Tret de sortida a la cursa electoral

Imatges de les municipals del 2015. Fotos: Localpres

ANÀLISI. Les eleccions municipals del 2015, a banda de fer perdre la majoria absoluta que el mandat anterior ostentava CiU, van suposar un esclat pel que fa a l’aparició de nous partits polítics al joc institucional. El Ple de Sant Cugat va passar de tenir cinc forces polítiques a set, i durant el mandat la desfeta de CiU i l’aparició de dues regidories no adscrites, una d’elles com a representant d’Units per Avançar, han fet que avui tinguem una multiplicitat d’actors polítics important: PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC, PP, Xavier Cortés com a regidor no adscrit membre d’Units per Avançar i Dimitri Defranc com a regidor no adscrit que va sortir de la CUP-PC sense retornar l’acta i ara s’ha endinsat en la creació del partit Proposem.

El 2015 també va suposar un sotrac important a Valldoreix, amb el manteniment de la majoria absoluta per part de CiU-Actuem –actualment PDECAT-Actuem– tot i que amb menys força i la desaparició dels dos partits de l’oposició (ICV-EUiA i PP), substituïts per la CUP-PC, ERC-MES i Ciutadans. De cara als propers comicis municipals, l’intent d’una candidatura unitària de les esquerres (sense el PSC), que segurament tindrà com a presidenciable el portaveu del grup de la CUP-PC, Xavier Humet, també pot alterar molt la representació a la Junta de Veïns. Però què se sap fins el moment de cara a les eleccions del maig?

Partits en clau municipal

La desaparició de CiU (11 regidors al 2015) i la transformació del grup municipal en PDECAT-Demòcrates –tot i la regidoria no adscrita de Xavier Cortés, ex d’Unió– fa que la marca dels hereus de l’equip de govern actual hagi de canviar necessàriament al maig. Després d’encarregar a Carmela Fortuny, alcaldessa des de la marxa de Mercè Conesa a la presidència del port de Barcelona, la tasca d’intentar crear una candidatura independentista transversal i de rebutjar la marca de la Crida per als comicis municipals, abans de les vacances de Nadal el PDECAT va donar a conèixer a través de Fortuny, ja esdevinguda candidata, que s’havia aconseguit aquesta llista.

De moment, però, no han donat detalls de què suposa la candidatura, que segur que no compta amb la participació de la CUP-PC i ERC-MES, que ja han iniciat els seus propis camins de cara a les municipals del maig. Fortuny va remetre la premsa a l’arrencada del 2019 per donar a conèixer els detalls de la candidatura. Sant Cugat per la Independència (branca local de l’Assemblea Nacional Catalana), després de rebutjar un procés de primàries independentistes en clau municipal, va anunciar la seva voluntat de buscar una llista transversal. Així mateix Demòcrates –que compta amb un regidor a l’equip de govern–, després d’haver anunciat un precandidat i posteriorment apostar per unes primàries, va decidir en l’assemblea del 3 de desembre donar suport tant a una proposta de candidatura transversal com a l’impuls de les Primàries de Catalunya a Sant Cugat.

Cal tenir en compte, llavors, Primàries Catalunya, impulsades pel moment al marge dels partits i amb més de 600 persones inscrites, com l’origen d’una nova candidatura independentista a les properes municipals. L’inici dels treballs per crear aquest espai polític va néixer després de la negativa de l’assemblea de l’ANC d’impulsar el procés a nivell local. Seguint l’estel de Barcelona, on ja han decidit que Jordi Graupera serà l’alcaldable, han d’escollir candidats i posteriorment elaborar el programa.

La CUP-PC (4 regidors al 2015) ocupa actualment la primera posició entre els partits de l’oposició. En el seu cas, han decidit repetir l’aliança entre la CUP i Procés Constituent i ja han donat a conèixer els primers sis noms de la llista, que tornarà a estar encapçalada per Núria Gibert. Encara no han presentat, però, els principals elements del programa. Al 2015 van rebre el suport del Cercle de Podem de la Floresta tot i que enguany, de moment, alguns membres de Podem s'han sumat a la candidatura de Sant Cugat en Comú i el Cercle local encara no ha donat a conèixer el seu posicionament.

Al seu darrere Ciutadans (3 regidors al 2015, primer cop que obtenia representació al consistori) encara no ha fet cap anunci de cara als comicis tot i que no han fet cap moviment pel que fa a un hipotètic acord amb altres forces polítiques i, previsiblement, Aldo Ciprian repetirà de candidat a l’alcaldia.

ERC-MES (3 regidors al 2015), que va recuperar la representació als passats comicis municipals, encara no han anunciat si repetirà la coalició. De moment ERC ja ha anunciat la repetició de la seva candidata, Mireia Ingla, i ha iniciat un procés participatiu per elaborar el programa. També ha fet un acte públic de presentació d’Ingla com a alcaldable en què es va parlar tant de temes socials en clau local com del paper que han de jugar els municipis cap a la construcció d’una República catalana. Llavors es va homenatjar Raül Romeva i es va comptar amb la presència de la seva parella, Diana Riba –abans d’anunciar que seria número dos a les europees–, i del president del parlament Roger Torrent.

ICV-EUiA (2 regidors al 2015) renuncia a la seva marca per ajuntar-se en la confluència de Sant Cugat en Comú, on també hi participen persones de Podem i vinculades directament als Comuns, amb qui ja havien impulsat el procés participatiu Imagina en Comú Sant Cugat. Al 2015 la seva cap de llista va ser Roser Casamitjana i als comicis del maig li prendrà el relleu Ramon Gutiérrez, que ja va substituir Casamitjana com a portaveu del grup municipal al juliol del 2017. Sant Cugat en Comú ja ha presentat els primers noms de la llista en un acte en què van reivindicar l’agenda social.

El PSC (1 regidor al 2015) tindrà el mateix candidat que ara fa quatre anys, Pere Soler, i arriba al 40è aniversari de la fundació del partit amb l’aposta de trobar-se amb entitats del poble perquè la candidatura socialista aculli diferents sensibilitats. No han esclarit encara si això significarà una suma de sigles ni tampoc si repetiran l’aliança de les eleccions catalanes del 21D amb Units per Avançar, actualment amb un únic representant al Ple. Aquest partit, que ha constituït un Cercle local, tampoc ha fet públic encara com enfrontaran les eleccions del maig.

El PP (1 regidor al 2015) va ser la força menys votada de les que van aconseguir representació ara fa quatre anys. Han iniciat un procés de primàries en què el seu portaveu actual –que no va encapçalar la llista al 2015–, Álvaro Benejam, ha estat l’únic candidat. Des de l’anunci del procés electoral intern no han fet nous anuncis de cara a les primàries.

Mentre Cortés, com a membre d’Units per Avançar, encara no ha fet cap anunci públic de com enfrontarà el seu partit els propers comicis municipals, l’altre regidor no adscrit, Dimitri Defranc, s’ha endinsat en la creació del partit Proposem, que fa bandera de propostes animalistes i en defensa del col·lectiu de persones migrades. L’1 de desembre va fer un sopar per recollir fons per a l’aposta política que vol estar present a 15 ciutats d’arreu de l’Estat amb l’assistència, segons l’organització, de 45 persones. Tampoc sense representació al 2015, el partit d’extrema dreta Vox ha anunciat que es tornarà a presentar a les municipals del maig tot i que encara no ha anunciat el candidat, que segur que no serà Ignacio Garriga, que va encapçalar la llista ara fa quatre anys.

En clau valldoreixenca

A Valldoreix no hi ha tants detalls de com es presentarà el mapa polític al maig. PDECAT-Actuem encara no ha decidit ni candidatura ni presidenciable, tot i que Josep Puig, l’actual president, ha dit que li agradaria repetir. Tot dependrà, segons ell mateix va avançar, de com avanci el procés de creació de la llista transversal anunciada a Sant Cugat.

A l’actual oposició es dibuixa la creació d’una llista unitària progressista, amb reunions convocades per l’Associació de Veïns Progressistes de Valldoreix, que a nivell de partits agruparia les actuals CUP-PC, ERC-MES i ICV-EUiA. Segons va anunciar la CUP-PC en la presentació dels primers noms de la llista de Sant Cugat, es treballa perquè Humet sigui el presidenciable.

De moment, però, no s’han donat detalls més enllà de la no participació del PSC. Els socialistes, que treballen des de llavors per una candidatura pròpia, van criticar al maig passat que s’ha parlat de noms i no de programa i, alhora, que hi havia “voluntat de submissió del PSC i un interès evident per a la captació dels votants socialistesˮ. La resta de forces polítiques encara no han fet cap anunci de cara a les eleccions municipals en clau valldoreixenca.

Els temes de mandat

Mentre es dibuixa el mapa de llistes i candidatures, hi ha un seguit de temes que de ben segur marcaran l’agenda dels partits de cara a les municipals en tant que han estat assumptes de debat centrals durant el mandat present. El primer d’ells és la corrupció –i la transparència– arran dels diversos indicis de finançament irregular de Convergència a Sant Cugat i la sentència del cas Palau en què es prova el desviament de fons públics cap al partit en qüestió. Tot i que el govern se n’ha desmarcat arran de la desaparició de CiU i ser obres de mandats anteriors, el desgast ha estat evident amb una comissió informativa especial, peticions d’auditories, una petició de dimissió i l’arribada als jutjats.

