Sobre els morts de trànsit

En el que portem d'any ja van 33 víctimes. Això era fa uns dies. Ara potser en faig curt. Sembla com si ens estem habituant, com si fos un depredador humà habitual.

Quan vas a peu o conduint i veus les barrabassades que es fan al volant, te'n fas creus. És llavors quan et sorprens que no hi hagin més de víctimes.

I mentrestant, les autoritats intentant reparar –o no– les vies públiques i buscant desesperadament llocs d'aparcament. No és que en faltin, és que hi ha massa cotxe.

I mentrestant els publicistes bombardejant amb anuncis de vehicles amb conductors feliços, amb família inclosa, fent bestieses, molt segurs de la maquinària.

Avui dia els cotxes donen una sensació de seguretat que alguna vegada et traeix. En alguna de les meves excursions he trobat tot-terrenys despenyats perquè han intentat passar per camins impossibles.

O aquells cotxes que se t'enganxen darrere teu en un intent de coacció psicològica per tal que acceleris. O fars amb un enllumenat tan violent –de seguretat, en diuen– que se't fa difícil centrar la conducció del teu vehicle.

Com us deia, sobta que no hi hagin més sinistres.

I mentrestant, els fabricants van a la seva. Es marquen un creixement constant de les vendes.

Marco Toro de Nissan afirma que, malgrat que el 2022 haurà d'haver un 42% de vehicles elèctrics, quedaran un 58% de motor tèrmic i que, entre ells, estaran els dièsel, que tenen una eficiència per sobre dels antics de gasolina. Suposo que tenen un estoc que s'han de treure del damunt...

Mikel Palomera de Seat es queixa que hi ha 14 milions de cotxes més antics de 10 anys i que això representa un impacte ambiental molt gran. Potser està intentant fer lloc per a canviar-los per nous... Amb 10 anys un cotxe es fa vell? Què potser intenta fer com IKEA, un cotxe d'usar i llençar

Volkswagen vol vendre 10 milions de cotxes elèctrics durant la dècada vinent. I, per això, invertirà 19.000 milions d'euros d'ara fins el 2023. Dinou mil milions. Algú s'ha imaginat quin volum fa? A quanta gent se la podria ajudar amb aquests diners? O quantes beques de menjador es podrien donar?

I mentrestant, les autoritats incentivant el sector automobilístic. “Ara cal esperar a les eleccions i que surti un govern sòlid”. Ens ho diu Marc Serruya, president d'Honda a Espanya. Algú s'ha imaginat què vol dir amb això de “sòlid”?

Tinc la sensació que estem en un atzucac, un carrer sense sortida. Si no fem més cotxes, perillen els llocs de treball –i les butxaques d'alguns– però si seguim fent-los. On posar-los? On aparcar-los? Com circular? Què fem amb els vells?

Sembla talment la indústria armamentista. Les armes maten gent, però, si les deixem de fer, la gent es morirà de gana. A no ser que creem una indústria més humana...

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades