Sant Cugat decideix avançar per l’esquerra

Foto: Jordi Pascual

Miquel Margalef i Jordi Pascual

Amb el total de les meses escrutades, Democràcia i Llibertat s’ha mantingut com la força més votada a la ciutat de Sant Cugat amb un suport de poc més del 22%. Malgrat aconseguir la primera posició, ha patit una davallada de gairebé la meitat del seu suport respecte les Eleccions Generals del 2011 quan CiU va arribar al 40% dels vots. Malgrat que fa quatre anys es presentessin conjuntament amb Unió Democràtica, la davallada és molt significativa perquè Unió no ha passat del 3,2% dels vots.

En Comú Podem, la coalició que agrupa ICV, Podem, EQUO, EUiA i Barcelona En Comú, ha aconseguit els millors resultats de la història a la ciutat i s’ha emportat la victòria moral de la nit. Amb el suport del 20,1% dels vots ha doblat els resultats aconseguits en els anteriors comicis, on es presentava sota la marca d’ICV-EUiA.

Seguits de ben a prop i amb un suport del 18'4% del vots, ha quedat la força liderada per Gabriel Rufián. Els Republicans han aconseguit un ascens semblant al d'En Comú Podem, ja que fa quatre anys van obtenir el suport de gairebé el 8% dels vots emesos.

Més despenjat, amb gairebé un 15% dels vots, es troba Ciutadans. Tot i no arribar a posicionar-se entre els tres primers, el partit liderat per Albert Rivera irromp amb força a Sant Cugat en les eleccions generals i ha passat per sobre del Partit Popular. La tendència ja s'havia vist, però, en les darreres eleccions municipals i catalanes.

De fet, el partit de Mariano Rajoy ha acompanyat a Democràcia i Llibertat al PSC i a Unió com a perdedors de suport electoral. Els populars amb un 11% dels vots han estat el segon partit que més ha caigut respecte les eleccions del 2011, quan van aconseguir més del 19% del suport. El PP a Sant Cugat ha passat de ser la segona força a ocupar la cinquena posició i gran part de la seva pèrdua de vots a fluctuat cap a Ciutadans.

Per la seva banda, els socialistes han patit una davallada molt semblant a la dels populars, i han aconseguit amb prou feines el 8% dels vots mentre que al 2011 van estar fregant el 17% del suport santcugatenc. La caiguda ha anat en detriment de l’ascens d'En Comú Podem.

El gran derrotat de la jornada electoral, tal i com va exemplificar ahir el seu líder, ha estat Unió. El partit encapçalat per Duran i Lleida ha aconseguit un total del 3'2% dels suport. En les eleccions de fa 4 anys es presentava conjuntament amb Convergència i va aconseguir el 40% dels vots.

Eix esquerra-dreta

Els resultats electorals sobre l’eix ideològic d’esquerra a dreta a Sant Cugat dibuixen la recuperació de la tendència de girar cap a l’esquerra en les eleccions generals. Tant el 2004 com en el 2008 la suma dels partits d’esquerres i socialistes superaven la suma dels partits liberals i de dretes. Malgrat això, la diferència entre els dos postulats era força ínfim i la tendència anava a la baixa.

Amb la celebració dels comicis ara fa 4 anys les opcions es van separar completament i la dreta-liberal es va disparar fins gairebé el 60% del suport santcugatenc mentre que l’esquerra-socialista es va esfondrar fins el 30%.

Aquelles eleccions van marcar un canvi substancial en les generals i va ser la primera vegada que l’anomenat cinturó roig es va veure debilitat. Els resultats d’enguany recuperen la tendència i tornen a apropar totes dues opcions.

Malgrat aquest canvi, l’eix dreta-liberal continua estan per sobre de l’eix d’esquerres però amb una diferència mínima. La recuperació de la propensió cap a l’esquerra ha canviat radicalment de bandera. Mentre que al 2004 i al 2008 estava encapçalada pel PSC, en les eleccions d’ahir el timó de l’esquerra-socialista se l’han apoderat En Comú Podem i Esquerra Republicana. L’eix dreta-liberal ha perdut pes en els partits anomenats com a tradicionals i ha guanyat molta força de la mà de Ciutadans.

