Les xarxes socials avui dia

En morir el pare, l'any 2000, vam decidir vendre la casa de Cerdanyola. Cap dels fills ni dels néts tenia intenció de fer-la servir. Durant uns dies vaig estar recollint objectes i endreçant papers. Entre ells vaig trobar un retall de diari esgrogueït on el periodista Soler Serrano li feia una entrevista. El pare havia guardat el retall 55 anys perquè eren de les poques referències escrites que parlaven del seu pas per la vida.

Abans, les possibilitats de fer-se famós eren minses i, si no havia alguna cosa escrita que parlés de tu, no havies existit. La gent guardava retalls d'esqueles de familiars, notícies de coneguts, del barri on vivies o del poble on eres.

Avui dia, fer-se conegut és ben fàcil. Les xarxes socials t'ho posen en safata. Un pot piular qualsevol pensament, anècdota o fotografies de viatges, de plats que menges o de festes que celebres. El cas de Facebook és digne d'estudi. És sorprenent les ganes del personal de donar-se a conèixer. A mi em recorda aquelles postals que enviaves quan anaves de viatge una mica –o molt– per a fer dentetes als teus coneguts. En el cas del Facebook a mi, personalment, m'ha servit per a contactar amb amics perduts o antics alumnes.

També hi ha empreses i associacions que l'usen per a fer-se ressò. És una manera econòmica de propaganda.

Aquest enrenou de xarxes té, però, la part negativa. Tot allò que diguis quedarà escrit. Qualsevol persona pot extreure'n informació sobre tu. Si vas, per exemple, a buscar feina, poden fer un informe teu a més del que hagis posat en el currículum o hagis dit en l'entrevista. Vivim en una societat de cristall on tots els actes, tots els pensaments i totes les teves amistats estan exposades a la informació general. Tanmateix, les càmeres de seguretat enregistren totes les passes que fas.

Pràcticament ens estem quedant sense intimitat. Malgrat tot, hi ha persones que sospiren per a sortir en concursos i programes televisius i donar a conèixer sentiments, frustracions i aspectes de la seva vida.

Som una generació que ha experimentat, en aquest aspecte, un canvi enorme. Hem passat de ser uns nens que escoltàvem els contes radiofònics del “Tambor” o del “Cascabel” al guirigall de tecnologia que ens envolta.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades