Xifres i debat polític. L’Ajuntament és al servei de l’independentisme?

Fotos: Jordi Pascual i Ajuntament

El darrer Ple municipal es va desenvolupar sense banderes oficials a l’exterior de l’Ajuntament i amb una pancarta demanant “llibertat presos polítics #democràcia” a la seva façana. I això, com no, va centrar part del debat a dins de la sala de plens. Però no només això, el portaveu de Ciutadans, Aldo Ciprian, va criticar el govern pel conveni amb Òmnium Cultural i per la quota a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). Són temes criticats habitualment pels taronja i pel PP, encetant així un debat sobre la neutralitat de la institució. Està el consistori al servei de l’independentisme? Aquestes són les xifres i la discussió política.

Ciprian va dir a la seva intervenció que Òmnium havia rebut 7.850 euros al 2014, 6.000 al 2015 i 5.000 al 2016. Si bé, excepte la primera, aquestes xifres són les programades a principis de cada exercici amb l’aprovació del pressupost. Acabats els exercicis corresponents, la liquidació pressupostària recull unes dades diferents. Al 2014 l’entitat sí va rebre els 7.850 euros anunciats pel portaveu de Ciutadans –850 més que els pressupostats– però al 2015 en va rebre 5.000 –1.000 menys que els pressupostats– i al 2016 no va rebre ni un euro, quan se n’havien pressupostat 5.000.

Al 2017 se n’han programat 5.000 que a finals del segon trimestre de l’any, la darrera actualització de l’execució feta pública al lloc web del consistori, encara no s’havien entregat. De cara al 2018, segons Ciutadans, a la proposta pressupostària, aprovada inicialment i a la qual aquest diari no ha tingut accés íntegrament, es preveuen 5.000 euros més. El vinent seria així el tercer any consecutiu amb una previsió pressupostària de 5.000 euros després d’una retallada entre el 2014 i el 2016 que va baixar la quantitat econòmica del conveni en 2.000 euros.

Abans d’aquests pressupostos, el consistori signava convenis amb Òmnium cada dos anys. D’aquesta manera, al 2010 –el pressupost i liquidació consultables al web municipal més antics– es van projectar 11.500 euros i finalment se’n van atorgar 12.688,98. Al 2012 se’n van preveure 10.000 i finalment se’n van atorgar 8.000. L’entitat confirma haver rebut aquests diners i recorda que es deuen a convenis que contemplen les quantitats econòmiques per sufragar part de les despeses de les seves activitats de caire cultural, de l’estil de la recent mostra de curtmetratges VOC i la també recent conferència en el marc de la trobada tintinaire. En cas d’incomplir alguna de les previsions del conveni, l’entitat deixa de percebre la quantitat corresponent. La junta local d’Òmnium prefereix no entrar al debat polític encetat al Ple.

Tal com va explicar elCugatenc a l’anàlisi de les subvencions atorgades durant el 2016, la majoria de convenis de l’àmbit cultural ronden els 18.000 euros, destacant només com a pics els 226.000 euros que rep l’Associació Gestora de la Festa Major, els 98.577 de l’Ateneu i els 33.000 dels Amics de Pedra i Sang i per sota les associacions veïnals que en la majoria dels casos no arriben als 1.000 euros. Tenint en compte que el conveni se signa per la vesant cultural de l’entitat, resulta força baix en comparació amb la majoria d’associacions.

L’altra de les crítiques dels taronja és la quota de l’AMI, que no van quantificar en sessió plenària. La xifra prevista per al 2018 –el pressupost ha estat aprovat inicialment i es preveu fer l’aprovació definitiva al Ple ordinari del 18 de desembre– és de 8.300 euros, segons els taronja i tal com ha pogut contrastar aquest diari amb altres grups de l’oposició. La quantitat a pagar pels ajuntaments, segons fonts de l’AMI, varia en funció de la població de cada municipi.

Tot i així, tant els pressupostos com les liquidacions dels anys anteriors fetes públiques pel consistori al seu lloc web agrupen les quotes d’associacions com una partida única, de tal manera que sempre superen amb escreix els 20.000 euros però incloent altres quotes com la de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que l’any vinent, tal com confirmen fonts de l’oposició, rebran 13.900 i 14.800 euros de l’erari públic santcugatenc respectivament.

