La guerra dels botons

Manuel Cuyàs parla en La República d'aquesta setmana de “La guerra dels botons”. Francesa del 1962. “La guerre des boutons”. Guió d'Yves Robert i François Boyer. Dirigida pel mateix Yves.

M'ha sorprès gratament tornar-me-la a trobar.

És clar, que ho fa en la secció que té anomenada El cine de la meva vida. Justament és una de les pel·lícules de la meva vida. Una de les que més em va deixar empremta. Tant és així, que, quan ja era mestre, la vaig fer veure als meus alumnes i van tenir una conversa posterior. Dic que van tenir una conversa, perquè jo em vaig mantenir al marge. I vaig encertar. No us penseu que sempre encertava –què més hauria volgut jo!– però, aquella vegada, sí.

Pels que no la coneixen, us en faré cinc cèntims. La rivalitat entre dos petits pobles veïns passa entre adults i entre nens. La canalla, quan surt de l'escola, van a barallar-se a un paratge que hi ha entre els dos pobles. Quan hi ha presoners, la venjança és arrencar-los tots els botons. Els botons no sols són un trofeu de guerra, sinó que, a més, hi ha implícita la pallissa dels pares quan tornin a casa sense. Com que ja ho saben, tenen una noia que els cus altres botons que tenen guardats de reserva.

Els alumnes i les alumnes de la meva classe van treure tots els aspectes que jo pensava exposar i algun altre que m'havia passat per alt.

La rivalitat entre pobles. Les baralles entre els vailets. Les baralles entre adults. Les pallisses dels pares als seus fills. El tracte respectuós dels mestres cap als seus alumnes (penseu que era el 1962! Això els va impactar força perquè els pares els havien explicat els seus anys d'escola). La poca presència de la noia en el grup de nois. La figura del típic “xivato”...

Déu n'hi do el suc que en va sortir. Va ser un d'aquells dies en què et sents feliç fent d'alumne dels teus alumnes.

Crec que encara és un material vàlid per a portar a la classe. Inclús se'ls podria demanar que investiguessin i escoltessin els anys d'escola dels seus avis.

I ara que s'està fent el cinema d'autor a Sant Cugat, seria una bona pel·lícula per anar en família.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades