consens de les forces polítiques i de bona part de la ciutadania des de les mobilitzacions dels anys 90– per protegir el paratge i el dels propietaris –els petits però, especialment, el majoritari, el grup Núñez i Navarro– per construir a la zona o que els compensin l’edificabilitat.

 

Tot i que l’actuació al camí s’ha fet sobre un planejament vigent, no se sap si aquesta proposta urbanística restarà immòbil. D’una banda, la modificació del Pla General Metropolità (PGM) aprovada al 2018 va ser portada immediatament als tribunals amb els propietaris demanant que se’ls reconegués el dret d’edificació. D’altra, el PGM deixarà d’existir durant els propers anys amb la creació d’un nou document urbanístic d’àmbit metropolità: el Pla Director Urbanístic Metropolità.

Amb aquestes limitacions urbanístiques però no naturals, Gallardo diu que l’actuació només permetia posar terra compactada però que, efectivament, es van trobar amb un problema d’aixecament de pols i l’aparició de fang els dies de pluja que causaven molèsties. Davant això, va dir al Ple, s’ha buscat una solució provisional, la de posar un tipus de sal que evitaria que s’aixequi la pols però mantenir una actuació que defensa que ha servit per eliminar socs i ampliar l’amplada del camí per reduir els problemes de mobilitat.

Notícies relacionades