Independència i sobirania

Una altra lectura que han deixat els resultats electorals a Sant Cugat és la reafirmació de les forces independentistes i, en general, l’augment de la força sobiranista. La suma dels vots entre Democràcia i Llibertat i Esquerra Republicana arriba fins al 40'1%. Les dues forces declarades obertament independentistes perdrien suport si mirem les xifres de fa quatre anys, ja que aquella vegada CiU i ERC sumaven el 48% dels vots.

En aquelles eleccions, però, CiU no s’havia postulat com a independentista però la comptabilitzem com una força sobrinanista. ICV no la comptabilitzem com a sobiranista fins al 2015, ja que en els comicis espanyols anteriors no havia plantejat la possibilitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació.

Si s'ajunten els vots independentistes i els sobiranistes es pot observar com la tendència ha anat a l’alça des del 2008 i el creixement és exponencial a partir d’aquella mateixa data. Les eleccions actuals representen el punt més alt.

En les eleccions d’ahir comptabilitzem a DiLl, ERC i ECP en el grup dels sobiranistes i independentistes. L’augment dels favorables a l'autodeterminació ha estat clarament d’esquerres ja que Democràcia i Llibertat es queda només amb el 20% del suport mentre que ERC i ECP sumen gairebé un 40%.

A l'altra banda hi ha la baixada constant de l’unionisme que torba un dels seus punts més àlgids en les eleccions del 2008. A partir d’aquests comicis va baixant fins arribar a la quota més pobra en les darreres eleccions. La caiguda s’explica pel posicionament d'En Comú Podem que aconsegueix robar força al PSC. La davallada del PP és tan gran que la pujada de Ciutadans no serveix per aturar la fuga de vots unionistes.

Factor abstenció activa

La CUP, que no es presentava en aquestes eleccions, va demanar des del minut zero l’abstenció activa dels votants independentistes. Reclamaven que al Congrés no s’havia d’anar a demanar res ja que el poble català és sobirà. Sembla que el missatge no ha acabat de penetrar en una part de la població santcugatenca perquè la participació ha estat del 76'7%, gairebé 2 punts per sobre que la dada registrada ara fa 4 anys. Sant Cugat, està per sobre de la mitjana espanyola (73,2%) i catalana (71%).

La tendència arreu de l’Estat Espanyol ha estat d’un increment de la participació, malgrat que aquesta no ha arribat a nivells més elevats, tal i com es preveia. Després d’un bombardeig mediàtic massiu, la participació ha augmentat de manera considerable, però no ho ha fet de manera exponencial.

ERC, preferida pels santcugatencs per anar al Senat

La participació en les eleccions al Senat se situa 3 punts per sota de les del Congrés a Sant Cugat. Un 74% dels electors van omplir la papereta sípia. La possibilitat de triar els candidats de diferents candidatures ha situat Santiago Vidal en la primera posició amb un 10% dels vots tot i que ERC és la tercera força a la ciutat.

El segon candidat més votat és Miquel Àngel Escobar, de Democràcia i Llibertat, amb un 9% dels suports. Al darrere se situa la santcugatenca Mireia Ingla (ERC) amb un 7'5%. Malgrat el bon resultat a la ciutat, no serà senadora, almenys per elecció directa dels ciutadans, per 70.000 vots. A la circumscripció de Barcelona han sortit elegits Óscar Guardingo (ECP), Maria Freixanet (ECP), Santiago Vidal (ERC) i Joan Comorera (ECP).

A Sant Cugat, el candidat al Senat d'ECP millor situat és Óscar Guardingo (6%), en la cinquena posició. Ciutadans, PP, PSC i Unió compleixen l'ordre establert en les eleccions al Congrés amb l'única excepció de la candidata popular Núria Carreras que avença la Nuria Nadal de C's en la dotzena posició.

La mala concepció social del Senat s'ha vist amb 2.365 vots blans i nuls, uns 1.800 més que al Congrés. Malgrat això, la participació ha augmentat un punt respecte ara fa quatre anys i els vots no vàlids i blancs han representat gairebé 7 punts menys que en els comicis del 2011.

Notícies relacionades