Globalització

La globalització, tal com la coneixem avui dia, és un fenomen relativament actual. Les empreses s'han expandit, han sortit dels seus països d'origen i han anat creant sucursals o noves empreses allà on veien un mercat potencial on vendre els seus productes i també on la mà d'obra podia ser més barata.

Però aquesta tendència globalitzadora, ja venia de lluny. Quan l'homo sàpiens va deixar de ser caçador-recol·lector i, de mica en mica, es va fer agricultor durant el període conegut com a Revolució Agrícola (18-20.000 anys aC), va deixar de ser nòmada, va engrandir el seu cercle de relació, va assegurar les seves propietats i la seva collita i van crear conglomerats de veïns que, amb el temps, van esdevindre veritables pobles i, fins i tot, ciutats.

Amb la Revolució Cognitiva, l'homo sàpiens va afegir al seu coneixement d'allò real que li envoltava, la imaginació. Va idear un llenguatge, va posar noms a muntanyes, a territoris, va fer lleis, va inventar la religió...

Quan el faraó Menes va unificar Egipte (3.000 anys aC), va quedar clar que hi havien fronteres i que més enllà estaven els “bàrbars”. I que aquests eren estranys, però tenien terres i recursos que ells necessitaven. I van sortir a conquerir-los.

D'aquesta manera es van anar configurant els imperis. Ja en el primer mil·lenni aC hi ha tres factors que marquen la relació entre els diferents mons.

A/ L'econòmic. La invenció del diner, perquè el mercadeig en espècies era difícil de guardar i transportar. Sobretot, si del que es tractava era de cobrar els impostos de les zones conquerides.

B/ El polític. Conquerir terres on trobar noves riqueses i fer cada cop més gran l'imperi.

C/ El religiós. Les croades intenten compaginar religió i guerra en un difícil binomi, la causa del qual no sols és adoctrinar l'infidel.

Aquest moviment de civilitzacions fa que les cultures “autòctones” evolucionin i semblin que no siguin tan autèntiques. En realitat, les cultures no han parat mai d'evolucionar.

De tal manera que la pasta italiana ve d'Àsia, les patates poloneses només fa 400 anys que va arribar a Polònia, que els bistecs de bou argentins no existien fins que no va arribar Colom i, ni tan sols, els sioux i els apatxes, tan bons genets, no anaven a cavall perquè fins el 1492 no n'hi havien.

Potser no era una globalització tan avariciosa i assedegada de diners com la nostra –o potser, sí–. Però, d'ençà que els pobladors afroasiàtics van començar a expandir-se fa dos milions d'anys, que aquesta barreja de cultures no ha parat d'evolucionar.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades