Ramon Gutiérrez: “Més que pensar un nou model de ciutat, hem d’aconseguir que el model sigui per a tothom”

Fotos: Jordi Pascual

És el nou portaveu d’ICV-EUiA després que en una assemblea amb la militància els ecosocialistes decidissin fer un relleu al càrrec. El canvi, diu, no afectarà al funcionament del grup municipal ja que ambdós regidors s’han distribuït la feina durant el poc més de mig mandat que portem. Tot i així, el canvi arriba quan el partit treballa a nivell català per crear un nou subjecte polític, una aposta que tard o d’hora també es traslladarà a Sant Cugat. Ramon Gutiérrez atén elCugatenc pocs minuts després d’haver explicat en roda de premsa els motius del relleu.

Feu una assemblea per fer balanç de mig mandat i decidiu canviar de portaveu.

Estava pensada per a les dues coses. Cada tres mesos més o menys fem una assemblea. Amb aquesta, a banda de parlar de la situació política, cosa que fem sempre, volíem aprovar un document de balanç de mig mandat i alhora parlar del canvi al grup municipal. No ha sigut una improvisació.

Ja fa temps que Roser Casamitjana volia deixar la tasca de portaveu?

Tenia clar que aquest era el seu últim mandat. Tenia ganes de fer altres coses en el seu temps i aprofitar la jubilació. De cara a les municipals, necessitàvem una persona que les pogués afrontar. Hem fet ara el canvi com l’haguéssim pogut fer en qualsevol altre moment. No ha sigut fruit de la improvisació ni d’haver-ho pensat fa temps.

A l’assemblea també vau tractar els reptes del partit d’ara endavant. Un dels més importants és el procés de confluència, no necessàriament amb partits. Això canvia la lògica que havíeu mantingut fins el moment.

– Fins ara havíem tingut la lògica concreta de comptar amb els militants per preparar els processos electorals i no electorals. Ara tenim el repte de construir un nou espai polític. Ens hi hem compromès a nivell català i li hem de donar traducció a nivell local. Això vol dir deixar de banda les dinàmiques que com a ICV-EUiA teníem perquè no es tracta només de canviar les sigles. Necessitem que la gent que se’ns ha acostat en els processos electorals que hem anat amb confluència tingui on participar, canviar formes, renovar lideratges, connectat amb altres perfils i generacions i representar més gent. És a dir, que l’espai polític que fins ara hem representat sigui més gran.

Com s’aconsegueix?

– Haurem de fer moltes coses. D’una banda, hem de buscar que les persones implicades en lluites tinguin un espai de participació política que els hi sigui còmode. Ens trobem que molta gent ens diu que ICV és un partit rígid i jeràrquic. Intentem ser horitzontals però és veritat que som un partit que té molts anys i molts fils que el fan avançar lentament. Hem d’aprendre de moviments com el 15M, partits que ja tenen el seu recorregut com Podem, les experiències de Barcelona en Comú... i des d’aquí construir una altra manera de funcionar perquè aquella gent que coincidia amb els nostres valors però no s’ha acostat a ICV perquè representava aquesta part més antiga sigui capaç de formar d’un nou subjecte polític.

No descarteu trobar-vos amb altres partits però a Sant Cugat hi ha hagut intents de trobada de les esquerres que no han reeixit.

– Són dues coses diferents. Pel que fa a la resta de partits, ens haurem de posar d’acord per trobar sinergies i teixir aliances pre o postelectorals per construir una alternativa conjunta a la ciutat. D’altra banda, hi ha el repte del nostre projecte polític, que volem que sigui el més ampli possible però entenem que hi haurà persones que ara estan lligades a altres forces que no en voldran formar part.

Ens agradaria que persones de Podem ens ajudin a construir el projecte. Ja sabem que a nivell nacional ha tingut els seus moments. Hem definit conjuntament el partit i l’hem definit ideològicament però en el moment de decidir els òrgans de direcció va decidir sortir-se’n. Seguim aspirant a treballar plegats. Si a nivell nacional no ha estat possible, a nivell de Sant Cugat ho intentarem si més no.

Al document de balanç dieu que una coalició amb Podem no seria la fórmula ideal.

– Només amb Podem, no. D’entrada, coalició no és la paraula; ja n’hem fet moltes però ara busquem un treball conjunt des de la base. Podem és una part fonamental però no ha de ser només amb ells. Necessitem que molta més gent que no hi participa políticament hi formi part del projecte perquè sinó crearem una cosa coixa semblant al que teníem fins ara.

Plantegeu que s’ha de fer un nou model de ciutat de la mà amb altres partits però, veient com està construïda la ciutat, és possible fer-ho?

– No diria un altre model de ciutat sinó una alternativa de govern. El model de ciutat de Sant Cugat no em desagrada, és a dir, estic feliç de viure aquí i formar part de la ciutat. M’agrada passejar per aquí, les entitats en què hi participo... És un orgull i un patrimoni que ens hem d’alegrar que existeixi.

