Els rics més rics del món

En un article escrit per Alex Wiliams al The New York Times es fa ressò en diversos llibres i en experts en el tema i han arribat a la conclusió que els rics d'ara no són com els d'abans.

Els rics d'abans, quan arribaven a la quantitat que s'havien proposat com a meta, dedicaven la resta de la seva vida a l'oci, a fruir dels seus diners. Ara, en canvi, els multimilionaris no paren de fer créixer el seu capital, empesos per la por que altres rics els puguin malbaratar el negoci.

I no són feliços, els pobrets! En una enquesta de no fa gaire per Harvard a 4.000 milionaris que posseïen 8.000 milions de dòlars o més, no eren més feliços que els que tenien “només” un milió. I és que segons deien, com que cada vegada hi havien més competidors, “invertien molt de temps en fer coses que es veien obligats a fer”.

Naturalment, no paren de treballar. Tim Cook, conseller delegat d'Apple i propietari d'una fortuna de centeners de milions de dòlars, es lleva cada dia a les 3:45 de la matinada per a organitzar el seu atac quotidià contra les empreses rivals. En canvi, Elon Musk, amb 23.000 milions, estava content perquè havia aconseguit rebaixar les hores de feina: de 120 hores setmanals (17 hores diàries) a només a 90 (13 hores cada dia).

Fan tanta feina que no els queda temps de relacionar-se amb l'altra gent. Viuen aïllats en una bombolla. Tenen, tanmateix, la seva autodefensa: “Potser no tinc gaires amics, però puc fer el que em dona la gana i sóc el malparit més poderós de tots”.

Segons el psicòleg Steven Berglas, assessor d'executius, els diners, com l'alcohol, són una substància addictiva.

Em pregunto que, si és una substància addictiva, per què no es prohibeix com, per exemple el consum de droga.

 

Tant me fa que els rics siguin cada vegada més rics; el que em preocupa és que, com a conseqüència d'això, els pobres cada vegada siguin més pobres. Perquè a la terra, les faves estan comptades, són les que són. La riquesa és com l'energia: no es crea ni es transforma, és que canvia de butxaca. L'acumulació de riquesa, vingui d'on vingui, em sembla una immoralitat, una absoluta indecència.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades