Ramon Gutiérrez: “No podem viure a una ciutat on els nous habitatges són de luxe”

Fotos: Jordi Pascual

Sant Cugat en Comú es presenta a les eleccions amb l’actual portaveu d’ICV-EUiA com a candidat. Ramon Gutiérrez explica en aquesta entrevista com ha estat el procés de confluència i per què, malgrat tenir persones que es reivindiquen com a membres de Podem, no s’ha tancat un acord amb la formació morada. També explica el seu posicionaments davant d’alguns dels grans temes de ciutat que marcaran el proper mandat.

Aquesta és la setena entrevista del cicle de converses amb els candidats i candidates a les municipals. També hem demanat a cinc entitats (Senglar Cultural, Sindicat de Llogaters, Plataforma de Pensionistes, Dissidència Sònica i Plataforma Animalista) que plantegessin preguntes als candidats. Les trobaràs unificades en el primer vídeo d’aquest article. Al final de l’entrevista escrita trobaràs el vídeo de la conversa completa.

Per què no hi ha coalició amb Podem?

– Jo també em faig aquesta pregunta. Crec que tots hem fallat una mica. Portem quatre anys construint junts des de les eleccions autonòmiques i generals i posteriorment amb el procés de confluència a nivell nacional. A nivell local hi han participat persones d’ICV, d’EUiA i de Podem, fins i tot d’aquesta llista que s’ha presentat autònomament. També persones que no venien de cap d’aquests espais polítics, el que era un dels objectius que ens plantejàvem per construir Sant Cugat en Comú.

En aquest temps hem fet una bona feina d’inclusió de totes les sensibilitats. Hem arribat a un escenari de confiança per fer la llista electoral sense fer quotes ni sumar la representativitat. Malauradament hi ha hagut persones que aquesta dinàmica no els ha semblat. En els últims mesos hem hagut de negociar un acord de coalició amb les persones de Podem que tenen la marca. Nosaltres sempre hem apostat per l’escenari de confluència, és a dir, no sumar partits sinó persones de manera individual.

Ells pretenien un acord a dues bandes. Consideràvem que Podem havia d’estar a la mateixa alçada que la resta d’actors polítics que havien conformat Sant Cugat en Comú. No es podia parlar d’acord bilateral. També van fer una proposta de mínims que des del nostre punt de vista no es podia acceptar perquè, malgrat que sí estàvem disposats a cedir un 30% de la llista, la capacitat de veto per part d’una part de la llista no creiem que fos una manera de construir en confiança.

Què vols dir amb la capacitat de veto?

– Proposaven un terç però també que la presa de decisions es prengués per consens i, en cas que no hi hagués, es garantís la llibertat de vot. A l’hora de la veritat, és un veto. Podrien bloquejar qualsevol decisió. No ho podíem acceptar.

Segons Podem, només es tractava de mostrar la discrepància no necessàriament llibertat de vot.

– Ja mostrem les discrepàncies dins de Sant Cugat en Comú però la seva proposta no anava en aquesta línia. No som partidaris de plantejar que cada força política pugui votar separadament quan no hi ha acord.

No es podia renegociar? Ells feien una proposta.

– Nosaltres també en vam fer una i no van voler negociar.

Us tireu la culpa els uns als altres...

– Al final la culpa és de tots. Hem de ser conscients que hi ha hagut una feina de molt de temps i que venia de molt lluny i que hi ha un projecte que ha incorporat moltíssimes respectives, també gent de Podem, i que tothom ha tingut oportunitat de sumar de forma constructiva. A última hora i ha hagut unes persones que han volgut negociar quotes i coalició. Aquí hi ha una diferència.

Parles de gent de Podem a Sant Cugat en Comú però Podem va decidir que s’havia d’anar en coalició.

– Sí, evidentment les sigles les té la llista de Gabriel Jover però això no nega que hi ha persones de Podem a Sant Cugat en Comú. No els negaré la identitat.

Al 1999 ICV i EUiA van anar separades i això va acabar amb una minoria de les esquerres.

– Aquest és el gran risc i per això volíem sumar encara que la coalició no fos el nostre objectiu. Efectivament fa 20 anys ens vam trobar que les vots que EUiA va treure van suposar que ICV no aconseguís un regidor més que hagués permès la majoria d’esquerres. Espero que no ens trobem en aquesta situació. Demostraria que la necessitats d’alguns de contar-nos per poder negociar després és un error per a construir ciutat i fer una majoria d’esquerres.

