“Una vulneració clara del principi d’objectivitat i neutralitat política”: el jutjat ordena la retirada de la pancarta de l’Ajuntament

Foto: Munia Fernández-Jordán

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El jutjat contenciós-administratiu número 10 de Barcelona ha emès una interlocutòria en què obliga l’Ajuntament a retirar la pancarta amb el lema “llibertat presos polítics” i el llaç groc que llueix a la façana de l’edifici de la Casa de la Vila –a la banda de la Policia Local–. L’ordre respon a la sentència emesa el 9 de novembre del 2020 pel mateix jutjat arran d’un recurs presentat pel grup municipal de Ciutadans al 2018.

Va ser el mateix grup el que, arran de la no-execució de la sentència, va instar l’execució provisional al passat gener. Es tractaria d’una execució provisional tenint en compte que el govern va anunciar la presentació d’un recurs d’apel·lació que encara no s’ha resolt. Ja en la sentència del novembre s’apuntava a la manca de neutralitat institucional que suposa tenir una pancarta amb aquest lema a l’edifici consistorial, una idea que es referma amb la nova instrucció: “S’observa que l’esmentada actuació recorreguda té per objecte una declaració o manifestació de caràcter polític expressant la voluntat política d’adhesió i suport a una determinada opció ideològico-política, adoptada al marge de les lleis i al règim de competències de l’administració local, que suposa una vulneració clara d’objectivitat i neutralitat política”.

Els tres regidors de Ciutadans han donat a conèixer la interlocutòria en una roda de premsa aquest dilluns al migdia mentre el govern municipal encara no ha fet cap declaració al respecte a l’espera de rebre la notificació de forma oficial. “És un victòria de tots els que creiem en l’estat de dret”, ha dit la regidora Munia Fernández-Jordán tot recordant que la interlocutòria parla d’execució immediata de la sentència, “és un drap partidista i sectari que ha de desaparèixer ja d’aquí”.

La regidora ha posat en valor la tasca del seu grup municipal i de la resta de persones i entitats que han emprès vies legals en favor de la neutralitat dels espais públics: “A Espanya no hi ha cap pres polític, sí polítics delinqüents empresonats”. Amb aquesta afirmació, Fernández-Jordán ha criticat el govern espanyol per la decisió de concedir els indults, considerant-ho “una burla a tots els ciutadans que respectem la llei”, i ha agraït la ciutadania que es va mobilitzar en contra d’aquests a la plaza de Colón de Madrid. També ha posat en valor el paper del rei Felip VI i del poder judicial.

Què diu la interlocutòria?

Més enllà del fos polític de l’assumpte, la interlocutòria fa èmfasi en el fet que es tracta d’una execució provisional tot dient que la retirada provisional fins tenir una sentència ferma no suposa cap “situació irreversible o prejudici d’impossible reparació”, que són els motius pels quals s’hauria de desestimar una execució provisional d’una sentència. A més, s’indica que la col·locació de la pancarta es va fer sense “cap acte administratiu que doni cobertura jurídica”.

Les claus de la sentència

La resolució judicial del novembre, sobre la qual es basa la interlocutòria anunciada per Ciutadans aquest dilluns, concreta la idea de neutralitat institucional indicant que no es poden col·locar “banderes partidistes” en espais públics tot i ser decisió d’un òrgan col·legiat com el Ple i que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, les administracions públiques no tenen llibertat d’expressió, com sí té la ciutadania tal com queda recollit a l’article 20 de la Constitució.

En la defensa municipal, els advocats van intentar que no s’acceptés a tràmit la denúncia de Ciutadans per no tenir legitimació activa ni capacitat processal i que la col·locació de la pancarta era una acció de naturalesa política i ajustada al marc jurídic, dues apreciacions que el jutjat va rebutjar. Ara, davant la petició d’execució de sentència per part de Ciutadans, la representació legal de l’Ajuntament va presentar al·legacions tot dient que la retirada de la pancarta suposa “un prejudici irreparable atès que es refereix a les reivindicacions sobre drets humans i llibertats fonamentals que escapa de la controvèrsia política partidista”.

A l’espera del TSJC

Acollint-se al dret d’apel·lació, l’alcaldia va optar per recórrer la sentència del 2020, una decisió de la qual el PSC es va desmarcar tot i fer-se en nom del consistori. Segons es desprèn de la interlocutòria, hores d’ara no només no hi ha resolució sinó que encara no se sap si s’ha admès a tràmit el recurs.

Dues altres sentències similars

El cas de la pancarta és similar al de l’estelada que va onejar primer a la plaça Lluís Millet i posteriorment a la plaça d’Octavià. En un recurs presentat per Societat Civil Catalana, al 2016 el jutjat contenciós-administratiu número 2 de Barcelona ja va emetre una sentència en què parlava de neutralitat de l’espai públic per ordenar la retirada de la bandera. Aquesta decisió es va refermar per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al 2018, una notícia molt celebrada pel llavors vocal de Societat Civil Catalana José Domingo per ser “la primera sentència respecte a símbols a l’espai públic fora de període electoral” i, per tant, per marcar jurisprudència.

Tot i no tractar-se de símbols en l’espai públic, és una sentència similar a la que va permetre que l’Ajuntament deixés de pagar la quota a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), tot i que la pròpia entitat va dir que això no suposava deixar de formar-hi part. La primera sentència es va emetre al 2015 i va ser refermada al 2018 per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya arran d’un recurs interposat per la Delegació del Govern Espanyol a Barcelona al 2014, és a dir, sota la comandància política de María de los Llanos de Luna (PP). L’Ajuntament va eliminar la partida del pressupost municipal l’any passat arran d’una al·legació del grup municipal de Ciutadans en què es recordava aquesta sentència que obligava a eliminar la partida dels comptes.

Notícies relacionades