Publicitat

José Rosiñol (SCC): "S'està fent un ús pervers de l'11 de setembre"

Imatge: captura de l'entrevista

Aquesta és una de les dues entrevistes que elCugatenc ha preparat en motiu de la Diada de Catalunya. L'altra és a Shirka Sinche i Francesc Salvador de l'ANC. José Rosiñol és vicepresident segon de Societat Civil Catalana i membre de l'agrupació de Sant Cugat. Amb ell parlem de la Diada, les eleccions, independentisme i la pròpia SCC. Creu que la independència solament es pot aconseguir amb una reforma constitucional i tem que l'actual debat divideixi la societat catalana en bons catalans i dolents. Creu que cal explicar els arguments a favor i en contra de la independència perquè la gent prengui una decisió raonada. En aquesta entrevista explica alguns dels arguments per defensar la unió amb Espanya.

L'entrevista està enregistrada el 8 de setembre a l'Ateneu santcugatenc. Lamentablement als primers dos minuts del vídeo s'escolta de fons un gos brodar que no s'ha pogut eliminar a l'edició. Un fet que no podíem evitar ja que amb els nostres mitjans i per aconseguir bona qualitat d'imatge vam decidir enregistrar amb llum natural, el que implicava tenir les finestres obertes. Demanem disculpes si a algú li pot ocasionar alguna molèstia i, com a totes les entrevistes, introduïm la transcripció a sota.

Agraïm que hagis pogut fer un buit a la teva agenda per atendre'ns.

A Societat Civil Catalana és complicada l'agenda però també hem d'afegir-hi que tothom a SCC té la seva professió. Aquesta, SCC més la nostra família al final és una mica complexe. També t'agraeixo aquesta entrevista, evidentment.

Explicàvem que l'entrevista és en motiu de l'11 de setembre, el que es coneix com a Diada Nacional de Catalunya. Aquesta és la primera pregunta, és Catalunya una nació?

SCC mai s'ha posicionat en aquest aspecte perquè pensem que no és la tasca d'una associació cívica dir coses tan polítiques. Des del meu punt de vista jo diria que no perquè si comencem a dir què és una nació seria complicat de veure què és exactament una nació. Si tu llegeixes antics com... al segle XIX que ja es plantejaven què és una nació quan es creaven els estats-nació. És un tema molt més complex que una simplificació abstracta per fer una qüestió política.

Què et sembla que alguns partits hagin decidit no participar a actes oficials de la Diada en alguns municipis?

Aquesta Diada és simbòlica per a tots els catalans, igual que la senyera que és simbòlica per a tots els catalans. Aquesta és una data molt política, molt electoral i és una perversió del que és una data per tothom.

De certa forma és com si l'independentisme hagués segrestat la Diada. És això el que dieu?

Sí, l'independentisme i tots els partits polítics que donen suport a la separació de la resta de la resta d'Espanya. Al final, si tu poses una campanya electoral just quan és la Diada Nacional estàs fent un ús pervers d'una qüestió que és per tothom.

Què s'hauria de fer perquè la Diada no estigués tan polititzada?

Recuperar el seny i els símbols catalans i que tots els catalans estiguéssim d'acord amb aquesta Diada. Tothom ha d'estar-hi content i orgullós de ser català però això no significa que ser català és ser nacionalista, independentista, federalista, confederalista, autonomista o centralista. La Diada hauria de ser de tothom pensi el que pensi cadascú.

Actualment no és així?

No perquè la data coincideix estranyament [riu] a començament de campanya. Qui està convocant les eleccions són partits polítics que tenen interès electoral. Si fos al contrari i algú poses el començament de la campanya electoral un 12 d'octubre jo diria exactament el mateix. No es pot fer servir símbols de tots els espanyols o de tots els catalans per a una qüestió electoral.

Per què aquest any heu decidit no mobilitzar-vos? És per això?

Sí. Nosaltres no volem fer electoralisme de cap mena. Una de les característiques de SCC és que nosaltres creiem profundament en la democràcia liberal, el principi de representació, el principi de neutralitat... Tot el que vagi en contra d'això està denigrant les pròpies essències de la democràcia. Per això nosaltres no fem res l'11 de setembre. Bàsicament ens quedem a casa i cadascú farà el que vulgui.

Però únicament perquè comença la campanya electoral?

Correcte. S'està fent un ús pervers de l'11 de setembre.

Parlem d'un inici de campanya que ens portarà a els eleccions del dia 27 que alguns plantegen com un plebiscit. Com veus aquest plantejament de les eleccions?