Teniu un objectiu marcat de representació?

– Construir una majoria d’esquerres. No ens marquem un objectiu propi nostre sinó de totes les forces d’esquerres. Evidentment a nosaltres ens agradaria poder créixer i no quedar-nos en els dos regidors que ara té ICV-EUiA. També és veritat que tenir més vots no vol dir tenir més regidors.

Teniu estratègia conjunta amb la resta de partits?

– Hem treballat conjuntament durant aquests quatre anys. Tenim moltes coses que ens uneixen amb la CUP-PC, ERC-MES i fins i tot amb el PSC, malgrat haver estat a govern. No puc dir que tinguem una estratègia per un pacte postelectoral el dia 27 però hi ha una certa entesa i treball ja fet.

Vens d’ICV i participes als Comuns a nivell local i nacional. Com és compartir espais polítics?

– A ICV teníem un problema de relleu generacional. Teníem moltes persones grans amb molts anys de militància i costava moltíssim incorporar persones joves. Estic molt content que amb el nou espai polític hem pogut incorporar molta energia juvenil. Són persones que no venen de cap espai polític i tenen moltes ganes. Han plantejat qüestions des d’un punt de vista que no ens havíem plantejat fins ara. En definitiva, podem sumar energies i sinergies que no ens haguéssim imaginat fa quatre anys com a ICV-EUiA.

Està sent fàcil perquè tothom està molt engrescat i té ganes de fer campanya. Hem tingut un assaig general a les eleccions generals, en què anàvem en coalició amb Podem tot i que no hi ha aparegut. La gent ha estat al peu del canó.

Podem no ha aparegut?

– Les persones que han decidit presentar-se en una llista separada no han fet campanya per les generals a Sant Cugat.

Una de les crítiques que se us fa és que ICV ha copat l’espai dels Comuns.

– És normal quan ets una organització que porta gairebé 40 anys a la ciutat i sempre amb representació a l’Ajuntament. Hem estat fet molta feina i aportem un gruix de militància perquè tenim un espai legitimat a la ciutat. És lògic que qualsevol actor de la confluència pugui sentir un complex de germà petit. Tot i així moltíssimes persones que no són d’ICV-EUiA reconeixen que hi ha hagut un esforç de generositat gran. Mentre ICV-EUiA hagués pogut perdurar canviant el nom, aquí hem fet l’esforç d’incorporar noves perspectives. Entre els sis primers membres de la llista només dues són d’ICV. És una crítica que no té raó. Quan ICV feia assemblees amb molta gent érem 30 persones. Ara en som 70. Més d’un 50% de les persones són a Sant Cugat en Comú i no són d’ICV-EUiA.

Quins criteris s’han seguit per a la llista?

– Edat, lluites, moviments socials, perfils professionals que poden formar part del govern i col·laborar amb el grup municipal, gènere amb un esforç extra per representar dones de diferents generacions i orígens i també representant una mica l’organització i les sensibilitats que hi ha.

Quin ha estat el teu pes en la creació de la llista?

– Ha estat una decisió col·lectiva però també he fet l’equip que a mi em convenia. És a dir, he fet l’esforç de tenir una llista de persones amb qui hi confio. M’ho van demanar. Per sort, a l’agrupació tenim moltíssima gent amb qui confiem. Allò dur ha estat renunciar a persones perquè no hi cap tothom. Malgrat que la llista l’he escrit jo, crec que representa molt bé totes les sensibilitats i m’agrada dir que l’hem escrit molta gent. Tothom està molt còmode.

Com s’ha avançat des de la declaració de principis del procés d’Imagina en Comú Sant Cugat fins ara?

– Per primera vegada hem pogut fer un treball de programa on han participat més de 30 persones i en què hem pogut arribar al detall de moltes qüestions. El procés programàtic ha estat un èxit. Tenim un programa que malgrat no ser llarg és dens perquè hi ha moltes propostes ben explicades. A més, hem estat dels primers partits en presentar-lo. Veiem com altres forces copien algunes de les propostes que hem liderat durant aquests quatre anys. Per mi és un èxit.

Parlem de programa i comencem pel primer dels eixos: ciutat habitable. Hi incorporeu l’habitatge. Què es pot fer en una ciutat gairebé acabada?

– En termes urbanístics és cert que cada cop hi ha menys terreny per créixer però sí hi ha un repte de densificació. No ho posem al programa en aquests termes però cal parlar de fer plurifamiliars en barris on ara el model és el d’unifamiliars. No només és pel creixement de la població, que no ha de ser un objectiu, sinó per fer l’habitatge més accessible. No pot ser que visquem a una ciutat on els nous habitatges són de luxe. Hem de repensar tot allò que ja tenim desenvolupat i refer-ho amb propostes com el 30% d’habitatge accessible, que ha de fer que les noves promocions en terreny ja consolidat assegurin aquesta reserva.

Repassem mesures que s’han aplicat aquest mandat. No esteu d’acord amb com s’ha aplicat el 30% a Sant Cugat.

– S’ha de poder incidir sobre l’habitatge consolidat. A Sant Cugat hem aplicat el 30% en el sòl no consolidat. Sobre consolidat demanem permís al promotor i sinó potser fem el tanteig i retracte però això dependrà de la voluntat política de l’Ajuntament i de la capacitat d’inversió per fer la compra.

Pla d’Acció de Promusa.

– Per a nosaltres era el compte de la lletera però al cap i a la fi no plantejava uns objectius concrets només que el creixement de la població era un que al cap d’un any ja no es compleix. A part ja hem començat noves promocions que no són al Pla d’Acció. En un any ha quedat antiquat tot i que era per al 2030.

Índex de referència del preu del lloguer.

– Necessitem que la Generalitat faci que aquest índex sigui normatiu i que els ajuntaments puguem aplicar bonificacions sobre l’índex. També necessitem tenir la capacitat, que ens ha de donar l’Estat, per limitar els preus del lloguer. Així podríem agafar l’índex i prohibir que en la renovació d’un contracte es pugui pujar el lloguer per sobre del que marca l’índex.

I sancions?

– S’ha de veure quina és la manera més factible de desenvolupar. Poden ser bonificacions a qui ho fa bé o, si podem, sancionar a qui supera l’índex.

Observatori Social de l’Habitatge.

– Havia de servir per reflexionar sobre els reptes de l’habitatge i per analitzar i tenir dades. L’únic que s’ha fet és una xerrada amb Carme Trilla però no ens hem reunit més. No s’ha fet cap estudi ni diagnosi. La Taula Local d’Habitatge s’ha creat posteriorment amb dinàmiques amb post it per recollir propostes però tampoc té dotació pressupostària ni competències per desenvolupar res. Ens quedem en la reflexió i en agafar idees, com de la XES quan fa propostes d’habitatge cooperatiu, per dir que ells també ho faran. És deshonest.

Intenta ser un espai de participació.

– Sí però el propi Sindicat de Llogaters es va aixecar de la taula a l'última reunió perquè realment veien que aquella feina no estava servint per a res.

S’ha de canviar alguna cosa als serveis socials per atendre la crisi habitacional?

– Moltíssimes. Ara s’aguanten gràcies als treballadors i treballadores però hi ha un problema perquè existeix un estigma. Hi ha moltíssimes persones que en podrien ser usuàries però no hi van. De fet, totes les persones que vivim a Sant Cugat hauríem de poder ser usuàries dels serveis socials. No només hi han d’anar les persones que tenen problemes per sobreviure. Quan ens trobem que el 58% de les persones pobres tenen feina vol dir que hi ha gent amb feina que no es considera exclosa socialment. Per tant, ens passa que el regidor d’Economia diu que no hi va molta gent perquè no hi ha demanda. És greu perquè s’amaguen els serveis socials i a l’hora de la veritat generem molta més desigualtat i expulsió.

 

Què vol dir repensar Promusa?

– Hi ha diferents qüestions estructurals a canviar. En primer lloc, el pes organitzatiu de l’empresa. Ara mateix hi ha uns càrrecs directius amb uns sous desorbitats i una estructura que s’ha de repensar. En segon, també cal repensar els objectius. Una empresa que està pensada per a la promoció d’habitatge i que ha acabat assumint altres serveis ha de valorar si ha de seguir així o cal que se centri només en habitatge.

Ara mateix la perspectiva del govern és que la resta de serveis serveixin per finançar l’habitatge. Si es finança amb serveis públics, ha d’encarregar-se d’assolir objectius socials públics. És a dir, els locals de Promusa també s’han de lloguer a preu de protecció oficial.

A l’eix de ciutat habitable també incorporeu la municipalització de l’aigua.

– Sí, acabem d’aprovar una pseudopròrroga del contracte amb Sorea perquè es continuï el servei per no deixar la ciutat sense abastament. Tindrem màxim dos anys per replantejar el servei. Si aconseguim un govern d’esquerres al maig volem remunicipalitzar el servei. Volem aconseguir una empresa pública que ho gestioni.

A municipis on s’ha fet el camí, ha estat difícil i, a més, alguns serveis derivats els ha acabat fent la mateixa empresa que abans s’encarregava de l’abastament.

– En el cas de Terrassa ho fa la mateixa empresa perquè busquen la manera de fer la transició. L’empresa pública ha subrogat el personal. Hem de veure quin és el model.

Per un tema d’economia d’escala no pot sortit més a compte que l’Ajuntament externalitzi el servei?

– Potser però l’aigua és un dret universal. Si ens és més barat fer-ho d’una forma supramunicipal haurem d’apostar per treballar amb altres municipis que estan en aquest procés o ja tenen empreses públiques per fer-ho junts. Hi ha la proposta de fer una empresa d’aigües metropolitana. Si és la manera de reduir costos, fem-ho. Hi ha altres serveis que no ens preocupem si són deficitaris perquè són públics, com passa amb l’escola pública davant la concertada.

La hipotètica nova empresa d’aigües podrà tenir una fórmula de gestió comunitària?

– Totes les empreses públiques ho han de poder tenir, seguint l’exemple de les empreses cooperatives.

És una de les 15 mesures per al foment de l’economia social i solidària als municipis proposades per la Xarxa d’Economia Solidària. Coneixes el document?

– El conec tot i que l’he estudiat tard. Hi ha alguns punts que hem pogut incorporar al programa. En general compartim les propostes.

Mobilitat. Proposeu refer la xarxa d’autobusos. Això coincideix amb la finalització del contracte. Com s’encaixa?

– Hi ha una proposta de la Plataforma en defensa del transport públic per tenir una xarxa amb menys línies i parades però més freqüències. Hem d’avançar cap a aquest model. Fins ara el contracte era municipal i ara serà metropolità però això no vol dir que no puguem incidir-hi. És positiu que la xarxa, que s’ha d’interconnectar, es plantegi des d’un punt de vista metropolità. L’Ajuntament pot treballar-hi amb l’AMB.

També proposeu l’intercanviador entre Renfe i FGC a Volpelleres. Què pot fer l’Ajuntament?

– Pressionar a Adif i buscar la manera de reconnectar aquella zona. El bosc de Volpelleres ressignificarà l’accés a l’escola Pins del Vallès però també pot servir per ressignificar l’entorn. El més ideal seria moure l’estació de Renfe però potser no hi ha prou pressupost. Mentrestant, hi ha problemes d’accessibilitat, de lavabos...

Proposeu declarar l’emergència climàtica. Què vol dir?

– Fridays for future i altres moviments ecologistes fan servir aquests llenguatge. Es tracta d’anar més enllà del canvi climàtic i tenir voluntat política. El clima ha de deixar de ser un discurs en campanya i passar a tenir polítiques concretes. Des del municipi podem fer accions de petita escala en temes de mobilitat, verd urbà, contaminació i pol·lució... No canviarem el sistema productiu ni la generació de residus a nivell mundial.

A l’eix de ciutat acollidora parleu d’ocupació. L’atur a Sant Cugat és molt baix.

– Sí, i hem de parlar de precarietat. A més, som exportadors d’atur perquè la gent marxa.

Proposeu també una moneda social.

– És una bona proposta per fomentar l’economia social i cooperativa i el comerç de proximitat. També per ajudar els col·lectius que estan en risc d’exclusió. Es pot fer una renda mínima municipal basada en aquesta moneda. Hem de veure si podem crear sinergies amb altres monedes socials metropolitanes però hem de tenir un projecte propi.

També incorporeu referències a l’ensenyament i a un dels grans temes, la zonificació. Quin és el vostre model?

– Creiem que és necessari barrar el pas a la idea de la zona única perquè necessitem que l’escola que et toqui sigui la del teu barri. Tota l’escola pública ha de ser bona per no generar competició entre els centres.

Demaneu fer complir les ràtios. Això no és competència municipal...

– És veritat. Tenim moltes propostes que no són de competència municipal. Podem establir diàleg amb la conselleria des de l’Ajuntament.

Parleu també de seguretat i dieu que s’han de tenir els efectius necessaris. Això és augmentar el nombre d’agents?

– Si hi ha ràtios és per a alguna cosa. Segurament haurem d’augmentar el nombre d’agents. La seguretat és una qüestió greu i hi ha molta gent que ho està passant malament. Ara bé, hem d’augmentar ràtios perquè volem un sistema públic de seguretat. Així evitem que hi hagi barris que contractin seguretat privada.

Què hi ha més enllà del nombre d’agents?

– La tecnologia, la convivència i la xarxa. Qui se sent més segur no és qui té menys robatoris al barri sinó qui coneix millor les seus veïns. Si nosaltres apostem per unes xarxes veïnals, la gent se sentirà més segura. Això no treu l’augment d’agents o les solucions tecnològiques.

A l’eix de ciutat en xarxa parleu de cultura. Quin és el gran problema cultural de Sant Cugat?

– Els equipaments. Els de proximitat necessiten millorar. També cal reforçar el suport a les entitats i, alhora, que s’impliquin en la gestió i programació dels equipaments.

Alguna cosa similar a la proposta de la sala polivalent?

– Bé, ho conec prop perquè no s’ha concretat. Si les entitats poden cogestionar, sí.

També parleu de l’esport, com hauria de ser l’OMET en relació a l’esport escolar?

– És un model que ha funcionat. La polèmica és a l’empresa que la gestiona; si ha de ser una empresa o una altra o fer-ho directament des de l’Ajuntament. Necessitem que la vocació de servei perduri. L’administració no es pot despendre del servei per molt que l’externalitzi. Hem de fer més seguiment a l’empresa.

El darrer eix del programa és una ciutat compartida i democràtica. Parleu de reformular els Consells de Barri i, alhora, crear assemblees de barri. Quin és el model?

– Els Consells de Districte han de ser espais de decisió i menys d’informació perquè ja tenim les Audiències públiques, que si cal es poden descentralitzar. Han de tenir pressupost i competències. Això implica reformar qui hi forma part perquè els integrants tinguin representativitat. També cal que els diners de lliure disposició s’incloguin als pressupostos participatius territorialitzats i que els consells s’hi impliquin. Pel que fa a les assemblees de barri, són un instrument que s’ha de fer servir en barris allunyats o que pel motius diversos tenen poc a veure amb la resta de barris del seu districte.

Si els Consells passen a prendre decisions vinculants no es pot generar un problema per a l’Ajuntament?

– Si són òrgans representatius amb majories, no hi ha problema.

Una plataforma demana un Consell del Poble de la Floresta com a camí cap a l’EMD. Ho compartiu?

– És un debat a prendre seriosament. Sí cal un Consell del Poble, o amb qualsevol altre nom, amb competències assignades i representativitat major. Jo crec que no cal avançar cap a una EMD perquè és una institució anacrònica. M’agradaria que la Floresta i Valldoreix poguessin tenir un govern propi però no tan poc democràtic. El sistema de les EMDs actual no és prou representatiu. No es regula ni el finançament, depèn d’un conveni amb l’Ajuntament.

Vallpineda i Bellaterra s’han d’annexionar a Sant Cugat?

– Aquestes propostes em fan por, sobretot la de Bellaterra. Sóc partidari que les fronteres entre municipis siguin més poroses, dissoldre-les. Ara bé, dir que vols deixar d’estar a un municipi per anar a un altre quan els motius són bàsicament econòmics és perillós.

Bellaterra ha iniciat un procés.

– Legalment no és possible. El que han fet és un moviment amb una proposta política a la qual li han intentat donar forma institucional. No té recorregut. A més, és un moviment egoista, és a dir, sóc el barri amb el PIB més alt de Cerdanyola i prefereixo anar al municipi del costat perquè té un PIB més semblant al meu.

Proposeu una Oficina d’Anticorrupció Municipal. Quina funció hauria de tenir?

– Amb independència del poder municipal hauria de controlar i fer seguiment d’expedients urbanístics i d’obra en sospita o que d’ofici es vulguin revisar.

Amb qui pactareu i amb qui no?

– Volem una majoria d’esquerres, des de la CUP-PC al PSC passant per ERC-MES. Estem disposats a pactar per acabar amb més de 30 anys de govern convergent.

Notícies relacionades