Explotació infantil

Fa temps vaig tractar el tema en un article per a la revista de l'escola on treballava. Ara hi torno perquè, amb el temps, s'han afegit altres circumstàncies noves.

Quan els mitjans de difusió aborden el tema sempre fan servir imatges de nens i nenes de països pobres vestint parracs, bruts, desnodrits transportant pedres, treballant la terra o remenant escombraries. Probablement, si no ho fessin, no els arribaria per al tros de pa que es porten a la boca.

Els països desenvolupats se'n fan ressò i s'escandalitzen del fet. Hi ha, però, un altre tipus d'explotació que, en societats benestants, es dona i que amaguen hipòcritament. No necessiten els diners per a menjar i tot i així busquen l'èxit, la notorietat, i l'interès crematístic per a la família i per als fills.

En l'esport, per exemple. Qui no ha vist casos en futbol, tenis natació, etc.? El disfressen amb l'excusa de la superació esportiva i, en realitat persegueixen altres objectius. Deixen els nens i les nenes sense infantesa per tal que entrenin. Vaig tenir una alumna nedadora que, davant la pressió dels pares i la impossibilitat d'aconseguir els cronos que li demanaven, va acabar suïcidant-se.

Una cosa semblant passa als nens-anunci. Passen hores i hores de gravació, perden hores de jocs i inclús d'escola per tal d'aconseguir les imatges desitjades. Alguns, quan són identificats pels seus companys d'escola, passen molta vergonya. Després, quan ja han fet uns quants anuncis, quan han “cremat” la seva imatge, els ignoren. Són molt pocs els que arriben a fer d'actors.

Com a pares, mestres o entrenadors hem de demanar l'esforç dels infants. Però, no hem d'excedir-nos en l'exigència i posar-los en un atzucac.

Un altre cas el trobo en el comerç, les professions lliberals (metges, advocats...). Per què ens entestem en marcar el camí dels fills i que siguin com nosaltres o millors? Per què no deixem que triïn ells el seu propi camí?

Finament es dóna també en la reialesa. S'han de preparar per ser reis. Han de fer uns estudis determinats. No poden dir o fer segons quines coses. Han de sortir a parlar en públic, fer discursos davant la gent, encara que no entenguin un borrall del tema. Em voleu dir per quin set sous una nena de tretze anys ha de sortir a parlar de la Constitució?

Hi ha moltes maneres d'aprofitar-nos dels infants.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades