Deixar de conduir

L'altre dia, el meu germà i jo, que ja comencem a ser grandets, ens vam embolicar en una discussió sobre quan havíem de “penjar el carnet” i deixar de conduir el nostre cotxe.

Ell argumentava que no hi ha una edat per plegar. I jo li responia que sí, que hi ha un moment que has de dir prou.

En realitat, tots dos estàvem d'acord; però, parlàvem d'enfocaments diferents.

Ell s'estava referint a que no hi ha una normativa que et digui a quina edat. La qual cosa és veritat. La renovació del carnet fins als 65 –amb la revisió mèdica inclosa– és cada deu anys. I, a partir d'aquesta edat, cada cinc.

I jo li plantejava la necessitat que, arribats a una edat i unes capacitats, hem de fer el pensament.

Fer el pensament vol dir que, un temps abans, ja hem de començar a canviar el xip. Que un dia ho haurem de fer i que haurem de tenir present que perdrem autonomia, que haurem de dedicar més temps als desplaçaments i que no podrem fer tantes coses.

No és fàcil fer-se la idea. Fóra bo que un mateix digués “prou!”. La realitat és una altra. Segons les estadístiques, un 41% dels que ho deixen són “aconsellats” pels seus familiars. Això vol dir que han insistit fins que els han convençut, o que els han amagat les claus o el cotxe, o vés a saber quina altra estratagema han fet servir.

La mateixa estadística mostra que, a partir dels 75 anys, els índex de sinistralitat augmenten força. De tota manera aquest índex no és superior a la sinistralitat registrada entre els joves.

Cal tenir present que no tothom té la mateixa destresa conduint ni que es perd les facultats a la mateixa edat. Cadascú és cadascú.

Tot i així, una persona de 60 anys necessita quatre vegades més llum que una de vint. Estic pensant en les conduccions nocturnes. Ni tenen la mateixa audició, ni tants reflexos com un jove.

Altra cosa a tenir present és si es condueix per ciutat o per un entorn rural. No és el mateix anar per la histèrica Barcelona o desplaçar-se de la masia al tros que cal sembrar.

Sigui com sigui, no és el mateix anar guanyant facultats quan ets infant o jove, que anar-les perdent quan ets vell. I abandonar el cotxe és claudicar una mica més, acomiadar-te de tot un seguit de coses, una a una, quan et fas gran.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades