El "Falet" de Blanes

L'home més gran de Catalunya i de tot l'Estat espanyol, el “Falet” de Blanes, ha mort a l'edat de 110 anys. Va ser espardenyer i mecànic. Quan es va exiliar a Bordeus, va fer de torner.

Encara tenim la dona més gran de Catalunya i de tot l'Estat espanyol. Nosaltres els catalans som així de pinxos. Viu a Olot i té 113 anys.

En canvi, amb 57 anys, també ha mort l'actriu Kelly Preston, dona de John Travolta. I encara més jove, Benjamin Keough, el nét gran d'Elvis Presley, ho ha fet amb només 27 anys.

Aquestes morts prematures, a l'hora de fer la mitjana, rebaixen “l'esforç” d'aquells que han viscut més temps. 

És el que anomenem l'esperança de vida. Tota una qüestió de números. I, a més, ho plantegem com un triomf, com a una lluita contra la mort. La tòpica immortalitat.

Bé, d'acord, visquem molts anys. Però com han estat aquests anys? Quin profit heu tret d'ells? I sobretot, quin profit heu donat als altres? A quanta gent heu fet feliç?

Tanmateix, quan heu arribat al final, amb quina dependència dels altres? Amb quina lucidesa? Perquè el mot VIDA, significa altres coses ben diferents de respirar, menjar i dormitar. Ja ho plantejava el gener del 2018 al meu article “L'esperança de vida”.

Més que esperança de vida, l'hauríem d'anomenar qualitat de vida. Una qualitat enfocada més a la capacitat de donar que no pas de rebre; d'estimar els altres que no pas d'acumular per a tu mateix. 

Perquè, a la vida, és més important el contingut que no pas el continent. 

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades