Raül Romeva: “L'objectiu d'aquesta llista és fer el referèndum que no hem pogut fer”

Raül Romeva, elegit cap de llista de la candidatura independentista Junts pel Sí, protagonitza una nova entrevista d'elCugatenc. Aquest cop realitzada el dia després de la presentació de la candidatura. Amb ell parlem de la llista, els seus integrants, els objectius, el procés independentista així com quin és el plantejament de la llista unitària si no aconsegueix guanyar les eleccions del 27 de setembre.

Fa uns mesos vas dir que no et presentaries a cap llista. Quan vas deixar ICV vas dir que s'acabava la teva etapa política i ara entres a aquesta llista.

Vaig dir-ho i en aquell moment l'escenari que hi havia era completament diferent al que tenim ara. També vaig fer una menció: l'única situació excepcional per la qual em podia plantejar això era per fer un salt endavant. És a dir, no em veig en una situació d'un diputat normal amb la condició d'un grup polític en la mesura que jo aquesta feina ja l'he feta, no perquè estigui en contra, al contrari. L'única excepcionalitat que veia a aquesta situació era per fer una cosa concreta i especifica de canviar el marc en el qual ens trobàvem.

El que faig en aquests moments és sumar-me a una proposta on hi ha molta altra gent per fer això. A partir d'aquí hi haurà moltes incògnites. Si hi ha una opció majoritària a favor del sí es podrà fer allò que volem fer. Si no hi ha una opció majoritària a favor del sí també coneixerem quina és l'opció majoritària de la ciutadania i, per tant, s'hauran de fer altres coses. Aquest és un escenari en el qual ja veurem què passa.

És una situació d'excepcionalitat en tots els sentits que obliga que transcendim el nostre àmbit personal per posar l'interès col·lectiu per davant de les circumstàncies, en el meu cas, de confort personal.

És una llista unitària en el marc d'unes eleccions al Parlament de Catalunya amb forces reclamant el caràcter plebiscitari i altres negant-lo. Els partits concorren a les eleccions amb la voluntat de proclamar la independència o no. Aquesta llista no té el suport de tots els partits independentistes. La CUP s'ha quedat al marge i Procés Constituent, que segurament també anirà a les eleccions, també.

Aquests encara no sabem que faran. La nostra és una llista que aplega una bona quantitat de sectors que tenen aquest objectiu. És Junts pel Sí no la llista del sí. Els que estan a aquesta llista tenen aquest objectiu. Això no vol dir que hi hagi altra gent, sigui la CUP, sigui Procés Constituent o, fins i tot, sigui la candidatura de Catalunya sí que es pot. Hi ha gent a favor de la independència que ho ha dit i ho ha fet explícit en aquesta candidatura.

En aquest sentit, penso que hi ha una gran transversalitat en la voluntat d'esdevenir estat i aquesta llista l'únic que fa és posar de manifest que en aquest moment tenim un caràcter excepcional en aquestes eleccions. Per què? Doncs perquè el que volíem fer en el seu moment que era votar en un referèndum que era el 9 de novembre ho vam fer fins a cert punt. No ho vam poder fer amb la normalitat que voldríem i, per tant, ara tenim la possibilitat de poder-ho fer en termes legals i poder saber quines majories hi ha en un àmbit i un altre.

Si la majoria de propostes que diem que s'ha d'anar cap a la independència o cap a l'estat propi guanyem, llavors s'ha de començar a treballar.

A aquesta majoria també entra la CUP, per exemple?

Ha de guanyar el sí.

No necessàriament la llista de Junts pel sí?

Ha de guanyar el sí. Hi ha una gent que votarà aquesta opció perquè és la que els convenç més i hi haurà una altra que votaran altres opcions que també estan pel sí. Si no guanya el sí vol dir que la majoria no està per això i, per tant, l'escenari canvia radicalment. Ha de guanyar el sí i, llavors, a partir de la correlació de forces, es podrà fer un govern en unes característiques o unes altres. Òbviament tot estarà condicionat. L'objectiu és que guanyi el sí. L'objectiu per nosaltres per a altres formacions és una altra cosa.