L’habitatge és un dels altres grans afers del mandat. L’augment del preu del lloguer i l’aparició de diversos casos d’exclusió residencial han posat en alerta l’oposició i han activat la mobilització a través del Sindicat de Llogaters, que ha estat clau en l’aturada i denúncia de desnonaments, alhora que ha acabat forçant la creació d’un espai de treball conjunt amb l’Ajuntament per a l’atenció de l’emergència habitacional, els acords del qual fiscalitzen mensualment. A més, el debat ha arribat més enllà per fixar-se en l’atenció de l’exclusió, és a dir, en el model i capacitat d’atenció dels serveis socials, amb unes xifres del Baròmetre Inclusiu que mostren uns nivells d’atenció baixos i una desigualtat a l’alça.

La seguretat ha estat el tercer gran tema de debat en aquest mandat. L’augment dels robatoris en domicilis ha generat una mobilització ciutadana important amb peticions d’augment d’efectius policials, que també van arribar al Ple impulsades inicialment pels partits de dretes. La coordinació de la Policia Local amb la ciutadania ha servit en alguns casos però no ha suposat una aturada global de la percepció d’inseguretat ni dels robatoris. El govern ja ha anunciat noves mesures com l’augment del patrullatge, la instal·lació de càmeres i l’adquisició d’un dron amb càmera tèrmica per a les zones boscoses. En canvi, les mesures de caràcter social demanades des del Consell de Barri de la Floresta, mai s’han arribat a concretar.

El darrer gran tema de mandat ha estat la mobilitat en un sentit ampli, des la implementació de carrils bici i l’àrea verda d’aparcament al model de línies de l’autobús urbà. L’anunci d’una tarifa plana de transport a nivell metropolità també ha generat debat així com el creixement d’usuaris de patinet elèctric. La convivència dels diferents tipus de mobilitat, la connectivitat, el transport a demanda i la millora de les parades d’autobús i taxi també han aparegut en diverses ocasions sobre la taula. La compaginació d’una mobilitat més sostenible amb un cotxe encara irrenunciable per a molts desplaçaments ha demostrat una tensió que supera amb escreix les previsions del Pla de Mobilitat Urbana vigent.

Elements a tenir en compte

Tot i que no han centrat la majoria dels debats, hi ha un seguit de temàtiques locals –deixem de banda altres afers, com el debat nacional, que també poden ser determinants al maig– que s’han de tenir en compte per la persistència o l’aparició amb força cíclicament. Alguns dels temes s’han començat a treballar i d’altres només s’han apuntat a l’agenda mediàtica. També hi ha aspectes que topen directament amb el model de ciutat.

Cal tenir en compte, per tant, la força de la Plataforma de Pensionistes i el seu treball conjunt amb l’Ajuntament pel que fa a les reivindicacions locals. Ara, a més, aprofiten cadascun dels actes als quals són convidats per entregar les reclamacions de l’entitat als partits polítics. A l’igual que els pensionistes, el jovent és un altre col·lectiu a tenir en compte des de la seva diversitat. A més, l’arribada de nous votants joves pot decantar la balança i, en aquest sentit, importen tant els ideals com les polítiques de joventut aplicades fins el moment.

Tocant de prop amb les polítiques de joventut, hi ha l’aposta cultura, on s’inclouen espais com la sala polivalent als antics Cinesa. La mirada d’accés a la cultura així com d’activitats és un dels temes que porten més desgast al govern per part d’algunes entitats i col·lectius. A més, genera un debat important entre aquells col·lectius i persones que reivindiquen la via pública com un espai de cultura i oci i tots aquells veïns que critiquen els sorolls i molèsties causades per aquestes activitats. Encara no s’ha trobat un encaix i la tensió es manté des de fa anys.

Finalment, cal destacar dos altres temes que ja van ser importants en els darrers comicis. D’una banda, el model de participació ciutadana ja que, mentre els processos per donar veu a la gent han crescut, també ho han fet les crítiques per un model que, en alguns casos, ha rebut les crítiques d’intentar blanquejar idees imposades pel govern. D’altra, la mirada de cada partit sobre els barris de fora del nucli, especialment la Floresta i la proposta de la plataforma ciutadana que demana la creació d’una nova EMD.

Notícies relacionades