Mireia Ingla: “El PDECAT gestiona malament la ciutat, i l'alcaldessa no tolera bé les crítiques”

Foto: Dionisio Giménez

Si els astres li són propicis, els déus favorables, –i el que és més suggestiu– si els afiliats ho volen, Mireia Ingla serà l'alcaldable de Sant Cugat per ERC. Per ara, els astres li diuen que les primàries estan del seu costat, i encara que els déus, distrets amb la primavera que comença, no es pronuncien, tot fa pensar que els republicans optessin per aquesta advocada de 46 anys, que fa vuit, o més, de militància, i que revalida la seva candidatura a presidir l'alcaldia de la nostra ciutat després d'intentar-ho en les passades eleccions municipals. Mireia és una dona dura en les qüestions essencials de la política municipal, i també ho és en el projecte republicà que defensa per a Catalunya. Dues qüestions per a les quals té sobrats arguments. Abans de començar l'entrevista, li suggereixo de prendre-li la foto que acompanya aquesta pàgina. Posa. Però en aquest moment observo que està més pendent del llaç groc que de la llum que reclamo per a la càmera. Passa els dits pel símbol que reclama la llibertat dels presos i exiliats polítics com si volgués acariciar el que de valor té per a ella, el que representa i pel que lluita. I després de la foto, té paraules de record –i d'afecte– per Romeva, Forcadell, Bassa, Turull, Rull, Rovira, i, a tots els que estan a l'exili. Em diu: Ho inclouràs en l'entrevista?

Després m’avança:

– Tens primícia informativa em diu. Justament avui (pel divendres, 13) proclamo que desitjo presentar-me a les primàries del meu partit com a candidata. És clar que encara s'han de pronunciar els òrgans del partit i la militància.

Però, està cantao, no?

– Podria ser –riu–, però en política cal respectar els temps. Les primàries són molt importants a Esquerra Republicana de Catalunya

Ja. I com ho veus?

– Veure què?

Què va ser: si ho aconseguiràs. La història local d'ERC en els darrers vint anys està plena de ziga-zagues. Creus que la situació política de Catalunya pot incrementar el vot que necessites per arribar a l'alcaldia?

– Mira, això d'extrapolar el vot del general a l'espai local és molt complicat. I més a Sant Cugat que vivim molt de la política nacional.

El distanciament que s'observa entre ERC i el PDECAT a l'Ajuntament és una qüestió conjuntural o més de fons, de programa polític? T'ho pregunto perquè tinc la impressió que l'alcaldessa no et perdona una, i que, quan pot eleva el to contra tu.

– És veritat, crec que hi ha un frontisme molt gran, i en els últims mesos s'ha fet més evident.

Potser és que vol marcar distàncies davant les municipals que vénen. La política és afecció i desafecció. Ja saps...

– No només això. Hi ha una explicació que els ciutadans han de conèixer. Vam fer un acord conjunt ERC-PDECAT d'estabilitat pressupostària, a fi de prioritzar les necessitats més importants de ciutat, pensant sobretot en el caràcter social d'alguns departaments, com, el d’habitatge. I quan el 2017 ho teníem a punt, l'alcaldessa va, i a esquenes nostres, pacta un acord de govern amb el PSC. Això demostra la gran hipocresia de l'equip de govern de l'Ajuntament, perquè és evident que aquest acord amb el PSC el tenien pactat paral·lelament a les negociacions que mantenien amb nosaltres.

Ja, però això tampoc no deixa en bon lloc al PSC, no?

– Evidentment. Però aquesta és una altra qüestió. Nosaltres tanquem els pressupostos del segon any, i al cap d'una setmana, l'alcaldessa ens va cridar. Vam creure que era per fixar un calendari del que havíem pactat i com implementar-lo. Però no, l'alcaldessa ens comunica que el PSC entra al Govern, però que aquesta decisió no tenia per què afectar els acords contrets amb nosaltres.

Us va deixar tirats?

– Podríem explicar-ho així. Li vam dir que era una deslleialtat, que portàvem un any preparant una acció de govern que donés cabuda a les necessitats més peremptòries de la ciutat, que això no era just. No cal dir, que això ens va molestar molt. Així que donem suport als pressupostos del 2017 (entre altres raons perquè havíem treballat en la seva elaboració), però a l'any següent ens vam plantar.

