Sant Cugat estudiarà la remunicipalització de l'aigua

Foto: Jordi Pascual

Al Ple municipal d'avui, dilluns 20 de juliol, la CUP-PC presenta una moció amb dos únics acords: “la creació d'una comissió d'estudi de la municipalització de la gestió del servei de l'aigua” i “l'organització d'una audiència pública per sotmetre a informació i debat ciutadà el model de gestió de l'aigua a la ciutat, que compti amb la presència de persones i col·lectius especialitzats en la qüestió, així com els agents que actualment gestionen el servei”.

Tal com explicava Núria Gibert, regidora de la CUP-PC, a una entrevista a aquest diari, la moció planteja un estudi que hauria de determinar què fer el 2019 quan acaba la concessió a Sorea, empresa que gestiona l'aigua a Sant Cugat. Aquesta moció respon a la lògica d'aquesta formació en la defensa de la remunicipalització dels serveis públics i bàsics. Ja tenen el suport d'ICV-EUiA, ERC-MES, PSC i C's a l'oposició.

CiU també votarà a favor de la moció que demana l'estudi i l'audiència pública, segons explica Cristina Paraira, tinent d'alcalde de Presidència i Serveis Urbans, perquè “ho pensàvem fer igualment”. Des del punt de vista de l'equip de govern, calia fer un estudi per veure què és millor per al municipi, a l'igual que cal fer-ne en altres aspectes com la neteja viària i les escombraries.

Tal com explica Ignasi Bea, regidor de la CUP-PC encarregat de la moció, únicament el PP no s'ha pronunciat ja que ho havien de rumiar. El seu posicionament se sabrà al mateix Ple. D'aquesta manera, la moció previsiblement rebrà el suport de 24 dels 25 regidors i en mans d'Alvaro Benejam, l'únic regidor del PP, està la unanimitat en l'aprovació de la comissió d'estudi i l'audiència pública per la remunicipalització de l'aigua a Sant Cugat.

Queda clar, però, que la moció presentada per la CUP-PC no pretén fer una remunicipalització immediata. Si aquesta fos la finalitat, explica Paraira, “inclouríem una esmena per demanar la comissió i l'audiència pública”. Tots els partits tenen clar que aquesta és una proposta a llarg termini ja que ha de permetre prendre una bona decisió el 2019, ja sigui remunicipalitzar el servei o continuar amb l'externalització.

L'argumentari de la moció planteja que el model mercantil provoca el benefici d'unes poques empreses en detriment del medi i la població. De la mateixa manera, s'explica que la gestió no mercantil permet fer inversions que no faria una empresa privada i la reducció de la tarifa. Tot i aquesta crítica presentada a la moció que previsiblement s'aprovarà amb els vots de CiU, Paraira valora positivament la relació amb Sorea i assegura que sempre s'ha treballat per l'interès públic.

La majoria de població catalana amb gestió privada de l'aigua

La plataforma Aigua és vida, en defensa de la gestió pública d'aquest bé, té un mapa i un document amb la relació dels 948 municipis de Catalunya on s'indica la gestió de l'aigua en cadascun d'ells. Hi ha tres poblacions, Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), Sant Sadurní d'Osormort (Osona) i Sant Andreu Salou (Gironès), que no tenen cap entitat subministradora. De la resta, 506 poblacions tenen gestió pública, 349 privada i 45 mixta.

Ara bé, les poblacions de les zones amb més habitants de Catalunya acostumen a tenir gestió privada o mixta. Les zones de costa, les quatre capitals i Terres de l'Ebre tenen la majoria de poblacions amb gestió privada mentre que l'interior i la zona dels Pirineus la gestió és majoritàriament pública. Això explica que solament el 16% de catalans es beneficiï d'un servei públic d'aigua.

De les capitals provincials, tres tenen gestió mixta: Girona amb Aigües de Girona, Salt i Sarrià Ter, Barcelona amb Aigües de Barcelona i Tarragona amb l'Empresa Municipal Mixta Aigües Tarragona. La gestió de l'aigua a Lleida depèn totalment d'Aqualia.

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona tots els municipis exceptuant El Prat de Llobregat i Barberà del Vallès tenen l'aigua en mans privades o mixtes. De les poblacions limítrofes a Sant Cugat a banda de Barcelona, Cerdanyola té gestió mixta amb Aigües de Barcelona, Sant Quirze privada amb Cassa Aigües i Depuració, Rubí privada amb Sorea (com Sant Cugat), El Papiol mixta amb Aigües de Barcelona i Molins de Rei privada amb Aqualia. Les cocapitals del Vallès Occidental també tenen la gestió de l'aigua en mans privades. Terrassa amb Mina Aigües de Terrassa i Sabadell amb la Companyia d'Aigües de Sabadell.

L'aigua pública més barata

Sant Cugat és l'única ciutat d'entre 75.000 i 100.000 habitants, segons dades del padró del 2013, que té el servei d'aigües privatitzat totalment. El cost de l'aigua a Sant Cugat és d'1'376€/m3. Rubí queda fora d'aquest grup de població per pocs centenars d'habitants. A la ciutat veïna de Sant Cugat l'aigua també està en mans de Sorea i el seu preu és de 1'251€/m3.

Tant Sant Boi de Llobregat com Cornellà de Llobregat es troben a dins d'aquest interval poblacional i totes dues tenen una gestió mixta de l'aigua en mans d'Aigües de Barcelona, doncs depenen de la gestió de l'Àrea Metropolitana. El cost és d'1'824€/m3. Girona, amb gestió mixta en mans d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià Ter, el preu de l'aigua és considerablement més barat, 0'558€/m3.

Manresa és l'única població a dins d'aquest interval poblacional que té la gestió de l'aigua en mans públiques. Tot i que el cost és lleugerament superior al de Girona, hi ha una clara diferència entre la capital del Bages i la resta de ciutats amb població similar esmentades. El cost de l'aigua a Manresa és de 0'983€/m3. Justament Manresa, Mataró, El Prat, Vilanova i la Geltrú i Reus són les ciutats més grans de Catalunya amb la gestió d'aigua en mans públiques.

Sorea a Catalunya

Sorea és l'empresa encarregada de la gestió de l'aigua a Sant Cugat fins el 2019. És una empresa que fa aquesta funció a 188 pobles de Catalunya. Sorea forma part del Grup Agbar, el qual està present a la gestió de l'aigua, ja sigui de forma privada o mixta, a 365 municipis de Catalunya, més d'un 92% dels municipis catalans amb l'aigua gestionada de forma privada o mixta.

El 75'35% de les accions d'Aigües de Barcelona està en mans de la multinacional francesa Suez Environnement, antiga divisió de Suez. Justament Suez es va fusionar amb Gaz de France per crear GDF Suez, empresa que a dia d'avui té el 35% de les accions de Suez Environnement.

Acceleració de les remunicipalitzacions

Des de que al 2010 Figaró-Montmany decidís remunicipalitzar l'aigua, esdevenint la primera localitat catalana en fer-ho i, segons el seu Ajuntament, amb una millora considerable de l'eficiència, molts altres municipis ho han fet. El 2011 Arenys de Munt va remunicipalitzar el servei traient-li'l a Sorea i el 2014 ha estat l'any amb més remunicipalitzacions: les d'Alfés, Foixà, La Granada, Montomès del Vallès, Santa Maria de Palautordera i Vilalba Sasserra.

Al gener del 2015 s'ha fet efectiva una nova remunicipalització a una urbanització d'Olèrdola. A aquesta zona del municipi Sorea gestionava el servei d'aigua i a dia d'avui el conjunt de la localitat té la gestió de l'aigua en mans públiques. Això ha permès unificar les tarifes ja que la zona gestionada per Sorea pagava molt més per l'aigua.

elCugatenc ha contactat amb Sorea per tal de conèixer quin efecte podria tenir la remunicipalització de l'aigua a Sant Cugat així com un exemple concret de remunicipalització, com pot ser el d'Olèrdola. L'empresa s'ha limitat a informar que, com a concessionària, no pot fer valoracions ja que depenen de l'Ajuntament. Si bé, aquest -sigui el de Sant Cugat o el d'Olèrdola- únicament pot explicar la part de gestió i no l'efecte de la remunicipalització sobre Sorea a nivell empresarial.

Notícies relacionades