Què significa l’“ordenar la casaˮ anunciat pel tripartit?

Fotos: Jordi Pascual

A falta de presentar el Pla de Mandat, ERC-MES, PSC i CUP-PC ja han dibuixat algunes línies d’actuació de l’àrea de Bon Govern, Transparència i Participació, capitanejada políticament per la cupaire Lourdes Llorente. Darrere de la frase d’“ordenar la casaˮ, pronunciada per la portaveu del seu partit, Núria Gibert, en la roda de premsa del govern abans de Nadal, hi ha accions a fer però també d’altres que resten sense concreció ni calendari.

El primer gran afer que ha entomat el tripartit des de l’àrea de transparència ha estat la regularització dels contractes posats en dubte per un informe de la intervenció municipal al març passat i enviats a la Fiscalia per part de Ciutadans. Es tracta d’1,4 milions en contractació que no ha seguit allò estipulat per la llei entre finals del 2017 i principis del 2019. Gairebé mig milió correspon a l’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC), del qual depèn el Teatre-Auditori i que el govern ha decidit suprimir alhora que ha forçat a dimitir el seu director, Pep Tugues, envoltat també d’acusacions d’assetjament laboral explicades en primera instància en una investigació d’aquest diari.

Tal com va explicar elCugatenc en un article a fons en què es repassa l’informe de la intervenció que va destapar la contractació a regularitzar, hi ha tres tipus de contractació mal feta, segons el document: alguns d’ells són contractes que s’haurien d’haver licitat, d’altres són contractes menors reiterats que per la quantia total també s’haurien d’haver licitat i d’altres són pròrrogues fora de contracte que no s’haurien d’haver produït sense haver-se iniciat un concurs públic.

Segons va informar el govern tripartit abans de Nadal, ja s’han regularitzat alguns com el subministrament d’energia elèctrica, el servei de neteja, contractes relacionats amb el festival Petits Camaleons i el personal de sala del Teatre-Auditori. “És una situació que no es pot solucionar d’un dia per l’altreˮ, va dir Gibert, “alguns dels contractes es podran resoldre durant el 2020ˮ. Per a fer-ho, el tripartit ha anunciat un Pla de Millora que preveu incorporar més personal a l’àrea de contractació i així assumir la regularització de contractes com el de transport adaptat, el servei de neteja, la climatització, el servei de grua, l’assegurança de vehicles i la defensa jurídica.

Mentrestant, entre juny i desembre del 2019 Gibert calcula que s’han hagut de pagar 3,2 milions en contractes que s’han de regularitzar. Per complir les instruccions marcades per l’informe d’intervenció, l’Ajuntament ha topat amb que no es podia assumir de cop tots els contractes a regularitzar i que hi havia una manca de planificació en les contractacions futures, fent difícil preveure quan s’havien de preparar les licitacions.

A l’igual que s’ha optat per dissoldre l’OAMCC, el govern també estudia les funcionalitats de l’Institut de Gestió Estratègica, Promoció Econòmica i Societat de la Informació (IGEPESI) així com d’altres organismes per tal de reestructurar-los. El tinent d’alcaldia d’Hisenda, Pere Soler, considera que aquest institut, un cop acabada de liquidar la fundació Sant Cugat Actiu al proper juny, pot ser un instrument per delegar feines i fer estudis però reconeix que primer cal reajustar l’organigrama i la relació amb les àrees de l’Ajuntament.

El desenvolupament del codi ètic

Arran de la presentació d’una moció per crear un òrgan fiscalitzador sobre les declaracions dels càrrecs electes al Ple de desembre ha sorgit a la llum un altre dels reptes de l’àrea de Llorente. Davant la proposta de Junts, el govern va presentar unes esmenes que feien referència a un codi ètic dels càrrecs electes i directius aprovat durant el mandat anterior i que mai s’ha arribat a desenvolupar. El grup proposant va acabar retirant la moció per no veure alterat el sentit però va quedar sobre la taula la no aplicació del codi ètic.

Amb això Llorente diu que cal activar la comissió ètica, formada per representants dels grups municipals i que a priori no suposaria la contractació de més personal, una decisió que en qualsevol cas es compromet a passar pel Ple municipal. No descarta fer una revisió del codi ètic però explica que ja s’ha iniciat el treball amb la secretària municipal per tal d’activar l’organisme.

L’anunci ha coincidit, però, amb una crítica de Ciutadans, que apunta el directiu de Territori Xavier Ludevid per un seguit de tuits al seu compte ja tancat. En alguns d’aquests missatges deia “ratesˮ a càrrecs electes taronja i també utilitzada formules com “queridaˮ per referir-se a Inés Arrimadas. Davant això, critiquen l’actitud masclista del directiu i ja abans de Nadal en van demanar el cessament i l’aplicació del codi encara no desenvolupat. El govern, però, no ha respost a la petició.

“El masclisme és una cosa seriosa i aquests comportament no són tolerablesˮ, va dir la regidora taronja Munia Fernández-Jordán, que fa bandera del feminisme per demanar el cessament de Ludevid tot criticant que l’única mesura que han vist des que van denunciar aquest comportament ha estat el tancament del compte de Twitter. Per això va cridar el tripartit a no emprar-lo i desplegar el codi.

Sense data per a la comissió de les zones verdes ni l’auditoria del PAV3

Mentre avancen aquesta afers, el tripartit no té previsió sobre la comissió informativa especial referent a una modificació del Pla General Metropolità (PGM) que va afectar a sis àrees del municipi i que es va quedar sense realitzar el mandat anterior. L’afer va ser portat a la justícia per part de l’oposició en bloc, que considera que el consistori va regalar 2,5 milions d’euros a propietaris i beneficiar l’exregidor de CiU Joan Franquesa. L’oposició també denunciava la pèrdua de zones edificables.

La denúncia va suposar que els governs de Sant Cugat i Valldoreix del mandat passat sortissin a la defensiva amb una roda de premsa en què van explicar les bondats de la modificació dient que les zones verdes i l’edificabilitat s’havien traslladat correctament entre les rieres de Valldoreix, Can Monmany, Can Busquets, el Turó de Can Mates, Can Cabassa i l’estació de Valldoreix. Però això no va aturar el contenciós. Poc després es va iniciar la comissió informativa especial, seguint el model de la de Teyco i la de la Costa del Golf. Presidida per l’únic regidor del PP, Álvaro Benejam, mai s’han publicat les conclusions i abans d’aquest Nadal Gibert no va saber concretar si es reprendria ni amb quin calendari.

L’altre gran afer del mandat anterior que segueix sense calendari ni concreció és la realització d’una auditoria pel contracte de construcció del PAV3, inclòs a la sentència del cas Palau on es diu que CiU es va finançar irregularment per aquesta obra, i d’altres obres posades en dubte arran d’una investigació d’El País. Es va arribar a licitar l’auditoria del PAV3 però, tal com va destapar elCugatenc, l’empresa amb més puntuació havia fet donatius a Convergència i això va suposar una aturada de l’adjudicació. Al setembre del 2018 la llavors alcaldessa, Carmela Fortuny, va anunciar que es faria una nova licitació que hores d’ara encara no s’ha licitat. Segons Gibert, no s’ha programat la licitació i confia que hi hagi una auditoria interna permanent a través de la tinença d’alcaldia de Transparència i Bon Govern.

Notícies relacionades