Tot i això, el model té uns defectes que provoquen que molta gent es quedi enrere. Vivim un procés d’elitització que fa que el model no sigui accessible per a tothom. Més que pensar un nou model de ciutat, hem d’aconseguir que el model sigui per a tothom, que no deixi cap persona enrere. Hem de construir una alternativa de govern per fer-ho possible. Qui governa actualment el model, que no han construït només ells sinó que ho hem fet entre tots, porta massa anys fent-ho i des d’un punt de vista ideològic molt concret. Crec que ja estan còmodes fent que el model expulsi persones i que no tothom pugui estar a la mateixa velocitat que la resta de passatgers del tren.

Suposem que l’alternativa arriba al govern. Es troba amb una ciutat que ja ha expulsat gent i que pel seu model urbanístic dificulta l’arribada de classes populars. Quines mesures s’han de prendre?

– No serà fàcil revertir totes les coses mal fetes i l’elitització. La voluntat és principal, construir un relat diferent i celebrar d’una manera diferent les accions que es fan cada dia. Aquí darrere tenim una pancarta de ciutat refugi però ens hem quedat amb la pancarta. Amb un altre tipus de govern no només ens quedaríem amb la pancarta sinó que faríem altres tipus d’accions.

En el cas de l’habitatge, si tens un govern que és sensible a la situació de l’habitatge perquè també té aquests problemes, forma part de la classe treballadora de la ciutat i, per tant, representa l’esquerra, assumirà un lideratge diferent de cara a altres institucions per reclamar els canvis legislatius necessaris. L’equip de govern actual representa un espai ideològic i per això no fa tot el que s’hauria de fer.

Justament l’habitatge ha estat una de les vostres reivindicacions centrals. Heu demanat més lloguer social, repensar Promusa... Tot i així el govern posa en valor la feina feta.

– Evidentment defensen la feina que fan. Nosaltres creiem que el govern ha tingut una manca de lideratge molt gran pel que fa a l’habitatge. Pel que fa a l’índex de referència del preu del lloguer, per exemple, fa molts mesos que sabíem que s’havia d’aplicar i el govern ha esperat a que fos la Generalitat la que acabés fent-ho sense pressionar, sense preparar els elements necessaris... Ara diuen que es treballa amb la resta de governs municipals, és a dir, tornem a esperar que sigui l’Ajuntament de Barcelona qui faci mesures per poder-les fer nosaltres.

En l’àmbit de l’habitatge, defensen molt l’acció de Promusa, quan ha estat molts anys sense fer res, venent patrimoni sense fer activitat. No podem estar lamentant tot el temps que una administració ja no dóna la subvenció que ens donava quan Sant Cugat necessita protecció oficial perquè el lloguer no es dispari com ho està fent.

A Sant Cugat ja hi ha protecció oficial. És insuficient? És massa cara? Quin és el problema?

– Si ho compares amb altres municipis, segurament estem en la mateixa situació pel que fa a percentatges de protecció oficial o lloguer. Això no és excusa per no dir que a Sant Cugat en necessitem més. Necessitem que no s’elititzi més la ciutat i per això cal més protecció oficial. El govern ens dóna xifres anunciant que en 10 anys tindrem un 5% de protecció oficial però ho necessitem ara. No pot ser que en els darrers 10 anys no haguem fet res.

En el document de balanç dieu que heu aconseguit la centralitat política al Ple; és centralitat política entre cometes, no?

– Sí, entenem que en els darrers dos anys les propostes tradicionalment de l’esquerra han sigut defensades per gairebé totes les forces polítiques, fins i tot l’equip de govern. El problema és que s’apliquen de discurs però no la política que hi hauria d’haver darrere. Una de les propostes històriques d’ICV-EUiA ha estat la tarifació social. Veiem com ERC-MES la va fer seva i la va pactar amb el govern i ara el govern de PDECAT-Demòcrates i PSC l’aplica però no de la manera com nosaltres la definim.

Per fer una tarifació ben feta cal tenir una anàlisi de rendes que no hem fet, cal fer-la tenint en compte que el cost s’ha de pagar igualment tenint en compte les taxes i, per tant, no només es tracta de rebaixar el cost a qui no pot pagar sinó també pujar-lo a les persones que són més benestants... No podem tarifar socialment mantenint el cost del servei perquè acabem reduint el seu finançament. Això vol dir que han comprat el discurs, hem aconseguit la centralitat en tant que les nostres propostes les compra molta gent però defensem que per poder fer bé la tarifació social, l’hem de fer nosaltres. En els propers dos anys hem de fer veure que la millor manera de desenvolupar les propostes polítiques d’una força és que les apliqui aquesta.

Tot i així, en la darrera aprovació de la tarifació social, que aprofundia a partir del primer any a mode de prova pilot, vau dir que s’havia millorat.

