Un jutjat ordena la retirada de la pancarta de l’Ajuntament: les claus de la sentència

Foto: Localpres

El dilluns passat el jutjat contenciós-administratiu número 10 de Barcelona va dictar una sentència en què s’obliga a l’Ajuntament a retirar la pancarta amb el llaç groc i el lema “llibertat presos polítics” que hi ha a la façana de la casa de la vila, a la part de l’edifici on es troben les instal·lacions de la Policia Local. La resolució, que el consistori pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), s’assembla a la del 2016 que va forçar al consistori a retirar l’estelada de la plaça Lluís Millet i posteriorment, al 2018, de la plaça d’Octavià ja que té en consideració el principi de neutralitat dels edificis i espais públics.

La resolució neix d’un contenciós-administratiu presentat al desembre del 2018 per part del grup municipal de Ciutadans, els integrants del qual hores d’ara han desestimat fer declaracions al respecte. El partit ha publicat a les xarxes socials que seguiran treballant per “un consistori que ens representi a tots” i “denunciant qualsevol acció que vulneri la neutralitat de l’administració”. Fonts de l’Ajuntament expliquen a aquest diari que encara no han rebut oficialment la sentència i que, per tant, per ara no faran cap declaració ni avançaran si presentaran un recurs al TSJC.

Manca de neutralitat institucional per la col·locació d’un símbol partidista

elCugtenc ha tingut accés a la resolució judicial, que recull com a punt principal de l’argumentari la manca d’objectivitat i neutralitat institucional per la col·locació d’un símbol que és considerat partidista. Citant dues resolucions, una sobre la col·locació d’una bandera nacionalista canària a l’Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife i una altra sobre la col·locació d’una pancarta en favor de l’apropament dels presos bascos a la façana de l’Ajuntament de Legutio, el jutge considera que no es poden col·locar banderes i símbols no oficials a les façanes d’edificis públics malgrat que aquests mantinguin els emblemes oficials.

“Es reafirma que l’actuació administrativa impugnada entranya una clara infracció del principi d’objectivitat i neutralitat i, conclou, que els principis de proximitat a la ciutadania i pluralisme polític que s’invoquen en el recurs exigeixen de les autoritats municipals la no utilització de les instal·lacions de l’Ajuntament per a reivindicacions partidistes que poden ser completament legítimes, però que no poden defensar-se mitjançant l’ús de mitjans públics”, recull la sentència citant la resolució sobre el cas del País Basc.

Tot i que la defensa de l’Ajuntament va argumentar que la col·locació de la pancarta era resultat d’acords plenaris i que, per tant, obligar-ne la retirada suposaria coartar l’autonomia local, la resolució recull dues respostes clares. D’una banda, que no es poden col·locar “banderes partidistes” –en tant que no són oficials i no representen al conjunt de la ciutadania– en espais públics per molt que la decisió s’hagi pres amb els vots dels càrrecs electes. D’altra, que “la doctrina del Tribunal Constitucional sosté que les institucions públiques, a diferència dels ciutadans, no gaudeixen del dret fonamental a la llibertat d’expressió que proclama l’article 20 de la Constitució Espanyola”.

Són dues apreciacions que ja va rebre l’Ajuntament en el cas de l’estelada de la plaça Lluís Millet, posteriorment traslladada a la plaça d’Octavià i finalment recol·locada a una parcel·la privada on no operen aquests criteris de neutralitat institucional i no llibertat d’expressió de les administracions públiques. En el cas de la pancarta, el jutjat n’ordena la retirada immediata i no imposa costes processals a cap de les parts. L’Ajuntament disposa de 15 dies des de la notificació de la sentència per presentar el recurs d’apel·lació.

La defensa de l’Ajuntament va buscar dues vies perquè el contenciós no s’admetés a tràmit

Abans de resoldre sobre el fet de la pancarta, el jutjat ha hagut de respondre a les dues peticions d’inadmissibilitat presentades per la defensa de l’Ajuntament. La primera d’elles apunta que un grup municipal no té legitimació activa ni capacitat processal. En aquest sentit, la sentència té en compte els tres regidors que el conformen: “La jurisprudència ha reconegut la legitimitat dels grups polítics d’una corporació municipal per poder impugnar per la via contenciosa administrativa els acords de la corporació si els regidors integrats del grup van votar-hi en contra”. Posteriorment recull que els grups també poden impugnar les accions d’òrgans unipersonals, com l’alcaldia, si “s’han sostret al control de l’òrgan col·legiat de competència superior [el Ple]”.

La segona considera que la col·locació de la pancarta no pot ser un fet impugnable ja que, segons el consistori, és una acció de naturalesa política i ajustada al marc jurídic. El consistori també recorda que això no s’aplicava en el marc de processos electorals, quan es va girar la pancarta perquè no mostrés cap símbol. El jutjat escolta el grup de Ciutadans quan diu que “l’edifici té la condició de bé de domini públic, i per tant la seva utilització s’ha d’ajustar al compliment dels fins i competències de l’administració titular del bé”. El jutjat diu que l’Ajuntament no té cap empara jurídica per procedir a col·locar una pancarta amb un llaç groc i el missatge “llibertat presos polítics”.

Notícies relacionades