Aporofòbia

Aquest neologisme encunyat per Adela Cortina, catedràtica de Ètica i Filosofia Política de la Universitat de València durant els anys 90 del segle passat, ve dels mots grecs à-poros (sense recursos, pobre) i fobos (por, rebuig). Vol dir, per tant, por o rebuig al pobre.

La senyora Cortina el contraposa al terme xenofòbia o racisme. Afirma que un 90% de la xenofòbia és, en realitat, aporofòbia.

Ho argumenta amb el raonament que la gran majoria de la gent que experimenta aquest rebuig, en realitat, té por del pobre. Que els estrangers rics són acceptats de bon grat justament perquè porten diners.

Aquesta por a l'estranger pobre o exiliat ha estat usada políticament per la dreta i l'extrema dreta en èpoques d'eleccions. El proletariat i la burgesia mitjana i baixa els fa por que els pobres de fora els prenguin l'estatus econòmic, la feina o els ajuts de l'administració.

En maig del 2017 la Funación del Español Urgente (Fundéu) la va declarar com a paraula vàlida. Quatre mesos després va ser inclosa en el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española.

Sobta que la RAE trigués 27 anys en adonar-se que era un mot que retratava una realitat social escruixidora. I és que les coses van així de lentes amb els senyors acadèmics...

Des del 2013, el Ministerio de Interior Espanyol recopila dades de denúncies contra els delits d'odi per aporofòbia i els publica anualment. Ja en el 2015 es van denunciar 17 casos.

En el mateix any, un estudi realitzat pel Observatorio de Delitos de Odio contra Personas sin Hogar diu que, a Espanya, un 47% d'aquests indigents ha patit un delit d'odi per aporofòbia; tot i que només un 13% els denuncia.

En política, amb els delits d'odi, també se n'ha fet us i abús d'aquest terme. Això, aquí a Catalunya durant els darrers anys ho hem pogut comprovar en la nostra pròpia carn.

Potser caldria no fer tants estudis, arromangar-nos una mica més i dedicar més recursos per tractar de lluitar contra aquesta enorme desigualtat que genera els nostre sistema capitalista.

D'ençà l'enfonsament de la URSS i la caiguda del mur de Berlín, que el capitalisme ha esdevingut cada cop més salvatge i assedegat d'acumular riquesa. Tanmateix, la riquesa d'uns es fonamenta en la pobresa d'altres.

Rafa Usero, mestre jubilat i actor

Notícies relacionades