– Havia millorat perquè en un principi no teníem anàlisi de rendes. Això ho vam criticar. La segona vegada que es va fer tarifació social al Patronat d’Educació, es va reformar la taula en base a les dades que ja teníem i tenint en compte com havia anat la tarifació a altres municipis. Es van fer unes ràtios més progressives que ens semblaven bé. Ens faltava, i encara ens falta, l’increment de preu per a les rendes més altes.

En el proper Ple ens trobarem una fase més de la tarifació social a l’Oficina Municipal d’Esports (OMET). Creiem que s’ha d’aplicar a tot arreu. De nou, tenim la sensació que ho fan a boleo, sense tenir les dades de renda de la ciutat i sense un estudi previ que faci que els preus estiguin tarifats.

Heu pogut participat d’alguna manera en la tarifació o us l’han donada ja feta?

Ens l’han donada feta. És una altra de les coses que sempre hem criticat també. El govern no té la majoria absoluta i ho ha d’assumir. Quan els partits de l’oposició fem propostes, ho fem perquè tenim ganes de participar i millorar la ciutat. No pot ser que agafin la idea, l’adaptin a la seva manera i no ens tinguin en compte a les persones que ho hem proposat, sobretot si al Ple aprovem que ho treballarem tots junts. És un tic que han tingut molt durant els darrers dos anys. Fan les coses unilateralment com si tinguessin la majoria absoluta sense tenir en compte la resta de forces de l’oposició, que tenim ganes de treballar i que hem demanat explícitament que ho facin amb nosaltres.

En el temps que portem de mandat hi ha hagut dos canvis en la correlació de forces. El PSC ha entrat al govern i Dimitri Defranc va deixar la CUP-PC per ser regidor no adscrit. Ha afectat d’alguna manera a la vostra tasca?

Sí. A principi de mandat teníem una forta esperança que la nova correlació de forces ens permetria un treball més potent de l’oposició per construir l’alternativa necessària de cara a la propera comtessa electoral. Veiem un equip de govern debilitat i una oposició que havia crescut en representació i podia construir coses. Ens vam decepcionar una mica quan ERC-MES va fer un acord pressupostari amb l’equip de govern perquè un dels elements de la majoria alternativa preferia donar peixet a la majoria de govern. Crèiem que era molt més útil treballar conjuntament les forces d’esquerres per dir al govern de Convergència que si ens volia a un, ens tenia a tots.

Amb l’entrada del PSC al govern i el trencament de l’acord pressupostari d’ERC-MES, se’ns ha obert una finestra. Tenim més regidors a l’esquerra disposats a treballar conjuntament. Ara, malgrat que l’equip de govern té una majoria més sòlida, l’oposició també tenim la capacitat de cohesionar-nos més que abans.

I Defranc?

Quan una persona deixa de representar el col·lectiu ha d’entregar l’acta. Dimitri Defranc ha de reflexionar sobre això i li ho hem dit de manera pública i privada. Això provoca que no intervinguem al Ple en els seus punts perquè no té la legitimitat col·lectiva que tenim la resta de grups. Amb ell, el govern té una geometria variable perquè en alguns moments pot comptar amb el seu vot. Ho trobem greu perquè un regidor que només es representa a ell mateix no hauria de servir a l’equip de govern per aprovar coses.

En els darrers mesos han esclatat conflictes que s’han fet sonar al carrer o a les audiències públiques com ara la reivindicació de les Associacions de Familiars d’Alumnes (AFAs) en contra dels cursos bolet o tot l’assumpte del bosc de Volpelleres. S’han abordat bé?

Depèn del tema i del regidor que se n’havia d’encarregar. El govern s’omple la boca de participació ciutadana però no acaba de sentir-se còmode. No estan acostumats a fer-ho i no ho saben fer bé. Nosaltres sempre havíem portat els pressupostos participatius al programa. És curiós com CiU, que ni tan sols a les últimes eleccions ho portava al programa electoral, ara ho fa. Té molts defectes, hem intentat millorar-ho però no som qui ho ha desenvolupat. No entenen que fer una proposta, en participació, implica que el proposant se senti partícip fins al final. Ho veuen com una oportunitat de vendre coses o de poder dir que han fet participació. És una pena.

Hem passat l’equador del mandat i ens apropem a les properes eleccions. Heu parlat ja de la projecció electoral?

No hem parlat en termes quantitatius, sí en qualitatius en el sentit que deia abans, arribar a més gent, construir una candidatura nova i esperançadora... Ho fem perquè aspirem a créixer però ja veurem quins objectius ens marquem.

Habitualment a ICV-EUiA heu fet un tàndem al capdavant de la llista format per una persona adulta o gran i una que representa més bé al jovent. Ho fareu de cara a les properes eleccions?

Ha sigut així els darrers temps però no necessàriament ho ha de ser. No ho hem parlat. A més, en els propers comicis no serem ICV-EUiA, serem una altra cosa. No hem parlat dels perfils de la llista.

I heu parlat en clau electoral amb altres partits?

Tampoc.

Notícies relacionades