Reconstrucció de les hores determinants per al canvi de govern

Fotos: Jordi Pascual

CONTRACRÒNICA. Després de setmanes de negociacions, a dos dies del Ple de constitució del consistori encara no se sabia qui governaria la ciutat. Era dijous, tots els partits responien complaents que els escenaris estaven oberts. Era cert relativament. Aquella mateixa nit el PSC celebrava una assemblea. Els socialistes donaven el vist i plau al tripartit, confirmant el que hores abans especulaven alguns mitjans nacionals.

Aquell 13 de juny ens n’anàvem a dormir quasi segurs d’un canvi a l’alcaldia. Carmela Fortuny encara tenia hores per pressionar, per posar el 155 i l’eix nacional sobre la taula amb més força que mai. ERC-MES, PSC i CUP-PC, amb el vist i plau de les seves assemblees, només havien de fer-ho públic, dir que després de 32 anys d’alcaldes i alcaldesses de CiU –i hereus (?)– era el moment d’un canvi. Però no tot és tan senzill.

L’eix nacional pesa, sí. L’Assemblea en Defensa de les Institucions Catalanes (ADIC) i l’ANC havien esdevingut elements de pressió que, vistes les declaracions de Fortuny, beneficiaven els interessos de Junts per Sant Cugat, aquella candidatura que havia buscat un acord amb ERC-MES fins i tot abans d’existir. No hi va haver acord de govern al mandat anterior, no hi va haver llista unitària, no hi va haver compromís d’acord post-electoral i encara quedava el cartutx de l’acord in extremis.

A l’altra banda, la Joventut Socialista (JSC) encoratjava el seu partit a apartar diferències en l’eix nacional –de fet, programa en mà hi ha poques perquè cap partit s’atreveix a desenvolupar com fer la República des dels municipis, potser perquè simplement és impossible– i fer un tripartit esquerrà. Fins i tot Sant Cugat en Comú, restant en la tristesa extrainstitucional, va encoratjar republicans, socialistes i cupaires a fer el pacte aprofitant la darrera intervenció del regidor sortint Ramon Gutiérrez a l’últim Ple del mandat 2015-2019.

Durant unes hores totes les mirades han anat a parar al PSC. Pere Soler ha començat el divendres post-assemblea amb una reunió amb Fortuny. Durant el Ple de cloenda –em diuen– revisava un preacord amb Junts per Sant Cugat. En la presentació oficial de l’acord l’ha mostrat per desmuntar la priorització de l’eix nacional que portava dies reivindicant Junts per Sant Cugat.

– Pere, què tal l’assemblea d’ahir?

– Bé, de moment tot obert.

– Doncs ja diràs com ha anat la reunió d’aquest matí amb Carmela...

– Bé, cordial.

Soler ha mantingut la discreció. Només li ha faltat respondre els missatges amb monosíl·labs seguits d’un punt. Res estava clar, semblava, almenys fins que es parlava amb alguns militants i amics dels partits implicats. Després dels dubtes matinals, per un moment ha semblat que el tripartit tornava a tenir oportunitats. Fins que al migdia, just 24 hores abans del Ple de constitució, Fortuny ha intervingut a la Sala Ginesta –la d’alcaldia– de l’Ajuntament.

– He proposat a Mireia Ingla una alcaldia compartida.

Fortuny i Ingla s’havien reunit pocs minuts abans i Junts per Sant Cugat, en un darrer alè d’esperança, s’ha agafat a qualsevol ínfima oportunitat per mantindre el govern i compartir-lo amb els republicans. Els companys del llavors hipotètic tripartit d’esquerres han temut que ERC-MES es fes enrere. Però, ben vist, el pastís era favorable a Ingla si acceptava el tripartit: PSC i CUP-PC d’acord per fer-la alcaldessa durant quatre anys contra un govern amb Junts per Sant Cugat amb alcaldia compartida i ERC-MES com a força minoritària.

El globus sonda de Fortuny no ha acceptat preguntes de la premsa. Una llàstima perquè hauria estat bé preguntar quines polítiques hi ha darrere de la proposta d’una alcaldia compartida. Però no, en els moments transcendentals els periodistes només hem de fer d’altaveus dels interessos creuats. Doncs no he fet notícia, ale!, m’he enfadat.

L’ham sobiranista sí ha servit perquè l’Assemblea Nacional de Joves Independentistes (ANJI, joventut de l’ANC) hagi fet una piulada demanant l’acord entre Junts per Sant Cugat, ERC-MES i CUP-PC, reforçant així el posicionament de l’ANC, que els ha repiulat, i de l’ADIC, que ha aprofitat la concentració dels divendres per llegir el manifest en què rebutgen qualsevol acord entre forces independentistes i les que van donar suport al 155.

En aquells moment la indecisió s’havia de buscar en esferes superiors, mentre uns quants polítics locals consumeixen cigarretes de desesperació davant la possibilitat de deixar anar una oportunitat històrica quasi irrepetible. Què passarà a la Diputació? Forma Sant Cugat part d’un intercanvi de cromos de municipis? Per què Junts prioritza l’eix nacional però a altres municipis, com Llançà, pacta amb el PSC? Potser tot això és més determinant del que ens creiem.

ERC-MES no ha donat resposta a la roda de premsa de Fortuny, un silenci que es pot entendre com a mostra de responsabilitat o com a indecisió. L’ANC i l’ADIC han cridat a la mobilització per aturar el pacte. PSC i CUP-PC han respirat fondo. Però la convocatòria de les entitats independentistes tot just ha reunit un centenar de persones, que han acudit a la Casa de Cultura per pressionar ERC-MES ja que suposadament era allà fent una assemblea per valorar la proposta de Fortuny. Però no, els republicans eren al seu local.

Al final, després de més de cinc hores de reunió en el dia de l’anunci, ha passat. L’Ateneu ha esdevingut l’escenari del pacte. A les vuit del vespre els caps de llista de tots tres partits han comparegut davant la premsa. El pacte prioritza els afers locals i deixa les discrepàncies nacionals per a un anar fent. Encara no hi ha document definitiu però sí línies mestres: emergència habitacional, emergència climàtica, transparència, igualtat, participació, municipalitzacions, polítiques socials, seguretat, mobilitat, pacte local per l’ocupació de qualitat, educació i cultura i esports.

Abraçades, somriures i alguna mirada còmplice amb els periodistes que hem destinat el dia a enviar missatges a les nostres fonts als partits polítics. Tot i les diferències més que evidents, els tres partits estan disposats a entrar a l’Ajuntament i, amb això, posar fi a més de 30 anys d’alcaldies convergents. Ingla serà la nova alcaldessa i la resta de carteres encara estan per veure. A 16 hores del Ple de constitució del consistori, Sant Cugat ja té acord de govern i, amb ell, una volta a la truita de la política municipal.

Notícies relacionades