Gabriel Jover: “L'únic Podem de Sant Cugat està al Cercle”

Foto: Dionisio Giménez

Podem va néixer al carrer en una d'aquelles matinades del 15-M. El va parir la indignació de milions de persones que, immediatament, el van convertir en un nadó entremaliat –i el que és pitjor, segons com es miri– en imprevisible. Aquesta criatura portava a la motxilla la il·lusió tantes vegades desitjada de dir les coses pel seu nom, i no pel baptisme que altres van imposar en el llarg calvari del bipartidisme, que és, com se sap, una taula llarga, amb dos canelobres d'or mort en els extrems. Aquest oripell de baixa qualitat va atreure als partidaris d'uns i altres, com ho fan les mosques atretes per les engrunes que queden en les estovalles de la corrupció. Aquells que van engreixar amb el bé públic –i els que van callar també, que són més del que sembla–, van tenir por d'aquell Podem insòlit que avançava, gairebé nu, pels carrers i places, pregonant el final de la casta, i del Règim del 78, que va saber il·luminar els seus privilegis amb els vots de milions de persones, que van creure que la democràcia era això: exercir el vot cada quatre anys perquè altres ho administrin al seu gust. Aquest règim escleròtic i barroer, que va fer de la política una forma de vida, la de les portes giratòries, la rapinya immisericorde, i l'exercici de la supremacia de les corbates ampul·loses (com a símbol), va provocar la gran estampida, i amb ella, l'aparició d'una nova formació, i amb ella una altra cultura política: Podem.

No hi ha res igual des de llavors. I no ho serà en el futur, perquè la seva irrupció en l'arena política ha comportat el que, sens dubte, perdurarà en el temps, fins i tot més enllà de Podem: les formes, el llenguatge, i l'equiparació de drets, atribucions, que, escrites en cursiva a la Constitució, les va convertir en majúscules desbordant el diccionari. La motxilla va bandejar el portafolis de cocodril, el llenguatge va recuperar la igualtat i les formes van adquirir el valor de les coses, la dignitat furtada, la mateixa que havia robat la classe política durant dècades d'absolutisme. Dit d'una altra manera, Podem va demostrar que es podia punxar el globus d'aquestes panxes acostumades a la migdiada dels diners, als privilegis del canapè i al despotisme. Però sobretot va venir a alterar la dualitat política en un país convertit en un cortijo. Amb tot, és una pena, que Podem no hagi llegit a pàgina oberta, que, el moviment ciutadà per la independència i per la República a Catalunya, constitueix un valor polític per a milions de persones. I aquí no n'hi ha prou llegir entre línies.
De tot això parlo amb Gabriel Jover, portaveu de Podem a Sant Cugat. Va néixer fa 39 anys, té dos fills i és un entusiasta de la Física, disciplina en la qual es va doctorar a la Universitat Autònoma de Barcelona. Gabriel milita a Podem des que aquesta formació va fer els primers passos a la ciutat.

– Jo provinc del 15-M, estic afiliat a la CGT, per la qual cosa quan va aparèixer Podem no vaig dubtar a participar-hi. Per descomptat, em vaig sentir representat per una nova forma d'intervenir, de fer les assemblees, la participació efectiva i més tard pel seu Codi Ètic, i les eines que propicien una altra forma d'actuar en política. Al principi ho vaig fer de forma, més o menys aleatòria, però quan vaig escoltar a Monedero a la Casa de Cultura, vaig decidir participar més activament. Recordo amb simpatia com discutíem els documents a la plaça d’Octavià i com s'acostava la gent a nosaltres, per saber d'una formació de la qual tot just tenia referència.

Ara les coses han canviat, els pactes amb altres formacions, les confluències, com vius tot això?

– Amb normalitat. Sóc partidari que l'esquerra conflueixi. Que es faci més gran. Naturalment, aquests processos requereixen modular el que és d'un, i compartir-ho, i això de vegades no és senzill.

Hi ha qui diu que hi ha dos Podem a Sant Cugat, un que es mostra més favorable a integrar-se en Catalunya en Comú, i els que romanen a l'expectativa.

– No existeix aquesta divisió. En realitat, no va existir mai, ni tan sols en els moments de major intensitat dels debats orgànics. En allò essencial hi ha hagut consens, i intueixo que en seguirà havent. El Cercle és el que decideix aquests assumptes.

Ha girat una mica a la dreta Podem en l'últim any?

– No, diguem que s'està resituant.

D'acord. Però no va ser durant el debat de la confluència d'ICV, que Pablo Iglesias va acomiadar al secretari general de Catalunya, Albano Dante? Albano va dir que a direcció nacional de Podem li havia aplicat el 155.

– A veure... És veritat. Aquesta intromissió no em va semblar correcta per part d’Iglesias. La direcció va imposar el seu criteri per facilitar la discussió política amb altres formacions, i les condicions en què haurien d’acordar-se. En aquest assumpte va faltar el respecte que mereix l'organització a Catalunya.

Notícies relacionades