Les quotes a l’AMI han estat un assumpte molt debatut a molts municipis, i també judicialitzat. Segons recull l’organització al seu lloc web, hi ha gairebé 100 municipis que han estat denunciats per fer aquesta aportació a l’entitat. També el nostre Ajuntament va ser denunciat al 2014 per la Delegació del Govern espanyol a Catalunya fent referència explícita a un acord de la Junta de Govern local del juny del 2013 pel qual s’autoritzava el pagament de la quota, 8.169 euros en aquell moment –la ciutat tenia 86.100 habitants, uns 3.000 menys que en l’actualitat–. A data de publicació d’aquest article, no ha transcendit cap sentència al respecte.

L’argumentari de l’advocat de l’Estat se centra en l’objectiu de l’entitat, segons els seus estatuts, “esdevenir un ampli espai de debat on compartir idees, iniciatives (legals o cíviques), experiències, informació, eines de gestió i tot allò que pugui ésser útil per a dur al poble de Catalunya cap a la independència per tal d’assolir les plenes competències municipals”, “fomentar i defensar els drets nacionals”, “conscienciar a la ciutadania de la necessitat que Catalunya pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació”, “crear una xarxa de promoció exterior, principalment dins del marc de la Unió Europea”, “promoure el finançament dels propis municipis” i “buscar sinergies en d’altres àmbits com l’empresarial o el financer”.

Tot això, segons la part actora, suposa que l’Ajuntament incompleix la legalitat, en tant que finança i s’adhereix a una entitat amb un objectiu polític, que, a més, topa amb la indissoluble unitat de l’Estat recollida a la Constitució. Considera que l’acció, tot i poder entendre’s com a part de l’autonomia local, supera amb escreix les competències atorgades per la Llei de Bases de Règim Local així com amb el principi de lleialtat institucional –o constitucional– que se’n deriva del procés de descentralització previst a la carta magna. També apunta que s’empren fons públic per a “fins no previstos a l’ordenament jurídic”.

Des que les quotes de l’AMI han entrat en processos jurídics, hi ha hagut sentències favorables i desfavorables. Tot va començar al juny del 2014 quan, en els primers processos al respecte, es van emetre resolucions contradictòries. L’Ajuntament de Monràs (Baix Empordà) va rebre una sentència favorable a seguir pagar la quota amb arguments com l’autonomia local i que els poc més de 200 euros que suposa de despesa tot just representaven un 0,017% del pressupost municipal. En canvi, el consistori de Garriguella (Alt Empordà) en rebia una desfavorable tot apel·lant a les competències que tenen atribuïdes els ens locals. La darrera sentència emesa, al passat juliol, dóna la raó a l’AMI i reconeix com a “simbòlics” els 113 euros que l’Ajuntament de Palau-Saverdera (Alt Empordà) atorga a l’entitat.

Per contra, altres municipis amb més població, com Reus (Baix Camp), que supera els 100.000 habitants, han rebut sentències desfavorables. Al febrer el jutjat contenciós administratiu número 1 de Tarragona donava la raó als quatre regidors de Ciutadans i a Societat Civil Catalana (SCC) anul·lant i declarant no conforme a dret l’acord de Ple i el decret d’alcaldia en què s’aprovava l’adhesió del municipi a l’AMI i el pagament de la quota. El jutge considera que aquesta no és una competència dels ens locals i, a més, que la independència és inconstitucional. El consistori ha presentat un recurs d’apel·lació.

El debat polític més enllà de les xifres

Ciutadans i PP són els partits que més insisteixen en el debat ja que consideren que el govern municipal actua només en benefici dels ciutadans que comparteixen la seva ideologia pel que fa l’eix nacional. Ja durant la campanya de cara al referèndum de l’1 d’octubre ambdues formacions van demanar que el consistori no cedís espais públics ni per a la campanya ni per a les votacions. També van demanar que es controlessin les encartellades i que s’enretiressin els cartells que demanaven acudir a votar. De fet, la Policia Local, seguint ordres de la Fiscalia, va enretirar algunes pancartes i cartells de la via pública.

