Mestres, escoles i alumnes

L'any passat anava amb la meva companya per la fira del llibre quan el vaig descobrir. Revolució a les aules de la Núria Martínez Ribot, Editorial Columna.

Em va cridar l'atenció el titular tan cridaner i el dibuix de la portada d'un nen anant a escola. Un dibuix que ja havíem fet servir nosaltres, durant el franquisme i post-franquisme, a les escoles catalanes i actives que després van passar a públiques en la lluita que vam mantenir en temps del CEPEPC. Un dibuix que ja venia de la Segona República...

Sembla com si ara, de sobte, esclatés una revolució pedagògica que fins ara hagués romàs adormida. I no ha estat així. Sort que en la introducció ja diu de bon començament que “l'educació innovadora no ha deixat d'existir mai”. Menys mal!

Vivim en un temps en què els titulars sensacionalistes ens donen una idea de canvis sobtats. I, en educació no ha sigut mai així. Més aviat ha estat una petita labor que els mestres hem anat introduint de mica en mica.

I no ens hem inventat res. Ja en el meu temps, els pedagogs parlaven que, donat els canvis tan ràpids en què evolucionava el món, els educadors no érem capaços de predir el que necessitarien els nostres pupils el dia de demà. Per tant, més que introduir coneixements, el que havíem de fer era extreure'n de dins dels nois les seves qualitats.

Si mirem enrere veurem gran quantitat de personatges que van introduir canvis a les escoles. Decroly, Ferrer i Guàrdia, Freinet, Piaget, Paulo Freire...

Nosaltres, durant el franquisme, anàvem fent coses. L'assemblea a l'aula, el centre d'interès –l'actual projecte–, el text lliure, l'experimentació dins i fora de l'aula...

Menció especial a l’extraordinària labor que durant aquell temps va desenvolupar l'Associació de Mestres Rosa Sensat, amb els seus grups de treball i l'Escola d'Estiu on vaig anar d'alumne i de professor. Paral·lelament la feina del Moviment per a la Renovació Pedagògica que aleshores ja estava en marxa i que encara continua.

L'altre aspecte que em crida l'atenció és la tendència dels mitjans de comunicació, a suprimir la presència física del mestre quan a l'escola ha arribat la tecnologia.

Quan es va introduir la calculadora se'ns va criticar que els nens ja no aprendrien taules de multiplicar ni farien resolució de problemes. Ben al contrari. L'estri va servir per a auto-corregir operacions i fer plantejaments matemàtics.

Quan van arribar a l'aula els ordinadors, alguns diaris parlaven de la substitució d'aparells per mestres. I aquells mestres van ensenyar el funcionament als seus alumnes i una serie d'exercicis auto-correctors i de recerca d'informació. Va ser una gran eina d'ajut.

Quan van arribar les TIC, es va parlar que ja no caldria fer els treballs de camp, no caldria ni moure's de la cadira. No obstant, els alumnes van seguir observant plantes, tocant-les, fent herbaris, mirant i acariciant animalons, escrivint cartes per correu ordinari –els encanta rebre-les– i cercant informació a tot arreu. Inclús, els avis van ser una magnífica enciclopèdia vivencial.

Les tècniques avancen, però l'educació dels infants va passet a passet. Entre altres coses perquè l'evolució pedagògica de les nenes i els nens, de les famílies i dels educadors també van al mateix ritme.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades