Alexandra Riquelme, a tot arreu la mateixa confusió

Foto: Dionisio Giménez

Es va llicenciar en Art per la Universitat de Xile, encara que es va dedicar preferentment al teatre. Va emigrar a França, i va recalar finalment a La Floresta. Estudiosa i militant pels drets dels pobles indígenes de Xile, parla del seu país com una de les experiències més amargues de l'esquerra llatinoamericana. Alexandra ultima un viatge de treball al nord d'Àfrica.

Vas estudiar a la universitat pública. No obstant això, em diuen que són molt difícils els estudis universitaris per a les classes amb poca renda al teu país.

– El Govern presumeix d'allò públic. Però no és veritat. En els últims 15 anys, o més, a Xile s'han privatitzat els serveis públics, i això inclou la Universitat. En realitat, tot és aparença, parlen del que és públic, però al voltant de la sanitat, del transport, de l'ensenyament... hi ha un munt d'empreses auxiliars que es nodreixen de les concessions d'un munt de competències, tant en la gestió com en l’administració. I això s'ha aguditzat en els últims anys.

Per què?

– En poc temps hem passat de la dictadura de Pinochet a una democràcia imperfecta, i després a un socialisme d'aparença, i ara de nou a les portes d'una dreta estrepitosa. No sé què passarà a Xile, aquesta és la veritat, però del que estic segura és que no serà res de bo. Això t'ho asseguro. Ens esperen anys difícils.

I què va passar amb els governs socialistes de Michelle Bachelet?

– Socialistes? Home, no em facis riure! Que li preguntin als maputxes què pensen de Bachelet. És una pena que la presidenta es distragués tant practicant la política econòmica de la dreta, però sobretot, que durant els seus mandats hagi practicat una política de terra cremada contra les minories ètniques del meu país. Quina vergonya! Si et fixes, sempre passa el mateix. És com si els socialistes del meu país estiguessin entestats a aplanar el camí a la dreta. I pel que veig aquí passa el mateix. Home, anem a veure: que el PP, Ciutadans i el PSOE votessin junts en contra de la comissió parlamentària que havia d'investigar les càrregues de la policia l'1 d'octubre, això explica en quin món estem. No?

A tot arreu la mateixa confusió...

– Doncs això.

Quina és la situació dels grups indígenes a Xile?

– Els Quítxues i els Aymaras estan disminuint dràsticament. Tot just tenen cobertura específica que els garanteixi la seva cultura, la seva tradició i fins a la seva salut. En els últims anys estan reclamant solidaritat, i l'atenció del món, perquè el seu govern no presta atenció a les seves demandes, és més: es diria que per al capitalisme xilè els grups ètnics són un destorb. Excepte l'ONU, la UNESCO i les ONG de drets humans, ningú ha mogut un dit per ells. Valgui un exemple: va ser Michelle Bachelet la que va proclamar l'estat de guerra contra els Mapuches. Això va succeir als anys 2000. La presidenta va elaborar un programa d'expropiació de les terres sagrades dels Mapuches per vendre, per exemple, a Endesa, que va construir la central hidroelèctrica de Ralco. Poc importa que en aquest territori hagués –i per tant es profanessin– els cementiris Mapuches, s’envaís els seus límits; uns límits, fixa't, que ja estaven fixats des de les invasions espanyoles, et recordo que van ser els Mapuches l'únic poble que va combatre a la corona espanyola, justament per la defensa dels seus drets.

Segur que això va ser un puntàs.

– [Riu] Veus?

Resulta estremidor equiparar la indiferència dels governants del teu país amb la política practicada en contra de les minories ètniques, i que recorda les que van portar a terme les dictadures llatinoamericanes, dictades per l'Escola de les Amèriques a Panamà. Aquests programes donaven compte del destorb que suposava per a l'expansió del capitalisme i els seus mercats l'existència dels Quechuas o els Mapuches. Fins i tot es va arribar a practicar l'esterilització de poblacions senceres de dones. Bé, ara no succeeix això però el cèrcol contínua. Dic això, perquè sembla mentida que l'esquerra no hagi defensat una cosa tan fonamental com són els Drets Humans d'aquests col·lectius.

– És que al meu país mai no ha existit l'esquerra, des de Salvador Allende. Això és el que passa, ja t'ho he dit. A veure, hi ha formacions que es proclamen d'esquerra, però, si analitzes la seva actuació descobreixes que només es diferencien amb la dreta pel nom, i poca cosa més. És una esquerra groga, mentidera... I ve de lluny. Ara han sortit a la llum documents reservats que estableixen la relació de Ricardo Lagos, el de Partit per la Democràcia, amb Pinochet, quan el dictador estava detingut al Regne Unit, on va ser jutjat. Aquests documents avalen que Lagos acceptava la presència de Pinochet a Xile, la seva impunitat, a canvi que el dictador es retirés de la política.

Com bé dius: a tot arreu la mateixa confusió.

– Canviant de tema, com és que te’n vas al Senegal?

– Sí, vaig a aixecar un rés, un petició per obrir un espai de diàleg entre la terra i la gent que l'habita en una petita comunitat d'aquest país. Es tracta de dinamitzar un projecte que inclou també la permacultura, i per descomptat, el cultiu de l'art, de les emocions. A l'Àfrica hi ha art a cada cantonada. Ja t'explicaré...

Notícies relacionades