Un adéu republicà

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Emocionat i amb els ulls plorosos –mostrant-se tal com és, segons Conesa–, el fins ahir tinent d’alcalde d’Urbanisme i Economia, Damià Calvet, s’ha acomiadat de la regidoria però no de la ciutat perquè espera poder seguir treballant per Sant Cugat des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat. La seva marxa és un sotrac per al govern, que s’ha hagut de reestructurar i perdre força. Malgrat això, el seu darrer Ple no ha estat per obrir debat sinó per dir adéu, un adéu de satisfacció amb la feina feta i d’aspiracions tant grans com difícils: fer que Catalunya camini cap a la República, aquella proclamada simbòlicament i mai implementada, segons el discurs majoritari entre el sobiranisme.

La portaveu de la CUP-PC i cap de l’oposició, Núria Gibert, li ha agraït l’acceptació del nou càrrec perquè, tem, porta intrínseca una “càrrega repressiva”. Tots els grups l’han felicitat pel nou càrrec –fins i tot el PSC, que tot i que el seu únic regidor s’ha hagut d’absentar, li ha transmès personalment el seu reconeixement–. També la feina feta ha tingut reconeixements tant inesperats com el de Ciutadans, que agraeix el “talant dialogant” que ha mantingut Calvet des que al 2015 va ser elegit regidor.

Se’n va –i això ja no té marxa enrere– amb temes urbanístics oberts, com Torre Negra, arribar al 5% de lloguer protegir tal com recull el Pla d’Acció de Promusa, el desenvolupament de Can Fontanals o les millores a alguns barris. I així li ho ha recordat la portaveu d’ERC-MES, Mireia Ingla, en una barreja d’“ens calen polítics que es dediquen totalment a la ciutat” i una actitud cofoia pel repte que a partir d’ara haurà d’assumir el fins el moment company de plenari. Si Ingla li ha recordat temes pendents, ell mateix ha allargat el llistat i n’ha fet un paral·lel d’altres aconseguits, d’entre els quals destaca l’inici de la urbanització de Can Borrull.

Evidentment, també hi ha hagut espai per a la crítica. Ramon Gutiérrez, d’ICV-EUiA, ha recriminat al govern un equip amb tantes tinences d’alcaldia i la priorització del creixement professional o polític a l’interès de ciutat. Álvaro Benejam, del PP, ha lamentat els canvis de cartipàs i de nom del grup municipal del govern (va començar sent CiU i ara és PDECAT-Demòcrates). Dimitri Defranc, regidor no adscrit, ha lamentat no haver tingut la informació del nou cartipàs abans.

De nou Ciutadans, a través del seu portaveu, Aldo Ciprian, ha criticat la despesa del govern que ara creix ja que Calvet no cobrava de l’Ajuntament pel seu càrrec de director de l’Incasòl i ara la retribució de Brugarolas creix en prop de 4.000 euros i, diu, la de Puigdomènech arriba als 50.000. Conesa li ha intentat fer entendre que demanar més dedicació per la ciutat però estar en contra d’augmentar les retribucions amb la dedicació és contradictori però ell no ha entrat al joc perquè té clar que el debat sobre retribucions supera amb escreix aquest canvi concret.

Fora dels petits debats polítics, el Ple de comiat de Calvet ha estat ple d’emoció amb floretes volant d’una banda a l’altra, sent ben conscient el govern que perd un dels seus principals actius polítics. Per a ell, explica, ha estat un honor defensar el model de ciutat de Sant Cugat amb l’urbanisme “al centre” de la construcció d’un municipi verd. Conesa li ha reconegut les “ganes de ser perfecte” i la portaveu de PDECAT-Demòcrates, Cristina Paraira, “les maneres de fer”, que considera participatives. Calvet s’ha acomiadat acceptant possibles errors d’haver hagut de compaginar les tasques municipals amb la direcció de l’Incasòl i la participació en la política nacional, entomant al final de tot les crítiques rebudes per la multiplicitat de funcions.

Els aplaudiments, cares tristes –però alegres per dins pel nomenament com a conseller–, veu entretallada i algunes llàgrimes han posat punt i final als tres anys de Calvet com a regidor, el que té una part trista per al govern pels vincles d’amistat que s’han creat i reforçat durant aquests anys però també des de la perspectiva de governança. Amb Conesa potser mirant de reüll al port de Barcelona, un regidor menys i a un any de les eleccions municipals, el PDECAT no només ha perdut del dia a dia local un dels seus principals actius sinó que s’ha complicat una mica més la cursa electoral de cara a les eleccions del 2019.

Notícies relacionades