Cadascú pot dir el que vulgui. Un plebiscit no és unes eleccions. A unes eleccions hi ha una pluralitat d'opcions i de programes electorals que els ciutadans han d'escollir per al futur. Si redueixes aquesta capacitat de decisió d'un ventall molt gran de possibilitats estàs reduint a un joc de suma zero de la democràcia. O és tot o res. Això no és democràtic.

Si vas a fer un referèndum, agafa la legalitat fins on puguis i ho demanes. Si necessites unes majories, demana aquesta majoria per fer un referèndum. Però no comencis a fer tergiversacions de què són unes eleccions a un Parlament.

És cert que ens trobem a una situació amb dues candidatures que si aconsegueixen majoria absoluta començaran un procés cap a la independència i altres que diuen que no és la seva prioritat o que directament ni ho farien. Això no converteix les eleccions en plebiscitàries de facto?

De facto és la interpretació del secessionisme. Al final és una qüestió d'interès: jo dic que és això però realment no ho és. Quan s'acabin aquestes eleccions, el dia 28, s'haurà de conformar un govern de la Generalitat que haurà de governar la Comunitat Autònoma de Catalunya. És l'única cosa que es decideix. El que facin els que diuen que és un plebiscit ja és cosa seva. En realitat són unes eleccions per elegir un president de la Generalitat que, si em permets aquest apunt, és el principal representant de l'Estat a Catalunya. Això no ho hem d'oblidar.

Explicaves unes vies legals que s'han de seguir si es volgués fer un referèndum. Fins el moment, tot el que s'ha plantejat no ha sigut a través de les vies legals correctes.

Sí.

Quines serien les vies legals?

El dia 4 de desembre, per celebrar el dia de la Constitució, Societat Civil Catalana vam fer un debat on van venir 10 catedràtics, gairebé tots de dret constitucional i alguns d'ètica i filosofia, i van parlar d'això. Les possibilitats són moltes. Hi ha gent que diu que la Constitució és molt difícil de canviar. Si això és difícil, comencem per canviar l'article que diu com es pot canviar la Constitució, per exemple.

Si tu agafes la Constitució dels Estats Units, que té més de 300 anys, té 5 esmenes. Si tu agafes la Constitució d'Alemanya, que té 64 anys, té 63 canvis. No passa absolutament res. És qüestió d'asseure's i fer-ho. El problema és les majories. Perquè tu no tens majoria no pots pervertir el propi sistema. Has d'aconseguir la majoria i respectar el sistema de legalitat.

Aquí també hi ha un conflicte de qui és el subjecte polític, si és el poble de Catalunya o és el poble de tot l'Estat. Aquesta és la via a reformar de la Constitució?

Sí, en democràcia pots plantejar el que tu vulguis. De facto tenim un president de la Generalitat que està un cop rere l'altre dient que se saltarà la llei, que no reconeixen la llei espanyola, que és la de tots els catalans, i no passa absolutament res. Pots plantejar el que vulguis però ho has de fer amb l'estat de dret. Sense estat de dret no tens ni democràcia ni llibertat perquè comences en l'arbitrarietat.

Jo puc pensar el que vulgui amb una brutalitat total però això no vol dir que pugui anar més enllà del que diu la llei en una democràcia. Si creus en una cosa, lluita per aconseguir-ho per la via legal. Si no ho aconsegueixes és el que passa en democràcia. Moltes vegades hi ha gent que planteja qüestions que no arriben a bon port.

Els intents que han hagut no han arribat a bon port.

Evidentment. Jo no crec que el procés de secessió de Catalunya sigui l'anhel majoritari dels catalans. És una solució a un problema inexistent. Els catalans tenim molts més problemes que el de separar-nos de la resta d'Espanya i, molt més, separar-nos d'Europa. El nostre marc de joc no és Catalunya separada d'Espanya i d'Europa. El nostre marc de joc és que hem de ser una Espanya molt més europea, inclús federalment europea. Això sí és un canvi de futur. Però un canvi de futur d'anar-hi anacrònicament a processos constituents del segle XIX no crec que sigui realment un projecte de futur per als catalans com a ciutadans.

Hi ha qui planteja aquesta forma de saltar-se la llei com a desobediència civil davant d'unes lleis injustes.

Sí, però això de just i injust... En ètica, posem el cas, tu estàs absolutament en contra de la zona blava i decideixo no pagar-hi mai perquè desobeeixo aquesta norma que per mi és absurda. Estàs fent desobediència civil però has de saber que estàs dins d'un marc legal i això té unes conseqüències. Pots dir el que vulguis però hi ha un marc legal, espanyol i europeu. Hi ha unes formes de fer a Europa que van en contra del que s'està fent ara.

Fins el moment estan plantejant saltar-se la llei i fer una desobediència civil.

Plantejant, no fent-ho. Una cosa són les paraules i unes altres els fets.

Vols dir que no arribaran a fer-ho?

No ho sé. Si ho sabés t'ho diria [riu].

Vull dir, en cas que se saltessin la llei, tindrien les seves conseqüències.

Sí, evidentment.

I farien una desobediència civil que sí podria comportar un canvi a Catalunya, o no?

El canvi seria brutal perquè les institucions públiques s'estarien fer servir per fer una il·legalitat. Això seria un canvi radical de què en democràcia algú se salti la llei perquè creu que no li convé. Això seria un canvi substancial i seria una lliçó per a la resta d'Europa lamentable. Que els catalans, que tenim el seny... Viatges per tot el món i, sobretot si ets de Barcelona, se't reconeix certa modernitat. No és modern dir que em salto la llei, faig un delicte... Això no funciona així a Europa.

De cara a les eleccions SCC anima a votar alguns partits en concret?

No. L'ADN de SCC és ser-hi apartidista.

Animar al vot sí?

Evidentment. Des que vam néixer vam dir que una de les símptomes de qualitat democràtica és la participació. Quanta més gent participi a les eleccions vol dir que hi ha més qualitat democràtica i, sobretot, hi ha una representació més fidedigna de què és Catalunya al Parlament. Sabent que a Catalunya tenim un sistema que és més majoritari que proporcional.

Us heu plantejat en algun moment fer com han fet algunes entitats sobiranistes d'intentar ajuntar els partits del no a la independència en una llista conjunta?

No perquè nosaltres no som ningú per dir res als partits. Perquè els partits són el sistema amb el qual es vehicula el futur govern del país. Nosaltres respectem el principi de representació. Qui és representat de la ciutadania són els polítics, no som les associacions. Jo represento a SCC però no a la resta de catalans. Jo no puc dir-li a un partit polític què ha de fer. Els partits han de fer la seva feina, hem d'exigir-ho.

Sí, però està clar que SCC té un caire polític encara que no sigui partidista que, en el suposat cas que us plantegéssiu donar suport a un partit, mai donaríeu suport a un partit independentista.

Nosaltres no donarem mai suport a cap partit. Això sine qua non perquè aniria en contra de l'essència de SCC. En el moment que algú de SCC digui que dóna suport a un partit X se'n va. Si jo ara dic que m'agrada la política i vaig a un partit X com a candidat immediatament surto de la junta.

Això és qui teniu un càrrec a Societat Civil?

Però inclús a nivell local si hi ha alguna persona que està a la junta local de SCC i es presentés pel partit X a les municipals automàticament deixaria la junta.

Això no implica que pots ser simpatitzant de SCC i estar de militant a un partit?

I també a la junta. A la junta de SCC hi ha gent que està afiliada al PP, al PSC, a Podem, a Unió, a C's, a UPyD i gent com jo que no està afiliada a cap partit ni mai ho ha estat. A nivell individual hi ha gent que és del Barça, gent que és de l'Espanyol, gent que no li agrada el futbol, gent que és catòlica... Això és la diversitat catalana.

Parlem una mica de SCC en un tema que ha anat sortint de tant en tant en la premsa que és els diners. Com es finança SCC?

No sé si per sort o per desgràcia sóc el tresorer. Això es finança per donacions privades de milers de catalans. Jo que tinc accés als comptes cada dia veig com van caient aportacions de gent normal: 10€, 50€, 25€... Hi ha gent que ens envia un missatge a la transferència dient que està a l'atur i ens dóna suport. Cosa que dóna més responsabilitat encara per a aquest projecte. Nosaltres ens financem exclusivament de donacions privades de particulars. És una cosa que surt molt sovint no sé massa bé per què però el nostre finançament és així.

Són finançaments petits com els que has dit?

El 95% són menys de 500€. Alguna persona dóna 1000€ perquè té més possibilitats. Són molt petites però constantment. Nosaltres cada mes fem crides a que ens ajudin a finançar el projecte a través de mailings.

Un altre tema que també s'ha parlat de SCC és la vinculació d'alguns membres amb la ultradreta.

Sí, és curiós això. És curiós perquè hi ha una obsessió de tacar d'ultradreta a qualsevol català com jo que creu que la secessió de Catalunya és un error. Dins de SCC no hi ha cap membre, almenys a la junta, que sigui d'ultradreta. A nivell particular hi ha des del PP fins a Podem, passant per Unió, PSC, ICV, EUiA... Hi ha de tots els colors. A SCC no hi ha cap vinculació amb la ultradreta perquè va en contra de la nostra essència. Nosaltres creiem en la democràcia liberal, el principi de representació, el principi de neutralitat... Són informacions interessades que cada periodista t'ho pregunta però són totalment falses.

No és simplement un rumor sinó que s'han publicat coses a mitjans de comunicació. Per exemple, el Josep Ramon Bosch i Codina amb una família amb passat franquista o un vídeo que circula per YouTube de la manifestació de la manifestació de l'any passat a Tarragona.

Sí, això és curiós. Josep Ramon Bosch, el seu pare va ser falangista. Si comencem a mirar tots els avantpassats de tots els polítics o gent coneguda a Catalunya tindríem sorpreses. Si el meu avi va ser comunista no significa que jo sigui comunista. Per tant, entrar a dins de la vida personal per intentar tacar una associació cívica que no ens dediquem ni volem dedicar-nos a la política i no guanyem ni un euro és una mica lleig. Però jo responc a totes les preguntes que facis.

Al vídeo de Tarragona, si el mires sencer i no la part aquesta, Pepe Domingo amb molt de coratge va frenar aquests senyors dient que no podien entrar. Es va enfrontar a unes persones que podien ser problemàtiques. D'aquí interpretar que nosaltres havíem cridat o que estàvem negociant és realment d'algun adjectiu...

Tot això són més bé difamacions des del teu punt de vista.

No, és que són difamacions, no des del meu punt de vista, ho són absolutament. El problema de Catalunya és que els catalans no podem conformar-nos a veure Catalunya d'una única forma. Catalunya és molt més plural i diversa. Qui veiem diferent al discurs oficial no vol dir que siguem catalans dolents, bons o mitjans. Simplement som diferents. Aquesta imposició d'unanimitat a mi em sembla perillosa. Jo dic públicament que no sóc polític, no vull ser-ho però no estic a favor de la independència i per això ja m'han d'assenyalar amb tot això que diuen?

Penses que s'ha creat una mena d'estructura sobre bons catalans i catalans dolents?

S'està creant lamentablement. Entendre la catalanitat des d'una forma unívoca és com entendre l'espanyolitat des d'una forma unívoca. Ser catalans és una forma de ser espanyols com són els canaris, els de Castella La-Manxa, els de Castella i Lleó, els de Madrid o d'on sigui. Espanya és molt semblant a Europa. La unió de la diversitat que és Europa hauria de tenir Espanya al capdavant perquè és un país molt divers inclús a nivell cultural i idiomàtic. Entendre que Catalunya només s'ha d'entendre d'una manera, per mi és una mancança de qualitat democràtica. No pot ser que per dir que jo penso diferent algú comenci amb la difamació. Jo no ho permetria al contrari.

En quant a l'agrupació de Sant Cugat, sembla que no és una de les que tenen més moviment. Hi ha altres que sembla que en tenen més. O dóna la sensació, almenys des de fora.

[Riu] No ho sé. La veritat és que amb l'agrupació de Sant Cugat tinc una relació més bé tangencial perquè no tinc temps material. El detall no te'l sabria dir. El dia 22 farem un acte aquí a Sant Cugat per demanar que hi hagi una mobilització del vot i per mostrar el nostre punt de vista. També és cert que amb associacions com la nostra amb pocs recursos econòmics i sense cap ajuda pública és difícil fer coses. Parlem de persones que tenen la seva feina i dediquen hores de la seva família per invertir. És complicat fer coses constantment.

Explica'm una mica aquest acte del dia 22.

S'està muntant ara. Serà el dia 22 però ja comunicarem on serà, qui vindrà... Jo no podré venir a aquest acte perquè per raons de feina estic de viatge però vindran uns ponents.

Ara hi ha en marxa una operació que es diu Operació Meridiana.

Sí. [Riu]

Explica'ns.

A algú se li va ocórrer Operación Mediriana i això ha sortit als mitjans de comunicació a nivell nacional. És paradoxal que posar un seguit de carpes explicatives a tota la Meridiana de Barcelona sigui notícia.

Amb el simbolisme, entenc, de la mobilització del dia 11.

Sí. El que fem allà és explicar qui som nosaltres, què proposem, com veiem un possible escenari de secessió i què demanem. Demanem, bàsicament, que la gent vagi a votar. A partir d'aquí que cadascú voti el que li sembli bé.

Respecte a aquests arguments sobre si és positiva o negativa la independència hi ha uns que sempre em criden molt l'atenció, els econòmics. Quan escoltes a gent que vol la independència sembla que la independència va a solucionar-ho tot i tots tindrem de tot però de vegades escoltes discursos d'algú que no vol la independència i sembla que si s'independitza Catalunya açò serà l'hecatombe.

