Un autohomenatge lluny de partidismes pels 40 anys d’Ajuntament democràtic

Fotos: Jordi Pascual

A l’abril va fer 40 anys de les primeres eleccions per elegir la representació als ajuntaments després de la dictadura. Arreu del país milers de persones que havien estat actives a nivell social van entrar a unes institucions incipients amb l’esperança de consolidar una democràcia que deixés enrere 40 anys de franquisme. Quatre dècades després tot allò sembla llunyà, entre discursos que demanen una revisió de fons del sistema que es va començar a construir en aquella transició democràtica que va despertar tantes esperances com frustracions però que, malgrat tot, va ser un avenç.

A aquestes alçades de la pel·lícula sembla impossible aturar-se a pensar en els mèrits d’aquelles primeres persones que van arromangar-se en favor de la institució municipal naixent. Potser és fàcil fer-ne una revisió a posteriori i més complex posar en valor allò aconseguit. Malgrat això, tots els partits han reivindicat l’efemèride en l’acte central de commemoració dels 40 anys d’ajuntaments democràtics, celebrat dilluns a la tarda a l’Ajuntament.

El personal municipal ha estat el primer a estar felicitat, perquè sense ell res no funcionaria. José Giménez, membre de la brigada d’obres des del 1973, ha tingut un reconeixement especial que en veritat és extensiu a la resta d’ànimes invisibles que fan possible que l’Ajuntament funcioni. Aquelles i aquells que actuen i proposen davant una comandància política que dicta ordres que no sempre veuen clares.

“Els pobles i ciutats són resultat de la nostra feinaˮ, ha reivindicat l’alcaldessa, Mireia Ingla, en un toc autoreferencial. Perquè l’acte del 40è aniversari dels ajuntaments democràtics ha estat precisament això, un autohomenatge però que, a diferència del que es veu mensualment als plens municipals, ha tingut poc de partidisme. “La ciutat és l’acumulació d’errors i encerts de cada governˮ, reivindica l’alcaldessa, “però a tots ens uneix la passió pel servei públic i per la ciutatˮ.

Sant Cugat ha més que doblat la població en 40 anys, un repte de creixement que han afrontat diversos governs, els dos primers en mans del PSC, després 32 anys de CiU –en la darrera etapa PDECAT-Demòcrates– i ara un tripartit que tot just comença a caminar. Durant aquest temps, reivindica Ingla, s’han fet passos també dins de la política, aconseguint que les dones hagin passat de ser tres al primer mandat a 13 en l’actual i que les tres darreres alcaldies hagin estat en mans de dones.

Els seus socis de govern també han tingut bones paraules per a tots els representants polítics previs. Francesc Duch, portaveu d’ERC-MES, ha reivindicat la feina dels càrrecs electes que “entraven amb les mans buidesˮ. Ha posat en valor la política municipal per ser la més propera a la gent i ha reconegut reptes actuals per a l’Ajuntament com ara l’accés a l’habitatge, la crisi climàtica, l’exclusió social i la mobilitat.

Pere Soler, portaveu del PSC, ha reivindicat les dues primeres alcaldies socialistes i les presidències de l’EMD de Valldoreix de Josep Lluís Martínez i de Montserrat Turu, en aquest cas sota la Candidatura de Progrés Catalanista. D’ells ha reivindicat l’arranjament de rieres, els primers carrers per a vianants, l’arribada de grans empreses, de l’ETSAV i de RTVE. Defensa l’acord tripartit per aportar una mirada d’esquerres i, alhora, crida a allunyar-se del “sectarisme partidistaˮ.

Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, ha posat en valor la lluita antifranquista tot i la “transició mal fetaˮ. Reconeix que l’alternativa al que es va aconseguir era tornar a la dictadura. En l’actualitat els ajuntaments s’enfronten, a ulls de la cupaire, al poder de la mercantilització d’organismes globals que no són escollits per a ciutadania. Davant això, el món local ha d’apostar per la participació real i per no ser només gestors de la res pública.

 

La cap de l’oposició i exalcaldessa, Carmela Fortuny, ha centrat el seu discurs en el moment polític que viu el país. Considera que ens trobem davant d’una democràcia fràgil i dèbil, un context en què el populisme i el feixisme pot créixer. Davant això, la portaveu de Junts per Sant Cugat crida al diàleg, que el considera incompatible amb la repressió que assegura que practica l’Estat. Diu que aquest diàleg ha de tenir en compte els grups, els veïns i les institucions i que mai ha de perdre “la dimensió de l’altreˮ. Ha posat en valor totes les alcaldies perquè han ajudat a construir el Sant Cugat actual.

Aldo Ciprian, portaveu de Ciutadans, ha fet la intervenció més curta. Ha posat en valor la tasca dels primers representants polítics de l’etapa democràtica, sobretot davant les dificultats que es trobaven en la posada en marxa d’un nou sistema polític. També ha reivindicat aquell moment com el que va permetre l’entrada, encara tímida, de la dona a la vida política després de 40 anys d’invisibilització i reclusió a la llar.

Ramon Gutiérrez, ara a Sant Cugat en Comú –partit que no té representació al Ple–, ha parlat en nom d’ICV-EUiA (grup que va representar el mandat passat) i del PSUC. Ha reivindicat la lluita antifranquista i el principi de solidaritat que va impregnar les primeres passes de la democràcia a nivell municipal, un fet que es va veure, recorda, a la Festa de Tardor. Defensa el món local per donar serveis a la ciutadania i es mostra satisfet que el seu partit hagi fet aportacions en favor de tenir una empresa pública d’habitatge, de la descentralització, de la relació entre l’Ajuntament i l’EMD de Valldoreix i d’haver implementat incipientment la tarifació social. Davant el moment polític actual, ha cridat a lluitar pels drets i treballar per gestionar-los des de les administracions.

El PP ha excusat la seva absència, essent l’únic partit dels que ha tingut representació durant els darrers 40 anys que no ha acudit a l’acte institucional, una trobada que més enllà dels discursos ha estat marcada pel reencontre d’antics càrrecs electes. Hi ha acudit l’exalcaldessa Mercè Conesa i l’exalcalde Lluís Recoder i els actuals consellers Jordi Puigneró i Damià Calvet, tots dos antics regidors. S’han tingut paraules de record per als exalcaldes morts, Àngel Casas i Oriol Nicolau i per a l’exalcalde Joan Aymerich, que ha excusat la seva absència per motius mèdics.

Notícies relacionades