Ramon Gutiérrez: “L’emergència climàtica és igual d’urgent que la sanitària. Necessitem un pla de mesures ja”

Fotos: Jordi Pascual i Localpres

Candidat a l’alcaldia per Sant Cugat en Comú, ara es mira la política institucional municipal des de fora del Ple després que les darreres municipals suposessin la pèrdua dels dos regidors que tenien al mandat anterior com a ICV-EUiA. Però haver quedat fora de la institució no ha aturat la seva activitat política. Mentre defineixen i consoliden l’espai polític, els Comuns santcugatencs han tret el cap en alguns dels temes que estan marcant el mandat a l’Ajuntament. Ramon Gutiérrez, coportaveu de Sant Cugat en Comú, atén elCugatenc convençut que la feina d’aquests quatre anys servirà per recuperar la presència al Ple i intentar formar part d’un govern d’esquerres.

Defensàveu un canvi de govern i estàveu disposats a pactar amb qualsevol partit d’esquerres per fer-ho possible. Finalment hi ha canvi de govern d’esquerres sense vosaltres. Com veieu el tripartit?

– Vam felicitar les forces polítiques que van fer aquesta majoria perquè per a nosaltres tenir un govern d’esquerres era una molt bona notícia. Encara ara ho és. Desitgem molta sort al tripartit i volem que els hi vagi bé. Ara s’ha d’estabilitzar el canvi. Molta gent dona per suposat que a Sant Cugat sempre ha de guanyar la dreta catalana i s’ha de demostrar que no necessàriament és així, que a la ciutat hi ha moltes altres realitats.

Des d’aquesta posició, creiem que en alguns aspectes no han sigut prou valents. En un any i amb la pandèmia potser no han tingut temps però considerem que hi ha qüestions com l’habitatge que no han avançat gens. Seguim en la mateixa situació que abans de les eleccions, sense gestos, projectes, ambició ni voluntat política. I només queden dos anys i mig per a les eleccions municipals.

Però no només això. Hi havia molts aspectes a canviar per demostrar que aquest model era diferent al de Convergència: participació, transparència... Va molt lent! No tenim els resultats esperats.

Transparència?

– És veritat que l’Ajuntament s’ha personat en el cas del 3% i ens n’alegrem molt. Són gestos interessants. Però, ara que ho veiem des de fora, quan intentes buscar documentació o alguns tràmits al web municipal, ens trobem amb el mateix que quan érem a dins: que no ho trobem. Seguim sense un bon portal de dades obertes i de transparència que vagin més enllà del que està obligat per llei.

Han canviat els papers. Com veus l’oposició?

– Potser sona estrany però, des del seu punt de vista, crec que fan una bona oposició. Com no som a dins, no sabem com funcionen les comissions informatives ni el trasllat d’informació però si l’oposició es queixa que això no funciona, el govern no pot estar a la defensiva.

Evidentment, nosaltres ens centraríem en altres temes. Per exemple, ens preocupa que en qüestions de consens com la mobilitat no s’avanci més. També és cert que en aquest cas l’oposició en lloc d’ajudar a ser més ambiciosos, posa pals a les rodes. No té sentit posar-se en contra de l’anella verda, que és una mesura bastant petita. Menys encara amb arguments com que la bicicleta no és el transport del futur o que va en contra del comerç. Precisament els que han governat saben que vianantitzar un carrer és bo per al comerç. Així i tot per a sortir del confinament calia una mirada més ambiciosa: canviar la relació de mobilitat de tothom.

Durant el que va de mandat heu fet actes i comunicats sobre temes diversos. En fem un repàs. Vau demanar una segona residència pública de gent gran a la ciutat. Un assumpte que segueix encallat.

– Ja ho vam demanar el mandat anterior. Sempre que s’han negociat els pressupostos de la Generalitat ho hem posat sobre la taula. La diputada Marta Ribas ho va tornar a dir en les darreres negociacions. En una comissió del Parlament els vots contraris de Junts per Catalunya i ERC van tombar la proposta malgrat que l’Ajuntament té un terreny cedit a la Generalitat i que hi podria haver partida pressupostària. L’argument és que no ha de ser pública perquè s’ha d’optar per models mixtos i concertats. Per a nosaltres això retarda encara més la implementació.

Seguirem insistint i buscarem els mecanismes que tenim a la nostra disposició. És necessari fer una segona residència pública tenint en compte la demografia de la ciutat. Cal que sigui de gestió pública. No només ho demanem nosaltres, també la Plataforma de Pensionistes, associacions de veïns... És una reivindicació històrica d’alguns partits que ara són al govern.

Heu celebrat l’acusació particular de l’Ajuntament en el cas del 3% però, més enllà de l’acció en els processos oberts, s’està fent prou per evitar que torni a passar res semblant?

– Desconec el detall de com es porten els concursos públics. Segons vau publicar vosaltres, és cert que potser s’ha optat més del compte per contractes menors però alhora és normal tenint en compte que és el primer any de mandat i que estem en un context de pandèmia i quarantena. Més enllà d’això, de portes enfora la sensació és que l’Ajuntament funciona de la mateixa manera. No detectem que hi hagi un canvi de paradigma pel que fa a la transparència i la contractació.

Què significa canviar el paradigma?

– Que com a mínim la publicitat dels processos de contractació d’empreses i personal fos visible des de fora, i es constatés que hi ha més participació i transparència públiques. Per exemple, hi ha pendent el contracte de publicitat dels mitjans de comunicació i, per ara, es treballa igual que abans.

Sobre els processos judicials oberts, estem contents que l’Ajuntament es personi en el cas 3%. Mercè Conesa va dir que es querellaria en contra de Convergència. Potser no calia arribar a aquell extrem però sí com a mínim personar-se.

Ara bé, el moviment de la retirada de la CUP com a acusació ens sembla estrany. Sembla que les costes que assumia un partit polític ara les haguem d’assumir tota la ciutadania només per mantenir l’acusació des d’un partit a la institució. És estrany. Tot i això, celebrem l’acusació i que les conclusions de la comissió Teyco, que va presidir la nostra companya Roser Casamitjana, hagin servit per fer la interlocutòria. Esperem que la justícia sigui més ràpida del que sol ser-ho.

Per tant, el problema no és que l’Ajuntament es personi sinó que es retiri la CUP?

– És estrany, més encara quan ho presenta la tinenta d’alcaldia Lourdes Llorente en el faristol del Parlament fent la roda de premsa com a CUP.

Vincules la transparència a la participació. Hi ha hagut canvis com la distribució territorial dels Consells de Barri o el funcionament dels pressupostos participatius. Ho veieu suficient?

– Hem participat de públic en gairebé tots els Consells de Barri i tenim relació amb persones que hi participen com a membres. Tot i que hem vist canvis en alguns processos, no pots estar molt de temps dient que els Consells han de deixar de ser informatius per ser vinculants i després que un tècnic aturi les decisions de les comissions. És el cas de les propostes de la comissió de mobilitat a la Floresta, on hi participen veïns que coneixen l’àmbit. Quan s’han presentat els camins escolars segurs s’ha vist que no es tenen en compte les aportacions de la comissió.

Entenem que els Consells de Barri no són representatius perquè la gent hi participa de forma voluntària. Però si els entens com un espai de codecisió i cogovernança, no pots pensar que són veïns cabrejats que venen a cridar. L’equip de govern ha de tractar els veïns com a persones adultes amb ganes de fer aportacions positives.

És una qüestió tècnica?

– Desconec qui acaba decidint però l’argument sempre és que la decisió ha de passar pel tècnic de torn. És a dir, per a nosaltres la decisió no només ha de ser de l’arquitecte municipal, també ha d’implicar el veí.

Al gener vau fer un acte amb Salvador Milà, director de presidència de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que va reconèixer que el tribut metropolità té marge de millora en quant al debat sobre la inequitat. Què s’ha de fer per millorar-lo?

– No soc expert en fiscalitat i, precisament perquè volíem conèixer més en detall aquest tema, vam convidar el Salvador Milà. Ell mateix ens va dir que cal ser molt més solidari en termes territorials metropolitans. Tot sovint ens trobem que els alcaldes actuen amb interessos municipals. Per exemple, Sant Cugat va saber fer una bona negociació per aconseguir unes rebaixes majors a les de la resta de municipis. És una feina que s’hauria d’haver compartit perquè o ens va bé a tots o no anirà bé.

Durant aquest any s’han fet revisions i s’ha treballat per millorar l’ordenança. Aviat tornarà a sortir el debat. Espero que tots els ajuntaments estiguin a l’alçada, reconeixent que el tribut s’ha de pagar perquè permet sufragar els serveis metropolitans.

Les veus crítiques, des la Plataforma fins a alguns partits, demanen deixar sense efecte el tribut mentre es fa la revisió o fins i tot no aplicar-lo mai. Què en penses?

– No té sentit. Si deixem sense efecte la taxa, s’haurien de deixar sense efecte els serveis. S’hauria de revertir la tarifa plana de transport, el parc de Volpelleres... Hi ha coses que s’han de sostenir. El transport públic especialment perquè té un dèficit molt gran. És una taxa de la qual estàvem exempts des de fa molt de temps. L’hem d’assumir i, si està mal calculada, ho arreglarem i trobarem la manera de revertir-ho.

Part de la crítica és que no està clar què fa l’AMB, que cal fer una auditoria.

– És cert que l’AMB és una administració molt opaca. Potser aquest és el gran problema. És una institució que ningú s’ha cregut mai i que la ciutadania no sap com funciona. Hauríem de fer un esforç pedagògic. La solució no és fer una auditoria. El problema és un altre.

En el marc de la pandèmia, vau fer un document en què demanàveu que la reactivació es fes d’una forma més social i ecològica. S’ha sabut afrontar?

– Això em genera tristesa. Ens vam fer un fart de treballar col·laborant amb moltes persones i l’única resposta que vam rebre és que ho debatrien a les comissions informatives. Ni un gràcies, cap tipus de retorn.

Vam proposar polítiques en tres aspectes importants, entre els quals l’educatiu i cívic. Aquest estiu hi ha hagut interès pel que fa a la programació cultural però no hem vist gaire implicació en política educativa. Vam proposar que als casals d’estiu hi hagués una implicació clara de la regidoria d’Educació per donar continuïtat a la tasca educativa però no ho hem sabut veure.

També proposàvem qüestions ambientals: aconseguir que la ciutat a la qual havíem de tornar fos més conscient dels desplaçaments. Ho vam dir en un moment en què la gent era conscient de tot allò que havíem de canviar per fer una autèntica revolució en aquest aspecte.

En lloc d’això s’ha decidit fer una anella verda, que defensem però estava recollida ja fa 10 anys al Pla de Mobilitat. Però no s’ha tingut en compte l’impacte i, per exemple, no s’ha fet un bon pla de zones de càrrega i descàrrega al centre –nosaltres proposàvem fer les descàrregues en carretó i habilitant una bona àrea de càrrega i descàrrega a algun carrer com l’avinguda Lluís Companys.

Però no només no s’ha fet sinó s’ha optat per un carril bici que després s’ha hagut de corregir. Ha estat un despropòsit tot i que el govern ha demostrat capacitat d’escolar i rectificar. Encara que segurament no és això el que havien de canviar sinó que els camions poguessin descarregar d’una altra manera o fer que els repartidors de missatgeria no aparquin sobre el carril bici.

Deien que era una prova pilot.

– Sí, clar. També era una prova pilot tallar el trànsit un tram de la rambla del Celler i un altre de l’avinguda Cerdanyola. Gairebé els dos carrers amb menys trànsit de la ciutat! Si vols fer una prova pilot per veure què passa quan talles el trànsit, has de ser més ambiciós, tallant Lluís Companys o Francesc Moragas, per exemple, carrers del centre on passen més vehicles dels que haurien de fer-ho.

I no s’ha seguit.

– Va durar dos dies i ara, al setembre, ja se n’ha oblidat tothom.

També vau dir la vostra sobre el tancament dels consultoris de la Floresta i les Planes. L’Ajuntament té poc a fer.

– Ho vam portar al Parlament. Quan tens un partit al govern municipal que també és al català, penses que la incidència hauria de ser major. Això no és una crítica al govern municipal. El tancament de consultoris, que era normal en un moment donat, ha estat a tota Catalunya. La reobertura s’ha fet amb l’argument de potenciar l’assistència telefònica i telemàtica. És un greuge per a barris envellits com la Floresta i les Planes.

Vam demanar a la Generalitat que recapacités. També hem col·laborat amb un nou col·lectiu molt rellevant que s’ha creat a la ciutat, la Marea Blanca. Els serveis públics s’han de defensar des del carrer també. Per això donem la benvinguda al moviment i demanem a la resta de partits que en facin seguiment.

Un dels grans temes del mandat passat va ser l’habitatge. Amb altres partits d’esquerres compartíeu la idea de repensar Promusa. S’ha canviat el gerent.

– Aparentment no hi ha hagut cap altre canvi. Vam veure amb bons ulls que el Sindicat de Llogateres pogués participar a Promusa però també veiem que és molt crític amb el seu funcionament. El Pla d’Acció 2030 no només no s’ha canviat sinó que no s’aplica.

També hi ha altres millores que no s’han fet, com donar més recursos a l’Oficina de l’Habitatge perquè assumís tasques que ara depenen dels serveis socials: ajudar a la negociació del contracte, que la borsa d’habitatge buits funcionés, que assumís les consultes de drets energètics... Tot segueix igual. És una moció que vam presentar i es va aprovar al 2018.

Bé, s’han fet passos cap a fer nous habitatges dotacionals i s’ha presentat el servei de mediació.

– Sí, però la mediació del lloguer va arribar tard. Els grans problemes van ser al març i no es va concretar la mesura fins al juliol. En canvi, des de l’àrea de Promoció Econòmica es va fer molt bé i es va aplicar la mediació pel lloguer comercial molt abans. A més, es va crear la Taula d’Emergència Econòmica Local per parlar les inquietuds dels comerciants pel tancament dels establiments. En canvi, els llogaters van haver d’esperar al juliol i igualment encara no està clar on adreçar-s’hi ni si ja s’han atès casos.

L’oposició actual parla d’habitatge però també d’ocupació il·legal. Ciutadans mateix ja ha demanat mesures per fer-hi front.

– Entenc que no és fàcil. El govern ha de tirar cap a una banda i ha de cobrir els altres flancs. Però, alhora, el govern decideix comptar amb el Sindicat de Llogateres i acaba fent coses que el mateix sindicat critica, com ara les moratòries als llogaters de Promusa.

Repassem algunes de les respostes que vas fer a l’entrevista de campanya. Vas dir que aspiràveu a créixer i a aconseguir una majoria d’esquerres. La majoria hi és però sense vosaltres. Quina reflexió n’heu fet?

– Ens sentim responsables de la majoria d’esquerres perquè creiem que sense la nostra feina d’acostament entre forces polítiques i de proposta i discurs no hauria estat possible. Alhora fem una autocrítica forta per no haver-nos sabut entendre amb Podem. No ho vam fer bé. No sé si ho podíem haver fet d’una altra manera ni si s’hauria pogut negociar millor, perquè no era una negociació, era un xantatge. En tot cas, va ser responsabilitat nostra també.

S’ha intentat solucionar?

– Tenim claríssim que això no pot tornar a passar al 2023. No ens podem presentar dividits perquè som el mateix espai polític. Ja hem començat a treballar en aquesta línia.

Què vol dir començar a treballar?

– Ens hem trobat per fer la campanya electoral de les generals i després ens hem intentat comunicar amb Podem per reprendre les converses i veure quins espais conjunts podem generar per fer una proposta política per a la ciutat.

En aquell moment tot just es construïa l’espai polític de Sant Cugat en Comú. S’ha consolidat?

