Una Diada d’equilibrismes

Fotos: Jordi Pascual (al peu de la notícia hi ha un recull d’imatges de tota la jornada)

CONTRACRÒNICA. Aquells qui cada any insisteixen en la poca inclusivitat dels actes institucionals de la Diada han perdut motius per fer-ho. L’atzucac polític i el moment de redefinició del tauler de joc han suposat l’arribada de paraules més pausades i crides al diàleg. No és que l’independentisme no hi sigui, és que, després de més d’un any pendent del judici del procés i d’implementar una República que mai ha existit, no sap on és.

La mobilització segueix i centenars de santcugatencs s’han desplaçat a Barcelona per participar a la manifestació de l’Assemblea Nacional Catalana, que segons la Guàrdia Urbana ha ajuntat 600.000 persones, 400.000 menys que l’any anterior. Però no només es tracta de la baixada de la participació sinó també de la creixent distància entre la gent i els partits, una escletxa que es començava a dibuixar l’any passat i que al 2019 és innegable.

La manifestació independentista ha cridat més “llibertatˮ, en referència als presos, i “unitatˮ, en referència als partits, que “independènciaˮ. Els altaveus ubicats estratègicament al llarg de la Gran Via han insistit fins a la sacietat que calia la unitat d’acció, tot envoltat de missatges positius i clams incapaços d’amagar la bifurcació de les estratègies polítiques dels partits. Ni els castells dels Gausacs a plaça d’Espanya ni els balls del Joan i la Marieta a Gran Via han pogut remediar-ho.

I malgrat això, molta gent hi ha acudit. Pels presos. Per una independència que no saben quan ni com serà, si és que mai és. Al mig de la riuada de gent, que aquest any ha estat incapaç d’omplir els carrers centrals de la Gran Via al tram on estava l’ANC i els Geganters, un home lluïa un mocador. “Se’ns ha acabat la paciència, volem la independènciaˮ, portava imprès. Altres persones s’han posat cascs d’obra grocs per demanar la “construccióˮ de la República i hi ha d’altres que s’han apropat a les múltiples parades del Consell per la República esperant que aquest òrgan, per fi, serveixi per arribar a l’objectiu.

Fa temps –com a mínim des de la tardor del 2017– que tot l’independentisme demana revisar els erros i encerts però no es posa d’acord en el diagnòstic ni menys encara en la solució. Pel mig, les eleccions municipals han portat pactes tan poc comprensibles des d’una òptica exclusivament nacional com el tripartit (ERC-MES, PSC i CUP-PC) santcugatenc o l’acord Junts-PSC de la Diputació.

Les frases en discursos i pancartes per demanar l’absolució en el judici del procés i per cridar a una nova onada de mobilitzacions en cas d’una sentència condemnatòria ara per ara és dels pocs punts en comú dels partits independentistes. Un cop passada la sentència aquestes mateixes frases poden ser un desgast enorme per al nou sistema de poder independentistes+no independentistes que s’ha instaurat a ens locals d’arreu del país.

Potser per això, i sent conscient que ha de protegir un pacte tan criticat com admirat, l’alcaldessa Mireia Ingla ha optat per un discurs conciliador: “No parlem de banderes, ni de llengües, ni de religions. Parlem d’il·lusió, de futur i d’esperançaˮ. Sí, ha demanat un referèndum, aturar la repressió i l’alliberament dels presos –amb esment especial a Raül Romeva–, i, sí, també ha dit que ella aposta per una República catalana, però ha dedicat bona part de la intervenció a parlar de representar a tothom i garantir drets com l’habitatge.

Fins i tot, encara arrossegant un d’aquells arguments que tant es van fer servir en campanya, allò del model de ciutat, l’alcaldessa no ha dubtat a dir: “Quan ens omplim la boca parlant de model de ciutat, en realitat ens hauríem de referir a la feina que fem cadascú de nosaltres per impulsar polítiques integradores i populars, que arriben a tothom i que estan fetes i pensades per a tothomˮ.

I no, no només ha estat així per ser el discurs institucional. Els seus companys de partit, en l’ofrena com a agrupació local, han dit que cal obrir la ment i “fer seure l’Estat amb els ulls del món a sobre de la taulaˮ. Els altres companys independentistes al govern, la CUP-PC, han parlar directament de punt d’inflexió i d’avançar cap a la independència “sense dreceresˮ a través de l’autoorganització popular. I els socialistes també han cridat al diàleg i l’entesa per tenir una societat i una Diada inclusiva.

No gaire lluny d’aquesta petició d’entesa s’ha trobat l’únic partit sense representació municipal que ha participat a l’ofrena, Sant Cugat en Comú. Lamenten una dècada perduda i reivindiquen el lema “un sol pobleˮ. Per això han reivindicat una resposta política a l’encaix nacional mentre es treballen altres temes clau que també han estat repetits per altres partits, com ara el feminisme, la desigualtat i l’emergència climàtica.

Així que només Junts per Sant Cugat ha mantingut una línia discursiva més frontal en quant a l’eix nacional, cridant a fer front als “embats de l’Estat espanyolˮ, a seguir treballant per la independència i a negar la fractura social: “Hi ha unanimitat en la voluntat de viure a un país millorˮ.

Menys clar ha estat el bon-rotllisme generalitzat a Valldoreix ja que el discurs de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) llegit pel president, Josep Puig, parlava d’involució democràtica a l’Estat i d’un menyspreu que sofreix Catalunya en forma d’infrafinançament i repressió. La contundència de l’escrit no ha agradat la vocal del PSC, Susanna Casta, que ha estat l’única que no ha aplaudit la intervenció de Puig. Bé, Ciutadans ni ha aparegut a cap dels dos actes, com ja havien anunciat prèviament en desacord amb el que consideren una politització de la Diada.

Així és com una jornada en què un altre any l’única notícia no previsible hauria estat la pluja que ha obligat a anul·lar la marxa a peu per Collserola de l’ANC i a ajustar les ofrenes florals i actes institucionals ha acabat esdevenint un termòmetre del moment polític que viu el país. Perquè la sentència és a tocar i l’ombra d’unes noves eleccions estatals i catalanes no para de passejar-se pels mitjans. Mentrestant, la política catalana sembla un equilibri imperfecte de posicions en moviment.

Aquí trobaràs el minut a minut de la Diada en clau santcugatenca i a continuació un recull fotogràfic de la jornada:

Notícies relacionades