Això va significar una aturada en la gestió que havíeu plantejat?

– Ara s'han agilitzat algunes partides, però és per la proximitat a les eleccions municipals. Però l'equip de govern va estar un any sense fer res, absolutament res. En aquest moment van aparèixer dos problemes: la deslleialtat de l'alcaldessa amb ERC, i el que va suposar per al PDECAT la incorporació a l'equip de govern del PSC, un partit que es negava a la celebració del referèndum i que va acabar donant suport al 155.

Però aquest acord amb el PSC ara ja no existeix.

– No. A les assemblees celebrades a la plaça de l'Ajuntament l'alcaldessa va haver de sentir com molts veïns li reclamaven que trenqués amb el PSC. L'alcaldessa no tolera bé les crítiques, però es va veure forçada a replantejar-se el suport socialista. Per això va fer una pirueta molt estranya: Va suspendre l'acord de Govern amb el PSC, però el va mantenir en el Consell d'Administració de Promusa, i també la continuïtat en el càrrec del seu assessora. Hi va haver un intercanvi. De passada, cal dir, és clar, que això suposa una assignació econòmica per al PSC.

Però l'alcaldessa acaba de dir que torna a estendre la mà a ERC. És aquest un bon senyal? Com ho interpretes?

– Sí, vaja, que bé... Aquesta declaració cal contextualitzar-la. Té lloc a un any de les eleccions municipals i, quan tot fa pensar que el PDECAT patirà un daltabaix electoral. Veig molt oportunisme en tot això. Home!

Però més enllà d'aquest conflicte, estic segur que els ciutadans els interessa saber quines són les diferències d'actuació municipal entre ERC i PDECAT, tenint en compte la propera cita electoral.

– D'una banda la manera de fer política. Nosaltres, almenys, valorem molt la serietat dels nostres compromisos, i el respecte al que signat. Els acords, com et deia, cal complir-los. I l'incompliment del PDECAT ens fa recelar de qualsevol acord de futur amb ells. En altres paraules: no podem confiar en l'alcaldessa, ni en el PDECAT. Hem constatat la manca d'orientació de l'equip de govern. Es desdiuen permanentment. Parlen de que són bons gestors, però no és veritat, són molt dolents. En aquests moments el govern del PDECAT gestiona francament mal la ciutat. Un dia diu una cosa i un altre dia una altra. Tenim un munt de problemes sobre la taula. L’urbanístic és un d'ells, encara que no l'únic. Els ciutadans haurien de conèixer el malbaratament de recursos que s'emporta el departament d'Urbanisme. Tenim problemes de mobilitat que cal afrontar urgentment. I no obstant això, què fa l'equip de govern? Res! S'anuncien unes mesures que immediatament desdiuen. Tenim una tinent alcalde d'Habitatge que no fa absolutament res, les mans a les butxaques. Igual passa amb la inactivitat del regidor de la Joventut. L'alcaldessa pregona per tot arreu que tenim la ciutat més jove de Catalunya, i que per això el futur està garantit. El que no diu és que la gent jove no pot viure a la ciutat, que l'obliga a anar-se'n, que els preus estan fora del seu abast. Cal replantejar-se seriosament el model de ciutat.

En el supòsit que ERC guanyés les pròximes eleccions, quin seria el seu pla de xoc? O, perquè sembli menys contundent: les seves prioritats.

– Tenim un any per compartir un programa amb els ciutadans, i escoltar-los ens permetrà fer un diagnòstic més exacte, perquè hem de governar amb ells i per a ells. El que et puc avançar és que ERC implementaria el programa municipal que des de fa anys defensa, tot i que posant èmfasi en l’habitatge. Aquest serà per a nosaltres el pal de paller del nostre compromís social, perquè l’habitatge és una qüestió de país, un dret fonamental. Sant Cugat és la ciutat més cara del país en preus de lloguer de venda, i això és així, entre altres raons, perquè el concepte d'habitatge ha estat sempre especulativa. I això ha de canviar. I perquè això canviï cal controlar, gestionar i, sobretot, prioritzar els recursos públics.

Notícies relacionades