Sí. El problema és que es planteja es planteja tot amb maximalismes, com dius, però mai des de l'independentisme s'ha plantejat un escenari de riscos-beneficis. Quina despesa suposaria això a nivell econòmic? No es planteja això. Diuen que tindrem pensions més elevades, serem més rics... Els 16.000 milions d'euros aquells que es repeteix com un mantra si agafes el càlcul de balances fiscals, que no hi ha cap país al món que ho faci, depèn del càlcul que facis et surt una xifra o una altra. Cada anys és diferent, depèn del cicle econòmic i de mil variables.

Jo estic disposat, i ja li he dit a més d'un polític, a fer un debat seriós d'economistes amb càmeres per veure quins arguments dóna cadascú. A partir d'aquí que la població decideixi què és més factible. Evidentment, plantejar-hi una ruptura d'un país com una cosa innòcua i sortir d'Europa com una cosa innòcua és una mica arriscat. Hi ha coses que molta gent no sap. Els nostres fluxos comercials d'empreses catalanes cap a Aragó és més gran que amb tota França, a Múrcia és més gran que a Estats Units... Llavors, si volem fer-ho [la independència], val. Almenys que la informació sigui real i fidedigna. No diguem només flors i violes ni bones ni dolentes.

Però que Catalunya sigui independent tampoc significa que deixi de fer negocis amb Aragó.

El problema és que sortiríem de la UE i començaríem amb qüestions aranzelàries i tractats. Calcula que quan Cameron a Escòcia es va plantejar això hi havia com a cinc mil tractats europeus que Escòcia havia de renegociar, tots econòmics.

Però, Catalunya sortiria de la Unió Europea perquè depèn de qui escoltes diu una cosa?

Això és una de les coses que més ens sorprèn: que hi hagi algú que s'ho plantegi. Quan tu escoltes algun polític seriós que és secessionista et diu que sí, que sortiria i entraria a la cua. És evident perquè és el que diuen els tractats. Tots els comissaris de la Unió Europea ho han dit, els grans mandataris dels estats ho han dit. Si la Unió Europea ens diu que sortirem, Merkel ens diu que sortirem, Hollande ens diu que sortirem, Cameron ens diu que sortirem... cap la opció que sortim.

Si la gent decideix que vol sortir de la resta d'Espanya assumint aquests costos que cadascú faci el que vulgui però almenys que ho sàpiguen, que no vagin amb mentides. Si la UE diu que sortirem veig complicat que nosaltres tinguem la possibilitat d'imposar-hi el nostre criteri.

Com veus la situació d'aquest debat sobiranista a Sant Cugat? Partint també de la idea que hi ha un ple municipal que a les passades eleccions va augmentar la representació de partits independentistes.

Sant Cugat és una població que té un gran pes nacionalista, ja el tenia abans. Ara està basculant aquest nacionalisme que abans es deia moderat cap a no moderat. Ara per ser nacionalista has de ser secessionista. Ara està també el fenomen d'Unió que potser faci una clau de volta. Aquest pes de radicalització se n'ha anat cap a l'independentisme. Si te n'adones el que abans era catalanisme moderat ha basculat cap aquí. És un fenomen sociològic que s'ha donat de forma més intensa a Sant Cugat.

Que no és l'habitual, creieu?

Jo crec que no. Dins de l'entorn de Rubí, Cerdanyola, Ripollet... hi ha altres tipus de fenòmens polítics que no és aquest de radicalitat nacionalista.

Quin és el fenomen polític més habitual a l'Àrea Metropolitana?

Jo sóc de Ripollet i allà està creixent molt el fenomen Podem o les diferents variants d'esquerra més populista.

Per a acabar l'entrevista una altra data important per vosaltres és el 12 d'octubre, que els partits nacionalistes dels que parlàvem segur que no ho celebraran, però vosaltres sempre ho heu celebrat.

Nosaltres sempre no. Vam organitzar l'any passat perquè hem de tindre en compte que SCC té un any i pocs mesos de vida. El nostre històric és curt.

Ja no com a Societat Civil Catalana, sinó la gent que la integreu és una Diada que sí la feu vostra.

A nivell particular cadascú pot celebrar el 12 d'octubre, l'11 de setembre, el 6 de desembre o el 23 d'abril. Nosaltres com a SCC farem alguna cosa el 12 d'octubre però encara no sabem exactament què farem.

Ja ens direu novetats.

Sí.

A Sant Cugat també?

Possiblement també però ja t'ho diré. [Riu]

Notícies relacionades