El corredor del Mediterrani

Encara conservo dos cosins a Andalusia. Són d'Almeria. Tots els meus avantpassats són d'allà. Els almeriencs –que els sevillans, en un atac de prepotència, consideren andalusos de segona– són la gent amb la parla més dolça i melodiosa de tota Andalusia.

Dels dos cosins, un, el Desiderio, té Alzheimer profund i ja no em reconeix quan vaig a veure'l a la residència. L'altre, el Paco, és amb qui tracto més. Abans ell venia en cotxe fins a Barcelona o bé anava jo amb la meva Berlingo. Ara ja en som una mica grans per a un viatge tan llarg i ens porten els fills.

La darrera vegada que vaig anar a veure'l el meu cosí em va dir: “Primo, cuando acaben los túneles que tienen que hacer para que pase el AVE, nos podremos ver mas a menudo. O voy yo, o vienes tuˮ.

El que no sap, o no em vol dir el meu cosí, és que aquests túnels, els del corredor del Mediterrani, estan en perill. O més ben dit, sentenciats. El govern de l'Estat els vol fer passar per Madrid. En aquest sentit, enginyers i projectistes de la línia porten molts dies estudiant un nou traçat amb ample europeu que vagi d'Algesires als països bàltics, passant per la capital d'Espanya.

Estan frenant, amb arguments tècnics i econòmics, la via mediterrània d'una manera interessada i descarada en benefici de la capital. I com a càstig per a aquesta Catalunya desafecta. La volen ofegar –encara més– econòmicament. Més que fer política, estan fent venjança.

Malgrat que governs, empreses i societat civil d'Andalusia, Múrcia, País Valencià i Catalunya fa temps que la demanen com una via necessària per al desenvolupament comercial de la zona. Cal tenir present que aquest corredor representa la meitat de la població, el 50% del PIB i el 60% de l'exportació.

Aquesta via natural ha estat utilitzada històricament. Els romans l'havien anomenat Via Augusta i els havia servit per a transportar exèrcit i mercaderies. Anníbal va fer servir aquesta via durant les guerres púniques (264-146 a C.) per anar del sud de la península fins a Roma. Posteriorment, durant la reconquesta, Jaume I la va usar per anar de Catalunya a València. Com es pot veure, ha servit i s'hauria de fer servir pel comerç actual.

És un projecte sospitosament retardat. Una de les causes d'aquest retard és la tremenda rebaixa imposada pel PP. L'exministre socialista José Blanco va dir inicialment que es destinarien 51.000 milions d'euros per aquest projecte. El PP la va rebaixar a 20.000 milions. I d'aquests diners si, com us deia, fan passar finalment el corredor d'Algesires a Europa passant per Madrid i evitant Catalunya, destinaran part de la despesa en fer els túnels de Chamartín i Atocha i l'estesa de l'ample europeu fins a la terminal de Barajas.

Per tant, volen reforçar un centralisme que inicià el rei Felip II de la casa d'Àustria quan el 1561 decideix traslladar la capitalitat des de Toledo a Madrid, una vila que, en aquell temps, només comptava amb 20.000 habitants i molt pocs recursos. Uns recursos que va anar bastint dels diferents territoris del voltant. Aleshores va donar diversos arguments pel canvi com el de fugir de la influència de l'arquebisbe de Toledo. Hi ha, però, un de poderós: que Madrid era el centre geogràfic de la península. I en això encara estem en ple segle XXI.

El meu cosí i jo no crec que arribem a veure el corredor ni a fer el viatge en AVE de Barcelona a Almeria o d'Almeria a Barcelona.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades