Sobre el canvi climàtic

“Els últims cinc anys han sigut els més calorosos de la història i els científics adverteixen que l'increment general de la temperatura pot arribar a 2ºC. A això s'hi suma un índex més elevat d'incendis, un ritme d'extinció d'espècies mai vist abans i episodis més freqüents de tempestes i huracans arreu del món. Estem superant tots els límits i són molts els senyals que ens alerten de l'entrada en un estat crític que ja ens està afectant.” Són paraules de la filòsofa Adrian Parr, que el mes d'abril feia una conferència sobre canvi climàtic al Palau Macaya de Barcelona. La senyora Parr és presidenta d'Aigua i Assentaments de la Unesco.

Plantejava el vincle entre el món neoliberal i el canvi climàtic. “El neoliberalisme interfereix constantment en la manera com abordem el canvi climàtic. Ho fa a través del lliure mercat, la concentració de riquesa, l'individualisme i la competitivitat massiva.”

Ens han fet creure que nosaltres som el únics responsables, que deixant d'usar bosses de plàstic, conduint cotxes elèctrics i reciclant més podrem acabar amb la crisi ambiental. Afegeix: “Ser millors consumidors no acabarà amb el canvi climàtic.”

Tots en som culpables –diu–, però uns més que altres. “Si tenim en compte la quantitat de gasos que han anat a parar a l'atmosfera des de la industrialització, els països rics tenen més responsabilitat històrica. A més, dins d'aquests països, trobem membres que s'han beneficiat més de les emissions que d'altres, com ara la indústria fòssil, que encara rep subvencions del govern.”

Quan la senyora Parr parla del món “neoliberal” intueixo que s'està referint a aquest capitalisme cada cop més salvatge, àvid d'enriquir-se, no sols a costa dels països més pobres, sinó també embrutant aquest planeta on vivim.

Em pregunto si hi haurà prou amb que la ciutadania ens tornem millors consumidors i els governs dictin uns impostos mediambientals per tal de finançar polítiques de mitigació i adaptació a la crisi climàtica.

Em pregunto si algun dia el poder polític estarà per sobre i no subjugat al poder econòmic.

Ho espero. Com espero que la veu dels joves s'alci per sobre d'aquest vell sistema que els hem deixat, on prima més la pela que la dignitat i la vida.

M'estic referint a moviments com per exemple Fridays for Future, un col·lectiu estudiantil que es manifestava l'altre dia a Barcelona demanant l'entrada en vigor efectiva i immediata de la llei de canvi climàtic.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades