Angela Balcells, la ‘doctora’ del dengue

Foto: Dionisio Giménez

Qui li havia de dir a Angela Balcells la Mata, que la Fundació Dengue, que presideix des de fa 10 anys, es convertiria en una icona en la lluita contra aquesta malaltia vírica que afecta més de cent milions de persones. I tot això, a poc a poc, modestament, gairebé sense proposar-s'ho, però amb la maleta fregant-li els peus a tots els aeroports on la necessitat dels més pobres s'ha fet obligada virtut per a ella. Perquè el mosquit portador d'aquesta malaltia, l'Aedes aegypti, no coneix límits, prolifera a les zones pobres i densament poblades d'Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica, causant veritables estralls en 128 països d'una potencial població de 3.900 milions de persones (segons l’OMS, l’Organització Mundial de la Salut). És, especialment, mòrbid. I no només això: Europa no està fora de perill, atenent els casos declarats en els darrers anys pels serveis sanitaris de Portugal, França i Croàcia.

– Per ara –em diu Angela– sembla una malaltia dels altres però no és així, perquè aquest virus es propaga amb facilitat i troba portadors en altres mosquits, com podria ser el mosquit tigre.

– A veure, m'estàs dient que el popular mosquit tigre pot inocular la malaltia del dengue.

– El mosquit tigre és de la mateixa família del que produeix aquesta infecció vírica. Una dada a tenir en compte. No obstant això, les condicions al nostre país impedeixen l'aparició d'aquesta malaltia, no es coneix cap malalt a Catalunya afectat per aquest mosquit. L'alçada, el clima, la salubritat, els hàbits i un llarg etcètera modifiquen que això sigui així, però amb tot, l'OMS aconsella severes mesures profilàctiques als països de tot el món ja que el mosquit portador del dengue es multiplica prodigiosament. En la fase més benigna aquesta malaltia és compatible, per exemple, amb una grip, és a dir, s’emmascara amb altres patologies similars en la seva fase iniciàtica: febre alta, mal d'ossos i sobretot afectació de les zones oculars. En qualsevol cas, encara que el dengue sembli allunyat del nostre entorn, no està de més que evitem l'aigua estancada, la putrefacció i les zones humides del jardí o els testos. En aquest assumpte la neteja resulta imprescindible.

Angela, que va deixar la carrera de Medicina i que es va dedicar durant molts anys a la virtut de les plantes terapèutiques, ha collit en els últims anys una experiència vital en la lluita contra aquesta malaltia a Amèrica Llatina, on pensa tornar quant ultimi els seus preparatius. Ella s'ha prodigat amb les plantes medicinals, és veritat, i han estat, precisament, les herbes essencials, l’aroma-teràpia la qual la va portar a allistar-se a una causa general que, amb el temps –i d'això fa una dècada– esdevenir en una lluita personal, decidida, contra el dengue. En aquest camí em diu he trobat moltes complicitats.

– És obvi que les plantes poden actuar no només preventivament, sinó també com a tractament terapèutic, fins i tot per a aquelles patologies més severes. Fa 10 anys vaig estar a Chiapas. Allà combatien l'herpes, les malalties cròniques, fins i tot els casos de dengue amb una extensa cultura herbolària, i a més de forma gratuïta. Ho feien amb resultats molt positius, ja que a Chiapas les comunitats indígenes disposen d'una extensa varietat de plantes tradicionals que han anat cultivant durant segles. Però en els últims anys la indústria farmacopea està decidida a alterar la relació d'aquesta població amb les plantes. A jutjar pels resultats, l'experiència no ha estat bona, sinó tot el contrari. El contrast, la sinergia amb un tipus de medicina de laboratori, i la que aquestes comunitats indígenes utilitzaven ha estat, en molts casos, incompatible. Va ser, aquí, precisament, a Mèxic, on em van informar sobre el dengue. Vaig saber que, a Hondures, a la regió de la zona Garífuna, en Sambo Greek, el dengue estava fent estralls. En efecte, més del 90 per cent dels afectats morien de forma irreversible. Vaig col·laborar activament amb Metges Sense Fronteres (MSF) i vaig obtenir molta informació dels símptomes, el tractament i els nivells d'infecció i, sobretot, dels valors analítics. Durant molt de temps vaig emmagatzemar dades, no només de caràcter clínic o epidemiològic, sinó també de les característiques específiques dels pacients –riu–, em deien la Doctora Dengue.

– I quina planta, essència o miracle pot oferir la doctora dengue contra la malaltia?

– No hi ha miracles, home. Només propietats concretes. Per exemple, la prevenció. I contra la malaltia... doncs, sí, hi ha un petit miracle, ho comprovem a Bolívia: l'Arbre de Te, que, si es barreja amb menta i gerani, el resultat és una essència terapèutica de primer ordre contra el dengue. Però no et confonguis, l'Arbre del Te no té res a veure amb el te tradicional, és un arbre de la família dels eucaliptus que es desenvolupa a Austràlia, i que fins fa poc el consideraven un arbust, sense més. Ara està protegit.

Notícies relacionades