– Sí, tenim molta gent que està implicada, no només la provinent d’ICV-EUiA. Moltes persones que es van sumar a la campanya de les municipals segueixen implicades. És gràcies a tota aquesta gent que hem pogut mantenir-nos vius i no aturar l’activitat política. Ja ho vaig dir a l’entrevista, també hi ha gent de Podem que hi participa. L’objectiu de tenir un espai ampli segueix vigent. Ara bé, el Cercle de Podem, que és la representació física del partit a Sant Cugat, el coordina una persona que a les darreres eleccions va competir amb nosaltres. Hem de treballar perquè això no es repeteixi.

I la creació d’Esquerra Verda?

– Dins de l’espai dels Comuns existeixen molts partits. Em sembla normal que hi hagi persones que, venint d’ICV o no, vulguin tenir un espai propi de l’ecosocialisme: del fil roig i vincle amb el Partit Verd Europeu. A nivell català i també a Sant Cugat als Comuns hi som tots alhora. Hi ha exemples com Compromís, que té tres partits polítics, o Syriza, amb 14. Hem de poder viure aquesta pluralitat interna com una cosa bona.

A l’entrevista deies que s’havien de canviar moltes coses als serveis socials. Creus que s’ha fet?

– Fa un any tenia més coneixements de com estaven els serveis socials. Confio molt en Núria Gibert i el govern en general per la feina que poden fer. Tinc la sensació i quasi la certesa que ho poden aconseguir. No sé ben bé com estan els serveis socials ara mateix però espero que millor.

El mateix et passa amb la municipalització de l’aigua?

– Bé, ens falten nou mesos perquè caduqui el contracte amb Sorea però no sabem res més. Només que ens hem afegit a una associació. S’ha de decidir si es crea una empresa nova, si ho assumirà Promusa, quina participació ciutadana hi haurà... Són incògnites per al públic en general.

Però no només és la municipalització de l’aigua. Al 2021 caduca el contracte de residus i neteja viària. És un servei que els treballadors de l’Ajuntament coneixen molt bé perquè, a diferència de l’aigua, se sap bé l’estat perquè se n’ha fet molt seguiment pels plecs de fa 10 anys. És el moment de municipalitzar-ho però segurament es perdrà l’oportunitat, sent un servei que et permet avançar en un tema clau de futur com la gestió de residus.

A l’entrevista també vas dir que calia fer la declaració d’emergència climàtica i s’ha fet.

– Sí, vam ser crítics perquè es va aprovar una declaració sense accions concretes. Només estava acompanyada d’una taula de debat. Això ja ho teníem: la Taula Sostenible. Ara s’ha fet la taula per parlar del temps perquè no es pot fer seguiment d’una cosa que no hi és.

Teòricament ha de servir per omplir de contingut la declaració.

– Sí però ja fa un any que es va aprovar la declaració. Si vols cogovernar, s’ha de trobar la manera d’implicar la gent. Encara que s’han fet reunions, encara no tenim res. De fet, es va enrere en alguns aspectes. Per exemple, aprofitant que l’AMB ha d’assumir el transport urbà, tenim l’oportunitat de fer un canvi estructural a la xarxa d’autobusos però no s’ha plantejat en el marc de l’emergència climàtica.

En el confinament ens van dir que estàvem en emergència sanitària. Això va permetre aprovar un pla de 60 mesures en molt poc temps. L’emergència climàtica és igual d’urgent que ho era la sanitària al març. Necessitem un pla de mesures concretes ja.

Quina és la línia a seguir durant el que queda de mandat?

– Fer carrer. El nostre objectiu era créixer però si haguéssim anat plegats amb Podem sembla que tampoc haguéssim crescut gaire. Hem d’aprofitar aquest temps per palpar els problemes de la ciutat. Ja portem un any de reunions amb entitats, col·lectius que potser teníem més abandonats... El nostre objectiu és recuperar la representació i créixer respecte al que teníem al 2015. Volem formar part de la majoria de govern. No vam ser prou ambiciosos perquè érem l’únic partit que no deia que volia l’alcaldia. Potser sí que hi hem d’aspirar.

Notícies relacionades