Diabetis informativa

En l'Assemblea del proppassat dissabte a l'Ateneu es van dir moltes coses interessants. Una de les que em van cridar més l'atenció va ser si elCugatenc era un diari d'esquerres en un poble on la informació era majoritàriament de dretes.

Em cridà l'atenció, perquè fa temps que li dono voltes al tema. Personalment penso que els mitjans del nostre poble són tan ensucrats, tan positivistes, tan auto-complaents, que pateixen de diabetis informativa.

Aquí rau la importància i la necessitat d'un diari objectiu com elCugatenc. No sé si és de dretes o d'esquerres. Tinc clar, però, la seva objectivitat. Parla de fredes i de calentes i ho fa amb equidistància informativa.

Una de les coses que em molesten més dels mitjans partidistes és la mania que tenen de ressaltar encerts propis del partit que defensen i de rabejar-se amb els errors dels altres. Ja sé que és el joc polític; no puc, però, pair-ho. Tots en tenim d'encerts i d'errades. Reconèixer unes i altres ens fa madurar. De fet, ensenyen més les errades que els encerts. Malgrat sembla que, en política, preocupa més el vot que la gent.

D'altra banda, parlant dels problemes financers d’elCugatenc, és important aconseguir noves subscripcions. Hi ha prou gent al poble per aconseguir-les, es deia en l'assemblea. Vull pensar que sí. En el meu cas, quan m'he posat a pensar en la gent que m'envolta i que siguin possibles nous subscriptors, m'ha envaït el dubte. Aquest? Em llençarà la subscripció pel cap. Aquell altre? El veig tan reaccionari que millor no proposar-li. Potser el problema és meu i he de canviar del personal que m'envolta...

És que, els que vivim en aquest poble i no patim diabetis informativa, ho tenim magre.

Tot i així, vull ser positiu. Trobarem la gent i tirarem endavant aquest mitjà tan necessari pel poble.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades