Torre Negra i el contenciós de l’endemà

Fotos: Jordi Pascual

I a la tercera encara no se sap si arribarà la vençuda. El Ple municipal de març ha donat el vist i plau a la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que posa les bases del tercer intent de protecció de Torre Negra a través d’una operació urbanística. Les dues anteriors havien quedat rebutjades als tribunals davant la incessant insistència de Núñez i Navarro, aquell grup empresarial que el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, es nega a pronunciar, com si no dient el seu nom espantés els mals auguris. Però no, sempre hi són per presentar programes d’actuació, per al·legar intents de protecció, per portar-los als tribunals... Al final sempre queda aquell gust agredolç d’un conflicte que s’allarga des dels anys 90 sense haver perdut ni un arbre però amb l’espassa de Damocles –en paraules de Calvet– sempre a sobre.

I això cansa perquè part de l’oposició veu que ensopegarem un altre cop en la pedra que fa que portem anys en el cicle projecte-anul·lació-modificació-recurs-sentència desfavorable sense tancar res en ferm. Hi ha qui demana valentia al govern i qui, com la portaveu de la CUP-PC, Núria Gibert, aposta per accions paral·leles de la utilitat de les quals no està segura al 100%. Negociar amb els propietaris no és tan fàcil ja que, tenint en compte que Núñez i Navarro n’és el majoritari, “no es pot negociar amb qui no vol” (Calvet dixit). Així que al govern només li queda la fe, creuar els dits perquè a la tercera arribi la vençuda i sinó tenir la tranquil·litat que totes les sentències reconeixen que és l’Ajuntament qui té la capacitat de decidir el desenvolupament urbanístic de la ciutat, un consol pobre que com a mínim serveix per tirar la pedra uns metres més enllà fins tornar a topar-hi d’aquí uns quants anys.

Perquè topar-hi segurament hi toparem. “Demà mateix tindrem un nou recurs de Núñez i Navarro”, ha etzibat el portaveu socialista Pere Soler. Demà potser no però l’endemà de l’aprovació definitiva a la Generalitat segur que sí, tem el tinent d’alcalde d’Urbanisme, el que deixa aquesta proposta tant ambiciosa com gairebé paper mullat o amb l’únic mèrit d’haver-se creat per a aturar la darrera proposta dels promotors, que pretenien omplir de cases Torre Negra des de la rotonda del Rotary fins al Pi d’en Xandri. No és el primer atac de sinceritat de Calvet en aquest afer i deu ser perquè més que una confessió és la realitat òbvia, palpable, que deixa l’oposició demanant una alternativa que tampoc s’acaba de concretar.

“Protegir Torre Negra és cabal però no podem agafar dreceres”, valora la regidora de Ciutadans, Munia Fernández-Jordán, que ha aconseguit desempallegar-se de l’etiqueta de trencadora de la unitat que es va guanyar quan es forjava la nova proposta. Al final ells (abstenció) i PP (vot contrari) han estat els únics que han desfet el bloc monolític estil Fuenteovejuna que, ben vist, tampoc havia significat res de cara als tribunals, que no han parat d’emetre sentències que, en paraules del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, són un flac favor per a la ciutat, sent especialment doloroses aquelles que volien treure qualsevol justificació d’uns suposats valors naturals que caminant per la zona són evidents però no al despatx del jutjat de torn.

Amb tot, el portaveu popular, Álvaro Benejam, no ha aconseguit situar amb èxit la proposta de compensar els propietaris a canvi de no edificar a Torre Negra –un rebuig carregat de legalismes– com tampoc Gibert no ha fet quallar asseure’s de nou amb els propietaris. La portaveu ecosocialista, Roser Casamitjana, només ha pogut dir que l’operació era necessària mentre el regidor d’ERC-MES Ferran Villaseñor ha demanat més unitat. Per a Calvet, però, la compactació d’actors encara existeix i pren la forma del Club Muntanyenc i el Col·lectiu Pi d’en Xandri +21 –hereu de la Plataforma per a la Defensa de Torre Negra–, els representants dels quals ha estat l’únic polític que ha dirigit unes paraules d’agraïment.

El bucolisme ha expirat poc després, en plena Audiència pública, quan un veí de la urbanització de Torre Negra ha lamentat l’abandonament del barri alhora que ha demanat ser escoltat, igual que ha fet la família Bell, de la Masia de Can Bell, amb part dels terrenys a l’àmbit i, sobretot, amb un edifici amb un alt valor històric que desitgen transformar perquè no desaparegui per a sempre a causa dels desperfectes. Fa uns anys tot plegat hagués forçat un titular d’aquests que ara es miren de reüll i amb vergonya per haver-se cregut el poder. Alguna cosa com: Protecció definitiva de Torre Negra. Ara ni tan sols s’atreveix a dir-ho el regidor de torn. Caldrà esperar a l’endemà.

Notícies relacionades