La violència no ha arronsat la gent

Fotos: Jordi Pascual

Una vintena de treballadors, equipats amb roba reflectant i l’emblema “Sant Cugat Net”, es concentren a la porta de Valoriza, l’empresa encarregada de la neteja pública de la ciutat. El seu cap encara no ha aparegut. No saben si faran vaga. Quan per fi poden parlar amb ell, el comitè d’empresa decideix sumar-se a l’aturada productiva en contra de la repressió policial soferta a Catalunya des de la suspensió del referèndum per part del Tribunal Constitucional i, especialment, en la cita amb les urnes de diumenge. Tot i que algunes institucions i sindicats s’han esforçat a dir-li aturada, el mot vaga, l’emprat pels primers convocats, ha acabat guanyant la partida dialèctica del dia.

Mentre els treballadors de Valoriza s’assabenten que, finalment, no treballaran, desenes de vehicles han entrat a l’AP7 engalanats amb estelades per dificultar la circulació i blocar l’autopista. L’arrencada ha estat a les sis del matí des del Leroy Merlin i s’ha fet un tomb fins a l’Ikea de Sabadell. L’intent ha estat fallit fins que a la segona, després d’analitzar què ha fallat a la primera, els conductors de la marxa aconsegueixen bloquejar per complet la circulació durant uns minuts. Catalunya a aquelles hores comença a ser intransitable perquè Sant Cugat no ha estat l’únic municipi disposat tallar el seu principal eix comunicatiu.

La vaga general de repulsa a la brutalitat policial ha omplit la ciutat de gent al carrer. Des de les vuit del matí i durant gairebé tot el dia hi ha hagut piquets que han intentat que aquelles empreses obertes tanquessin i que els treballadors que poguessin estar amenaçats pels seus caps deixessin els seus llocs de treball. És el que ha passat amb els Mercadona del carrer Valldoreix i de la rambla del Celler, on els empleats han decidit seguir treballant tot i que durant gran part del matí els piquets han resistit a la porta, celebrant cada persona que decidia no entrat a comprar.

El principal èxit dels piquets ha estat segurament el tancament del Centre Comercial. Els vaguistes allà concentrats expliquen que només ha obert cinc minuts i que, al veure’ls, de seguida ha abaixat les persianes. Han fet tot el possible perquè l’Eroski tanqués malgrat que l’empresa a nivell estatal volia impedir-ho. Per això han restat tot el dia a la porta del centre i fins i tot se’ls han sumat els treballadors. No han tingut la mateixa sort amb els pocs negocis que han obert al centre de la ciutat. Això sí, quan han aconseguit tancar-ne un, els aplaudiments han estat ben sonats, fins i tot des dels balcons.

Però si es parla d’emoció als balcons, s’ha de parlar de la dona que al pas de la marxa que al migdia s’ha fet entre la plaça d’Octavià i l’Ajuntament ha sortit al balcó, estelada en mà, i fent volar la bandera en una eufòria que només es podia donar en un moment històric. Milers de persones, com mai s’havia vist a la ciutat, marxen encapçalats amb el lema “sense por” i molts càntics, sobretot aquell “els carrers seran sempre nostres” que ha esdevingut transversal des que la policia va intentar que els carrers fossin seus. Al davant de la seu del PP es produeix un moment de reivindicació àlgid entre càntics de “fora les forces d’ocupació”.

Mentre, a la plaça de la Vila hi ha prop de 2.000 persones escoltant com l’alcaldessa, acompanyada dels grups polítics sobiranistes, clama contra la violència policial. També les entitats independentistes fan acte de presència recordant que l’Estat no va aconseguir aturar el referèndum. “Hem votat”, “independència” i molts altres càntics victoriosos omplin l’ambient de resistència, especialment quan els voluntaris de l’ADF marxen cap a una altra ciutat. Ells s’havien encarregat l’1 d’octubre de vigilar els accessos de les ciutats per si arribaven els antiavalots. També amb els bombers, que s’han posat al costat de la gent mobilitzada forçant una calma més que necessària en unes hores decisives. La gent ho agraeix com mai: “Els bombers seran sempre nostres!” Els Segadors, sortits de 5.000 goles emocionades, posen la cirereta al pastís.

Els Segadors a la plaça de la Vila #SantCugat #vagageneral @ANCsant_cugat @omniumstc @CDRepublica pic.twitter.com/gyOWnrY8Fv

— elCugatenc (@elCugatenc) 3 d’octubre de 2017

A la tarda, de nou, milers de persones omplen la plaça de la Vila tot i que molts santcugatencs han acudit a Sabadell, Terrassa i Barcelona, on s’han registrat imatges que han fet la volta al món; les de milers de persones –milions si se sumen totes les que hi havia al carrer al mateix temps arreu de Catalunya– defensant la pau i celebrant la convivència. Es donen aquelles imatges de joves amb banderes espanyoles acompanyats d’altres amb estelades, senyeres i banderes de la segona república. La demostració més clara que la gent no s’arronsa ni es divideix si no vol. I la demostració és que el regidor del PSC, Pere Soler, que aposta pel federalisme, ha acudit amb cara circumstàncies a la concentració de la tarda. Ha aplaudit menys que la resta i ha marxat quan ha començat a parlar el representant de l’Assemblea Nacional Catalana però no podia callar davant les imatges de les càrregues policials de diumenge.

Sant Cugat s’ha sumat com mai a una onada de mobilització popular que té tota la pinta que seguirà durant els propers dies. El carrer, de nou, ha guanyat el pols a les institucions i ha demostrat que els darrers anys de procés han tingut una capacitat ingent d’empoderament ciutadà. Tant poder que la violència policial ja no els arronsa. A les concentracions, diversos manifestants expliquen que en qüestió d’hores s’han tornat independentistes i el discurs del rei per la nit ha sigut la coronació –mai millor dit– en què s’ha evidenciat que els que parlen de no dividir la societat només defensen una part dels catalans. I això, encara que fora de la vaga general, ha estat àmpliament criticat a les xarxes socials pels polítics sobiranistes de la ciutat.

Notícies relacionades