Explicaves que en el cas que guanyi el sí es començarà un procés d'uns mesos que acabarà culminant amb la proclamació de la independència de Catalunya amb un procés constituent.

Aquest és el full de ruta pactat, correcte.

Parleu de si es guanya però si perdeu us trobeu en una situació d'una llista que l'únic contingut polític que té és aquest camí cap a la independència però tindrà diputats. Tu ja has dit que no vols estar al Parlament.

Si no guanya el sí ja en parlarem. Aquesta llista té aquesta funció.

Ja, però hi ha gent que arribarà al Parlament.

Bé, ja en parlarem. T'ho dic francament. L'objectiu d'aquesta llista és això, fer el referèndum que no hem pogut fer. Si el resultat és que sí s'ha de fer el que s'ha de fer, aquest és el compromís de la llista. Si el resultat és que no, la majoria no suma i no dóna un suport clar al sí, doncs l'escenari canvia radicalment.

Aquesta no és una llista d'un partit que fa oposició. No és això. Si l'escenari no és aquest s'haurà de replantejar, no passa res. No estem davant d'unes eleccions autonòmiques. Alguns diuen que sí, és legítim; alguns diem que no perquè l'excepcionalitat del moment reclama que hi hagi un seguit d'accions que no siguin habituals en un marc de normalitat.

Per tant, l'objectiu d'aquesta candidatura és fer això. Si hi ha la majoria es farà. Si no hi ha la majoria, s'haurà de fer una altra cosa que ja en parlarem quan toqui.

Quan parles de majoria és d'escons o vots?

Per poder fer això cal una majoria d'escons legalment. No vol dir que això signifiqui que hi ha prou amb això. És molt millor tenir un resultat molt clar en termes de vots, d'escons i del que faci falta que no pas si el tens només en nombre d'escons. Legalment per començar a caminar amb la majoria d'escons tens prou. Des del punt de vista social i des del punt de vista polític és molt important aconseguir el màxim de suports possibles òbviament en aquesta fase transitòria.

Repeteixo molt el caràcter de transitorietat. Això vol dir que és una cosa específica i concreta per un temps determinat que ha de permetre'ns dotar-nos d'un marc per, a partir d'aquell moment, poder establir de manera normal el que fan els països normals que és la contraposició de projectes polítics ideològics. Aquest és l'objectiu real a partir del qual pots respondre les necessitats de la gent.

Això ara a Catalunya no es fa?

Això actualment no es fa amb les garanties que es podria fer perquè en aquest moment no tenim les eines per poder decidir coses que s'han de decidir però que depenen d'estructures d'estat que no només no són favorables sinó que estan en contra de moltes de les coses que passen a Catalunya. L'exemple el vam veure fa uns dies quan al Parlament es va aprovar per majoria una mesura que trobo extraordinària i d'una potència social enorme, el tancament del CIE. Quin és el problema? La capacitat de fer-ho depèn de Madrid. El que va fer el Parlament de Catalunya és decidir majoritàriament això però haver de demanar a Madrid si es pot fer.

Fets com aquest demostren que, en aquest moment, o tenim un canvi de circumstàncies i de marc o moltes d'aquestes coses que s'han de fer, no es podran fer. Tenim el recurs d'emergència contra la pobresa energètica recorregut al Tribunal Constitucional. Aquesta situació és normal? És raonable? Jo crec que estem en un moment d'excepcionalitat de tal magnitud que, o afrontem el problema de fons que és la manca d'eines, o estarem contínuament conduits i condicionats el que des de l'Estat es decideixi. Com que a l'Estat ja ens han demostrat que no tenen especial simpatia ni pel que significa el marc català, ni l'autonomia, ni el règim estatutari... doncs estarem contínuament lligats de mans i mànigues. No podrem fer res del que toca fer.

De vegades hi ha un discurs molt positivista sobre la independència de Catalunya que sembla que amb la independència se solucionarà tot.

També hi ha un de molt catastrofista que diu que la independència ens aboca al desastre. Jo crec que ni una cosa ni l'altra: ni contes de fades ni històries de terror. Tenim una situació que és complexa, difícil i exigeix de molta responsabilitat política, jurídica i econòmica. Per descomptat que hi ha riscos però també hi ha moltes oportunitats. Això ha de servir perquè les condicions de vida de les persones vagin a millor però, per poder-ho fer, necessites eines.

La independència per se no és una solució a res com tampoc ho és estar formant part d'un Estat. Ho és en funció de les polítiques que es fan i que s'apliquen. S'ha d'entendre que la independència és una eina i no una finalitat. És veritat que en aquests moments hi ha moltes dificultats sobre la taula perquè fem una cosa que no és fàcil. També és veritat que en aquests moments tenim la capacitat jurídica i tècnica per fer el que cal fer. El que ens falta és saber si tenim el mandat ciutadà per fer-ho.

Si hi ha un mandat ciutadà, es farà. Si no hi ha un mandat ciutadà per fer-ho, òbviament, aquí haurem de veure què passa. Ara hi ha una premissa que no hem pogut fer que és saber si hi ha o no hi ha aquest mandat. En democràcia el que diu la gent i el que vol la gent ho decideixen les urnes. Anem a les urnes, mirem què vol la gent i, si la gent vol això, fem-ho. Si la gent no vol això, ens haurem de replantejar la situació i caldrà fer una altra cosa. Hem d'entendre aquesta situació en clau democràtica sinó tenim un problema.

Quan hi ha un procés constituent s'obre un debat ideològic sobre quines formes ha de tenir el país per a redactar una Constitució. A la llista que encapçales queda molt clar l'eix nacional però un eix dreta-esquerra i statu quo-regeneració no queden tan clars.

Home, l'eix esquerra-dreta a la llista està molt clar en termes de diversitat.

Justament això. A dins de la llista hi ha molta divergència per encarar un procés constituent.

El procés constituent no el decidirà aquesta llista. El que farà aquesta llista és establir les condicions sobre com s'ha de fer això. El mandat de la llista és, si hi ha majoria, fem una declaració solemne que això va per aquí. Llavors s'obre el procés que ens ha de portar en un termini d'entre 12 i 18 mesos a fer eleccions constituents.

En aquest període de temps el govern té una funció de mantenir actives les respostes a les necessitats bàsiques i elementals de les persones. Hi ha una sèrie de qüestions que no es poden apartar, especialment aquelles que tenen a veure amb les emergències i les urgències socials. Això està al primer lloc de l'esgraó de les prioritats.

Hi ha molts altres temes que caldrà postposar-los en funció del que passi a unes eleccions posteriors que determinaran majories i minories ideològiques. Ha de quedar molt clar que no és prescindible, la resposta social a les urgències, i el que pot ser-ho. A partir d'aquí hi ha una altra feina que és dotar-nos del marc jurídic que ens ha de permetre fer aquest procés de construcció de les estructures d'estat i del cos legislatiu per poder fer la proclamació de la independència.

Això vol dir que, a partir d'una llei de transitorietat, fas l'adaptació del marc jurídic actual al nou marc català. Tot això no es fa de manera improvisada. En aquest procés hi ha també la part constitucional que ha de garantir que hi ha un debat de la ciutadania sobre com, què i de quina manera s'ha de fer i ha de dir aquesta constitució.

Tot això va en paral·lel de manera que, quan tu tens aquesta primera feina des del punt de vista de la participació ciutadana d'un text que ha d'acabar sent l'esborrany d'una constitució, passes el text a les instàncies que l'han d'acabar aprovant i aquest parlament constituent és el que ha de decidir quin és el redactat de la constitució que s'haurà de sotmetre finalment a referèndum. Al final la gent haurà de decidir si vol que aquesta constitució sigui o no sigui la constitució catalana.

Aquest és el procés. La candidatura en la qual estic integrat, que l'encapçali és irrellevant, té com a objectiu fer que això sigui possible. La resta dependrà de la correlació de forces que surti de les eleccions. L'execució de govern serà a partir de la confrontació de programes ideològics que puguin sortir de les eleccions passat aquest període d'excepció, o no, depèn del que diguen les eleccions del 27S.