La seva acció va seguir demanant la retirada de la pancarta de suport als presos i, per això, van participar a la concentració del 6 de novembre a les portes de l’Ajuntament. Ambdós es van desmarcar del llançament d’ous i l’arrencada de la pancarta que va posar fi a la concentració. També han demanat, amb una moció conjunta al darrer Ple, que tornin a onejar les banderes oficials al consistori ja que des que al setembre es van enretirar, segons el govern per portar-les a la bugaderia, no han tornat a presidir la plaça de la Vila. Els taronja, a més, han iniciat una recollida de signatures perquè l’alcaldessa “compleixi la llei de banderes” mentre la veïna Maria Àngels Cuadras va anunciar a la darrera Audiència pública que ella també ha començat a recollir signatures justament perquè no es tornin a col·locar.

Aquesta mateixa setmana Ciutadans ha enviat un comunicat de premsa denunciant la “inacció” del govern davant dels “actes incívics amb propòsits de propaganda nacionalista”, amb esment directe a les encartellades que s’han desenvolupat durant les darreres setmanes per demanar l’alliberament dels empresonats i al cartell de “plaça de l’1 d’octubre” que el Comitè de Defensa de la República (CDR) va col·locar de forma simbòlica a la plaça del Rei durant la Festa de Tardor. També el PP n’ha demanat la retirada. Si bé, els populars han acudit directament a la Junta Electoral de Zona de Terrassa, on, emparant-se en l’ordre de retirada de la pancarta de suport als “presos polítics” de l’Ajuntament de Barcelona, ha instat a retirar tant la placa de la plaça del Rei com la pancarta del consistori. Posteriorment ho han fet els taronja a la Junta Electoral Provincial.

El PSC, però, es desmarca en aquest sentit de l’anomenat bloc constitucionalista. Pere Soler, únic regidor socialista al Ple, porta mesos desmarcant-se amb una abstenció a les mocions sobre el procés que, al seu parer, provoquen confrontació però no faciliten una solució. En la darrera sessió, per exemple, tant es va abstenir en la petició d’alliberar els “presos polítics” com en la de tornar a col·locar les banderes oficials a l’Ajuntament. En les seves intervencions sobre el procés sempre demana diàleg i defensa l’aposta federal com a sortida a l’atzucac.

ICV-EUiA, per la seva banda, també fa un plantejament similar al dels socialistes però votant a favor de les propostes que demanen l’alliberament dels presos. De fet, ni ells, com tampoc ho fan els socialistes ni els partits independentistes amb representació al Ple –PDECAT-Demòcrates, CUP-PC i ERC-MES–, no utilitzen gran part del seu temps als òrgans polítics per debatre de la simbologia.

En la darrera sessió plenària, en què més es va debatre sobre el posicionament de l’Ajuntament per la petició de recol·locar les banderes oficials –moció que va quedar rebutjada amb els únics vots favorables de Ciutadans i PP–, la CUP-PC va relativitzar la importància del fet, ERC-MES va dir que dels símbols franquistes que queden a la ciutat els proposants mai diuen res, ICV-EUiA que la proposta estava plantejada en termes de menyspreu a l’adversari, el PSC que fomentava més divisió i el regidor no adscrit, Dimitri Defranc, que no és un tema cabdal per a la ciutat.

L’alcaldessa, Mercè Conesa, interpel·lada en el darrer Ple per Ciprian, va desmentir que l’Ajuntament participés a la caixa de solidaritat amb els presos i va dir que no és cert que el consistori “contribueix generosament a l’erari de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium”, en paraules del portaveu dels taronja. També va dir que la pancarta de suport als presos ha estat un donatiu. Malgrat les crítiques, com també en va rebre per la col·locació d’una estelada a la plaça Lluís Millet i posteriorment a la plaça d’Octavià, no entra a discutir i al respecte només va dir plens enrere que segurament la bandera local és la que més uneix la ciutadania en els temps que vivim.

Notícies relacionades