Urnes plenes per una via esquerrana i sobiranista

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. El temor d’un trifachito s’ha esborrat ràpidament de la cara dels adversaris de Ciutadans, PP i Vox que utilitzen aquesta expressió. Espanya ha votat en massa a Pedro Sánchez. La província de Barcelona, també. Sant Cugat, però, ho ha fet per ERC - Sobiranistes i, seguidament, per Junts per Catalunya. No, no es pot desprestigiar un tercer lloc d’un PSC que recupera amb força bona part del seu electorat, però la ciutat continua fent una aposta clarament sobiranista; i ara també clarament esquerrana.

Si al 2016 ERC va ser capaç de posar fi al feu convergent, encara que amb un resultat molt ajustat, el 28A ha servit per donar ales als republicans i esperances als socialistes just quan comença la cursa electoral per a les europees i les municipals. Si ERC ja anava de guanyadora, el 26,75% de suports dels santcugatencs a les generals del diumenge no fan més que reafirmar-li la seva expectativa. Però clar, les municipals potser són un món a part.

El més important del 28A és, indubtablement, la participació. Durant la jornada el govern espanyol es congratulava de l’increment impressionant que s’ha viscut a Catalunya. Sant Cugat no ha estat menys i ha tancat els col·legis electorals amb un 84% de participació, que es diu aviat. Les cues matineres a la Casa de Cultura ho advertien i l’aglomeració de gent als col·legis al migdia ho constatava definitivament.

Fer un tomb pels col·legis era trobar-se gent meravellada del gran nombre de votants: “Mai havia vist tanta gent votant” –bé, sempre hi ha algú que diu això però aquesta vegada era cert–. L’ambient festiu i de suport entre apoderats de partits adversaris només s’ha trencat quan ha aparegut alguna representant de Vox. I no perquè hagi passat res sinó perquè la resta d’apoderats no saben com actuar davant l’extrema dreta.

Encara que potser és l’extrema dreta qui amb les seves formes genera temors i reticències –no és per a menys–. S’ha vist clarament quan Ortega Smith, un dels líders de Vox, ha acudit a votar ni més ni menys que a la Sala Canigó, engalanada amb estris i pancartes dels Gausacs, colla castellera de Raül Romeva, qui a diferència d’ell sí ha rebut el suport massiu dels santcugatencs en la seva candidatura al Senat. Per si hi havia cap dubte, no han convocat la premsa local.

Tot i el petit esperpent de tot plegat, l’extrema dreta té el suport de més d’un 4% dels santcugatencs, una xifra molt similar a l’aconseguida pel PP, que deu resar aves marías perquè la participació es mantingui elevada i la fragmentació del vot no els deixi fora del Ple en les municipals del mes vinent. La suma de la dreta i la ultradreta favorable a la unitat d’Espanya a Sant Cugat arriba al 20% dels vots, el que ve a dir que el 80% restant està disposat a plantar-li cara, ja sigui per l’eix nacional o pel dreta-esquerra.

Ben vist, és més que comprensible que els partits que més bel·ligerants s’han mostrat contra l’independentisme no ocupin el TOP 3 –Ciutadans és el que més vots ha aconseguit i ocupa el cinquè lloc– a una ciutat eminentment independentista o, com a mínim, sobiranista. Ja va passar alguna cosa semblant el 26J –llavors sense Vox–. Però bé, els taronja potser esperaven un creixement com el que van experimentar a les catalanes del 2017, quan van ser primera força a Catalunya i segona a la ciutat. És això una mostra de vot dual o dels efectes de la fragmentació i reconfiguració d’espais polítics?

Mentre Sant Cugat es manté fidel a la República catalana –permet-me la hipèrbole–, consolida un canvi de conducta en l’eix dreta-esquerra. Allò que ja s’intuïa subtilment al 2016 però que no es va consolidar al 2017 ara ja és una realitat. Els partits de la socialdemocràcia de centre-esquerra cap a l’esquerra sumen gairebé un 60% dels vots. Sí, a Sant Cugat. Ens hauríem de remuntar a les generals del 2008 per trobar un resultat de l’esquerra equiparable a aquesta fita. Tot això passa a un mes de les municipals en què l’esquerra es veu encoratjada a fer fora el PDECAT del govern.

Tot això ho he escrit mirant un gràfic electoral que he fet jo mateix. Cada vegada s’assembla més a un formatget del Trivial, a cada comicis hi ha nous colors. Perquè aquesta vegada no ha sigut només Vox, també un Front Republicà que ha superat el 3,5% a la ciutat. Hi ha la sempre aspirant PACMA, que s’ha quedat amb un 1,39% de suports, molt per sobre que la resta de partits que no arriben al 3%. Les expectatives del partit animalista s’han esborrat ràpid encara que és difícil saber si és perquè les enquestes es van equivocar o per les crítiques –i respostes– que ha rebut en els dies previs a les eleccions.

Aquestes eleccions ens haurien de fer mirar al Congrés i veure amb qui pactarà Sánchez però l’anàlisi en clau local ens fa mirar a les municipals del mes vinent, amb els (im)possibles pactes que poden canviar-ho tot o deixar-ho tot igual i amb el dubte sobre fins a quin punt els resultats són extrapolables. Fins el mes que ve.

Notícies relacionades