Dius que al final d'aquest procés hi ha una proclamació d'independència. Això significa una declaració unilateral d'independència?

Això significa una proclamació d'independència. Hi ha una declaració sobirana i solemne a partir de la qual hi ha d'haver un moment on es faci la desconnexió. Quan tu canvies un endoll, has de desendollar d'una banda i posar-lo a una altra banda. Això s'ha de fer amb les màximes garanties possibles però en algun moment has de poder fer això amb la major seguretat jurídica possible. Aquesta seguretat jurídica l'hem de construir durant tots aquests mesos. Es pot construir. Aquesta és la feina d'aquest govern.

Primer hem de saber si és això el que s'ha de fer, per tant, la gent vota. Si la gent diu que és això el que s'ha de fer, prenem el compromís de fer-ho i, per tant, ens proposem com a mandat de govern i de majoria parlamentària fer això. En aquest procés tenim la responsabilitat de posar aquest corpus en coneixement de les autoritats jurídiques que han d'assessorar-nos en aquest procés. Quan això estigui fet s'haurà de ser la desconnexió, un canvi de cartipàs entre una opció i una altra.

Tot això, en un moment o altre, hauràs de negociar-ho amb els altres actors, sigui a l'àmbit estatal o a l'àmbit europeu perquè s'ha d'adaptar el marc legislatiu a les altres realitats. La pregunta no és si s'ha de negociar o no sinó què es negocia.

I com es negocia perquè de moment hi ha hagut un bloqueig absolut.

Però no estaríem com estem si hagués hagut voluntat de negociar. Si estem com estem és perquè fins ara ens hem trobat amb una paret, no una porta.

Què et fa pensar que ara no us trobareu amb una paret?

Depèn. Si hi ha la voluntat majoritària del poble de Catalunya que això ha d'anar en aquesta direcció, tens un mandat i una força que fins ara no tenim. En aquests moments anem a negociar de manera especulativa. Dius que la gent vol i ells diuen que la gent no vol. Molt bé, preguntem a la gent què vol. Si la gent vol això, vas a negociar amb un mandat completament diferent. Si et segueixen tancant la porta això tindrà un recorregut que serà el que serà i les dificultats que comportarà.

Que no ens ho posaran fàcil és evident però no és el mateix negociar quan tens un mandat clar de la ciutadania que quan no tens un mandat. Tu vas a negociar ara i no avança. El mateix passa a Europa perquè diuen que és un problema espanyol. No és el mateix trucar les portes europees sense un mandat que dir que la majoria de la gent quan se li ha preguntat ha dit això. Vostès a Europa estan per la democràcia? Sí? Doncs comencem a parlar-ne.

Penses que unes eleccions generals amb un canvi polític a Espanya poden facilitar el procés?

En tot cas, el canvi polític a Espanya anirà condicionat al que passi a Catalunya, no al revés. L'ordre dels factors passa perquè qualsevol canvi a Espanya dependrà de si aquí estem disposats a fer el que hem de fer o no. Dit d'una altra manera, si aquí no estem disposats a fer el que diem que hem de fer, per què han de canviar? Per què han de negociar? Què han de negociar? No hi ha res a negociar si aquí no diem que volem fer això.

En el moment que diem que aquí volem fer això, pot haver-hi o no un canvi d'actitud de l'Estat. El que tinc clar és que si aquí no diem que volem fer això no hi haurà cap canvi d'actitud a l'Estat. És més, hi haurà una actitud absolutament bel·ligerant perquè hi ha una voluntat d'humiliació, que forma part d'una certa cultura política de les elits que governen aquest moment Espanya.

Si aquí surt que no, la resposta que vindrà de l'Estat serà extraordinàriament virulenta, no dic violenta. Espero que no ho sigui. En tot cas, serà molt i molt potent en termes de mesures. Només podem esperar un canvi d'actitud de l'Estat i de les forces que actualment representen les estructures estatals si aquí hi ha un clar missatge que això va de debò. Sinó, quin incentiu tenen per negociar? L'ordre dels factors passa perquè aquí diguem el que volem i allà respondran en funció del que han de fer.

Notícies relacionades